El Tió / cop de bastó

“Caga tió / caga torró / d’avellanes i pinyó, / si no vols cagar / et donaré un cop de bastó!”. Pot ser una metàfora de com confrontar els estralls de la policrisis, doncs fins ara els cops els rep la població treballadores per part dels senyors de l’economia i de les institucions estatals ultradretanitzades. Vivim una greu inflació, una davallada del poder adquisitiu, encariment dels preus dels aliments i augment dels beneficis empresarials. La lluita social econòmica necessita trobar l’encaix amb la vital alternativa política republicana que superi un Estat caciquil que mordassa les llibertats i la sobirania popular, un règim monàrquic corrupte i una Constitució caduca i obsoleta.

La Confederació Europea de Sindicats (CES) informa de la disminució d’un 9 % del poder adquisitiu a la Unió Europea. “Aquesta crisi del cost de vida està afectant a la gent  treballadora, però està demostrant ser una gran ajuda per a moltes empreses", diu Esther Linch (SG adjunta de la CES). Per la seva banda el BCE analitza que la tendència és a empitjorar en la previsió dels propers tres anys. “Salaris o Conflicte” està plenament vigent per legitimar la mobilització treballadora sindicalista.

El xoc prenadalenc entre les institucions estatals fa cruixir el règim polític al mostrar cruament la crisis estructural estatal i de la monarquia, així com la natura reaccionària d’aquest règim. Es tracta d’un cop de mordassa judicial, per part del Tribunal Constitucional, a la representació de la sobirania ciutadana. El TC prohibeix un debat (bloqueja deliberacions i decisions) del Senat. El TC s’imposa al Congrés escollit per la ciutadania i al govern. El Congrés i el Govern i el President estatal ho acaten. La mordassa tritura sobirania i llibertats. Una Constitució malejada i pervertida avala la limitació i el sotmetiment del Parlament escollit.

Gerardo Pisarello (ECP/BComú) ha denunciat la interrupció del debat parlamentari i exigit revertir aquesta situació amb la implicació de la societat civil. Mireia Vehí (CUP) ha reblat que no es pot mirar de costat, car la crisi institucional fomentada des de la dreta i ultradreta i per la Judicatura, afecta a tothom. Vehí ha reclamat alternativa política respectuosa amb la sobirania i les llibertats, mentre insistia en que fora republicana incloent el dret a l’autodeterminació.

El Tribunal Constitucional aplica a les Corts (Congrés, Senat) estatal la repressió judicial realitzada a Catalunya des del 2010, agreujada a partir del Fets d’octubre de 2017.  El TC ha imposat un Parlament a Catalunya sense llibertat de debatre i decidir, suspensió de lleis socials, segons el criteri de la dreta política i dels grans poders econòmics i estatals, en diverses ocasions com el rebuig a l’Estatut de Catalunya, o l’aplicació de la repressió del “155” amb el suport o connivència del PSOE-PSC. A Catalunya hi ha unes 2.500 persones repressaliades, encausades, empresonades i exiliades. A l’Estat l’amenaça és de clara involució política.

Quan es produeix una acció en contra les llibertats i la sobirania ciutadana, toca denunciar-la, desemmascara-la, rebutjar-la i no acceptar-la. El conflicte i xoc d'institucions, que degrada l'Estat, la seva legalitat i la Constitució, cal resoldre'l defensant i mobilitzant la sobirania legitima.

La Constitució caciquil avala les destrosses de la involució reaccionària. Resulta vital per la salut de la sobirania i les llibertats preparar l’alternativa republicana. Construir una perspectiva ferma i guanyadora significa treballar a fons i sense demores un gran pacte entre partits i actors socials i cívics, un acord de futur lliure, que inclogui el dret d'autodeterminació i l'amnistia; el futur constituent republicà ha de ser plural de repúbliques diverses que puguin decidir lliurement les seves relacions, convé així perquè interpel·li, cridi i motivi, a tota la ciutadania, residents, pobles i nacions. Temps de processos constituents republicans.

El sindicat Kryvyi Rih (regió de Dnipropetrovsk), de la Confederació de Sindicats Lliures d’ Ucraïna (KVPU https://www.kvpu.org.ua/uk/), va a organitzar un "Nadal obrer" per a repartir regals a les criatures de la gent treballadora de les mines, les acereries, les empreses i els barris de la ciutat. Ajudem-los! Els sindicats volen reapropiar-se d’aquests dies nadalencs com a moment de convivència laica, progressista i emancipadora. Aporta una contribució a la Xarxa de solidaritat europea a Ucraïna al c/c: ES71 2100 0681 0402 0014 4729. 22 de desembre de 2022

De la Carta de L’Aurora.

Menjar és car

L’encariment continuat dels aliments, un 15,3 % de mitjana, colpeix implacable a la població treballadora, modesta, precària i empobrida. Els beneficis de les grans empreses es trastoca en les penúries de la immensa majoria d’habitants. La inflació fa estralls malgrat sigui del 6,8 % a novembre. El clam de “Salaris o Conflicte” no pot quedar en una rauxa hivernal, sinó ser bandera per conquerir, des dels carrers i les empreses, unes condicions de treball i vida mínimes suficients. Els Pressupostos de la Generalitat han de fer el tomb vers el conjunt de la població. L’increment del 8 % de l’IRSC cal acompanyar-lo de les dotacions suficients per Salut (el 25 % per Atenció Primària), Educació i avenç concret en la Renda Bàsica Universal. La perspectiva d’instauració republicana necessita fusionar llibertats (amnistia, autodeterminació i referèndum), drets i serveis públics universals, mesures que frenin la precarietat i la pobresa, per basar-se i enfortir la majoria social.

Ahir dimecres 14 els sindicats de CCOO i UGT de Sanitat es concentraren a Barcelona en defensa de la sanitat i del sector de la dependència de Catalunya per exigir pressupostos dignes al Govern. El Sindicat de metges convoca vaga pel 25 i 26 de gener. La Mesa de la Sanitat crida a tot el sector a fer aquesta vaga, mentre proposa a CCOO i UGT compartir i organitzar juntes la convocatòria.

Convé proliferin iniciatives com les de Municipalistes per la República des de baix que organitza la I Trobada de Municipis contra l’augment del cost de vida; el lema: “Pagar menys, Consumir poc i viure millor!”; serà el dissabte 17 de desembre, de 9 a 14 h, al

Centre Cívic Can Mas de Ripollet. Seria potent una onada municipalista enxarxada per cercar i exigir mesures polítiques que milloressin les condicions de vida i de treball dels segments modestos, precaris i més pobres. La Renda Bàsica Universal esdevé en aquest context una mesura estrella de perspectiva vital.

El govern estatal espanyol de coalició, liderat pel PSOE, pretén tibar la corda, temptant els límits dels suports parlamentaris atrapats en la tessitura de que si el govern cau, l’alternativa governamental amb el PP I Vox seria encara molt pitjor. Els socis coalitzats del govern, UP, així com d’una altra manera qui atorga la majoria d’investidura, els partits nacionalistes i independentistes i republicans, han de bregar per superar aquest atzucac, incidint des de la mobilització i la generació d’alternativa política republicana a un règim i un Estat incapaç de resoldre la crisis estructural que l’aclapara.

Si el govern deroga el delicte de sedició, no es pot estar per compensar-ho d’empitjorar greument el delicte de desordres públics. Les portantveus governamentals dels PSOE acaben de sentenciar per enèsima vegada que no hi haurà referèndum en cap cas, doncs queda fora de la Constitució. Tanmateix la petició d’ERC ha obert una escletxa. Ione Belarra de Podemos ha considerat explícitament que el referèndum “és molt legítim plantejar-ho en una taula de negociació”. Aquesta fissura política és important convertir-la en fets reals de llibertats i autodeterminació per Catalunya, i el Poble Basc i Galicia si ho volen. El Referèndum, l’Amnistia i la llengua catalana són elements que han de condicionar tant el suport al govern estatal per evitar que s’estavelli, com afavorir la generació d’alternativa republicana a perllongar un règim constitucional que fomenta, des de la cúspide reial, la involució i reacció política ultradretana.

Mil kilòmetres de fred i glaç s’estenen com a front de la invasió russa. L’hivern gèlid monopolitza l’escenari i eternitza el resultat dels avenços de la resistència ucraïnesa, mentre La Federació de Rússia procura frenar el seu retrocés per estabilitzar la partició d’Ucraïna, vol la consolidació de les fronteres de la invasió de 2014 en el Donbass i Crimea. Els atacs de drons russos a Kíiv no canvien el panorama. Les condicions per una pau sense annexions, prèvia retirada de les tropes russes i amb dret d’autodeterminació per les repúbliques en el Donbass (Repúbliques del Donetsk i Lugansk), encara rau a les beceroles. Aporta una contribució a la Xarxa de solidaritat europea a Ucraïna al c/c: ES71 2100 0681 0402 0014 4729. 15 de desembre de 2022

De la Carta de L’Aurora.

Frenar inflació i involució

En l’actual crisi d’inflació, post pandèmia, les grans empreses no financeres han traslladat les pujades dels costos (energia, matèries primes, transport) als preus de venda de les mercaderies i serveis; el fet és que han elevat els seus ingressos totals i han millorat o mantingut la seva rendibilitat (BE). La lluita per frenar la inflació esdevé general en les vessants sindical i política, alhora s’entrelliga, en el temps, amb la resistència i la mobilització per cercar alternatives a la involució política de repressió i limitació de les llibertats fonamentals. La necessitat de repúbliques és econòmica, social i política.

El Banc d’Espanya senyala que els beneficis de les empreses estudiades (920) han crescut 7 vegades més que els salaris al 2022. Els guanys de les companyies han augmentat un 21 % de mitja, en els tres primers trimestres respecte el 2021. La despesa per persona treballadora (salaris i cotitzacions) s’ha incrementat un 3 %; en conjunt, per l’empresa, la despesa en personal s’ha elevat gairebé un 7 %, degut a l’augment de les plantilles després de l’històric xoc de la COVID en 2020; fins i tot amb aquestes dades més globals el creixement dels beneficis és tres vegades superior als costos de personal.

En aquest context La Mesa Sindical de la Sanitat de Catalunya crida a tota la gent treballadora de la Salut a ampliar i enfortir la vaga convocada pel Sindicat de metges pel 25 i 26 de gener. La Mesa reclama pressupostos suficients, mentre alerta de perquè siguin útils cal fer un reset, canviar de model i establir de bell nou tot el sistema públics de salut; atenció primària prioritària, el teixit públic-privat d’herència pujolista convergent ha de sortir de les urpes del capital privat i dels concerts maldestres, de les condicions semi precàries dels i les professionals de tot tipus. Un sistema de Salut públic, gratuït i universal, a partir de revertir les privatitzacions i dedicar els diners públics als serveis públics. El nostre suport a la concentració convocada pel dia 14, a 10 h, a la Plaça de Sant Jaume, en defensa de la sanitat i la dependència.

Hi ha èxits parcials en aquest xoc entre realitat social i polítiques pressupostàries. El govern ha cedit en acceptar l’increment del 8 % de l’ IRSC (Indicador de Renda de Suficiència de Catalunya, el barem per accedir a prestacions socials, habitatge protegit, etc.) que feia 12 anys que estava congelat. Resulta obvi que no es recuperen aquests anys, hauria de ser del 15 %, però també que els 1.400M € compromesos en el marc dels pressupostos, alleugerarà l’accés i la quantia de les prestacions socials, especialment la RGC (Renda Garantida de Catalunya) a les persones més vulnerables (1 de cada 4 en risc de pobresa). L’Acord de Diàleg Social signat per CCOO i UGT amb el govern d’ERC, en minoria parlamentària, aborda la transformació verd i digital del teixit productiu i el reforç de les polítiques d’ocupació i ocupabilitat, promou el reforç i recursos dels serveis públics ocupació i de la formació professional; concreta el marc del diàleg social i seguiment dels acords. Pels Sindicats majoritaris el consens per molt difícil que sigui és possible i ara es tracta de que els pressupostos s’han d’aprovar. Convé que a aquest èxit si sumin els d’altres sectors com la salut. I avenços pràctics cap a la Renda Bàsica Universal.

La mobilització del 6D des de l’ANC contra l’ampliació penal estatal dels desordres públics ha omplert la Plaça de Sant Jaume, incloent en el mateix sac la derogació del delicte de sedició, sense aprofitar la predisposició a reformular el delicte de malversació econòmica, així com la denúncia i atac al govern de la Generalitat, per no fer ja la independència i estar fent acords amb el govern estatal repressor de les llibertats catalanes. Tanmateix no hi ha propostes d’estratègia d’organismes cívic socials fora del marc constitucional i electoral. Fa camí una proposta de llista única i una altra de llista cívica, totes dues enfocades vers les eleccions autonòmiques dins l’Estat monàrquic. Òmnium no ha convocat ni ha participat per considerar que no era encertat dividir i confrontar l’independentisme. Som en un escenari on la Constitució de 1978, que tenalla les llibertats, sosté un règim monàrquic pilar d’un Estat que conspira sense rubor amb la ultradreta per una involució política. L’alternativa s’hauria de generar amb totes les forces objectivament interessades, per una república catalana, un referèndum i uns processos constituents estatals republicans amb dret d’autodeterminació.

El clam persistent i sa per la independència s’esbiaixa quan es concreta la política. En el cas del control extern i independent dels mossos, qui ha esbombat una iniciativa de Drets Humans defensada des de Iridia i Amnistia Internacional, ha estat els vots en contra de PSC, Junts, PP i Vox, han votar a favor ERC, CUP i ECP.

La nostra gent. Sebas Parra Nuño (Socuéllamos, Ciudad Real, 10.9.1946 – Girona, 1.12.2022) ha traspassat. Un educador nat. Un mestre amatent i dialògic. Un convençut fins el moll de l’os de la Cultura Popular. Un nicaragüenc adoptiu. Un amic sincer de Paulo Freire i propagador de la Pedagogia de l'oprimit. Pioner i director de la Escola d'adults de Salt. Un ferm defensor de les llibertats, de la lliure decisió i de la República Catalana. Un revolucionari íntegre, honest i compromès. Visca en Sebas!

Tot sembla que ha estat Ucraïna qui ha burlat les defenses russes i atacat dins la pròpia Rússia, a Moscou; la destrucció de l’exèrcit rus a centrals tèrmiques, a Kíiv i Donetsk, no s’ha fet esperar; tanmateix el colpejar la rereguarda de Rússia mostra que la resistència ucraïnesa està enfortida. Fins quan la retirada de les tropes de Rússia sense annexions per possibilitar acabar una invasió que perjudica a Europa sencera i a tot el món? Aporta una contribució a la Xarxa de solidaritat europea a Ucraïna al c/c: ES71 2100 0681 0402 0014 4729. 8 de desembre de 2022

De la Carta de L’Aurora.

Recursos i empatia

La manca de recursos vers les necessitats, els serveis i els drets més a prop de la vida de les persones i la natura, és endèmica. Ajornar els pressupostos mínims vitals per a les cures es cronifica a la cerimònia anual en el Parlament de Catalunya i en el Congrés de l’Estat. Els bons propòsits, les grans proclames, es queden en desitjos de curta volada davant la prepotència i avarícia especulativa de la gran indústria privada. El sindicat de metges anuncia convocatòria de vaga pel 25 i 26 de gener, a Hospitals i Atenció Primària. Les entitats d’atenció a les dones en situació de violència de gènere i les agredides sexualment, clamen per disposar de recursos per poder exercir responsablement les seves funcions. Els diners públics per a les cures, la salut i les dones són escadussers.

L’èxit desbordant de la mobilització per la Salut a Madrid encoratja a plantar cara a la degradació greu del sector. L’estament mèdic s’ha mobilitzat a Sevilla i torna a la càrrega a Madrid. A Catalunya es prepara per començar l’any 2023 amb una vaga de dos dies. La sobrecàrrega assistencial i les llistes desbordades d’espera creixen mentre la manca de metges/es, infermeres i personal auxiliar, resulta aclaparadora. Els convenis del SISCAT i l’ICS mostren un escenari de precarietat laboral. El sindicat de metges denuncia que el sistema públic de Salut, CatSalut, està en fallida, a punt de col·lapsar. El mateix govern va alertar la setmana passada de que l’atenció primària a la infància entrava en fase de col·lapse. El govern s’ha de replantejar un canvi fonamental del conjunt de l’entramat públic-privat que beneficia el capital privat i penalitza l’assistència pública. Cal ultrapassar les línies roges de l’empremta convergent a l’Hospital, el CAP i la Mutua privada. Es pot aprofitar la consciència pública que es va generar amb la pandèmia vers els serveis i les persones professionals de les cures i la salut per potenciar una sanitat catalana saludable y eficient.

Recursos i empatia i rebuig a la cultura de la violació pot concentrar les alertes i peticions que emergeixen de les ponents feministes del 6è Congrés per l’erradicació de les violències masclistes des dels serveis socials i sanitaris, dedicat als Abordatges feministes davant les violències sexuals, al Paranimf de la Facultat de medicina de la UB al Clínic. Les experiències de les ponents acadèmiques i de les entitats, denuncien una societat on les violències sexuals en concret i les masclistes en general semblen fenòmens aïllats i aliens. Hi ha un negacionisme pràctic i una reacció omnipresent que, en nom de punicions individuals, evita un enfocament de prevenció, reparació i empatia amb les víctimes. Les causes estructurals que alimenten les violències sexuals no són confrontades amb una estratègia i unes polítiques troncals per erradicar la misoginia, ni permeten copsar que són els poders ideològics, els valors simbòlics i les costums, les estructures econòmiques, socials i polítiques vigents, els pilars d’aquestes violències.

Creure a les dones, fer cas de les entitats, recursos per les recerques, les diagnosis i el tractament de les dones amb empatia, estima i empoderament. Les polítiques i pressupostos públics han de ser suficients i útils. Una base cabdal és fomentar i enfortir el teixit cívic i socials de les pròpies dones. Entitats diverses, cooperatives, fundacions, col·lectius formen unes xarxes de mil i un nòduls que convé esdevinguin creatius, lúcids i potents.

La llengua també pateix de manca de recursos. I de voluntat i decisió política. Les lleis anul·lades pel Tribunal Constitucional empitjoren el panorama. La ruptura per part de Junts del govern és una oportunitat per un canvi seriós de polítiques i aliances. Convé reflotar el pacte d’ERC amb la CUP-G per possibilitar les millores en els serveis públics que efectivament contribueixin a la vida i la capacitat de sobirania de la majoria ciutadana i residents.

El fred glaçat amenaça a una Ucraïna amb moltes de les centrals d’energia destruïdes selectivament per l’exèrcit rus. La guerra és cruel i perllongar la invasió russa criminal. Una pau sana i reparadora necessita de la retirada de les tropes de Rússia sense annexions. Aporta una contribució a la Xarxa de solidaritat europea a Ucraïna al c/c: ES71 2100 0681 0402 0014 4729. 1 de desembre de 2022

De la Carta de L’Aurora.

Agressió, violació i consentiment

Dempeus per posar al traster de la història la xacra de la misogínia i el sistema de dominació patriarcal, ple de la simbologia jeràrquica de l’agressió, la violació, la tortura, el terror, la crucifixió i la mort contra la font de vida -la terra, les dones, la llibertat-, les cures i el compartir, el consentiment entre iguals, l’estima entre les dones i els homes i la natura. Cal eliminar un imaginari, una moral i una estructuració social que manté sotmesa a la mitat de la humanitat, un encadenat de valors i costums bàrbares que ha fet causa comuna amb la depredació i parasitisme del mercantilisme i explotació capitalista. I demà 25 N Dia Internacional contra les violències masclistes.

L’avenç profund i internacional del moviment de les dones dels últims anys des del 2017 (Women’s March, MeToo) està fomentant canvis a l’imaginari col·lectiu on millora el sentiment vers els drets i la realitat concreta de les dones. La reacció a una nova concepció de les llibertats de les dones, on un dels centres rau en la llibertat al propi cos i la lliure decisió, així com en l’equitat de les feines i de les relacions entre dones i homes i institucions, ha estat immediata, violenta, agressiva, per part de les institucions amb la punta de llança de la judicatura, promoguda en l’expressió política amb entusiasme per l’extrema dreta. La hipocresia, el foment de la confusió i les temptatives de divisió del potent moviment feminista embolcallen un conglomerat destinat a frenar en sec, sinó a fer retrocedir, el progrés del rol femení dins la societat i la vida. Fins i tot amb argumentacions espúries arrastra a alguns sectors del propi feminisme a oposar-se a una plena i radical emancipació de les dones.

Els descobriments i debats i formulacions i polítiques, en el rerefons dels drets i fets, segons el sexe natural o el gènere o la situació en l’escala social, necessiten reconduir-se al diàleg, al respecta a la lliure expressió, a la consciència de que la força de transformació rau en la unitat i massivitat del moviment, com en aplegar cada cop una majoria social, val a dir incorporant els homes i, de manera clarivident, a totes les minories i causes agreujades d’aquest món.

La Llei Orgànica de garantia integral de la llibertat sexual, promoguda des del Ministerio de Igualdad amb Irene Montero, concentra aquest 25N l’agressivitat i les ires, que demanen la dimissió de la ministra, per bloquejar l’aplicació de la llei.

L’Associació de Dones Juristes, amb seu a Ca la Dona, senyala: “La nova llei és una conquesta del moviment feminista que implica un canvi profund en el tractament penal dels delictes sexuals, fins ara fonamentats en la resistència de les víctimes i que des de la promulgació de la llei es basen en el consentiment de les dones... les feministes no necessitem lleis punitives, les condemnes no són el més important per erradicar les violències, el més important és imposar una nova cultura del consentiment...  La nova llei atorga a les dones víctimes d’agressions sexuals un conjunt de drets com el dret a l’assistència integral especialitzada i el dret a la reparació i a la indemnització, i les equipara a les dones víctimes de violència masclista”.    

El govern estatal en fa una d’arena i una de cal. Ha perpetrat l’expulsió racista de Mohamed Said Badaoui i Amarouch Azbir, deportats a Marroc sense proves; el primer, resident d’ençà 30 anys, i malgrat el suport dels moviments socials i del consistori de Reus. Avui, dijous 24 de novembre, a les 18 h, concentració de denúncia davant de la Subdelegació del Govern a Catalunya (Mallorca 278, BCN). ERC, CUP, Junts i Unidas Podemos-En Comú Podem han denunciat que és víctima de la repressió política mediant la Llei d’Estrangeria. Signa per la regularització del mig milió de persones residents a qui se’ls hi nega la ciutadania legal.

La post pandèmia no disposa de la recuperació econòmica desitjada i prevista. L’enriquiment i concentració del gran capital dominat per les finances paràsites i especulatives, resulta insalubre pel planeta, nociu per a la població treballadora i insostenible per a l’economia. Tanmateix el poder aconseguit és tant superior que pel moment anem de crisis múltiples a incerteses oneroses. La OCDE s’afegeix al panorama desolador, preveu “desacceleració pel 2023 i manteniment moderat el 2024... creació nul·la de llocs de treball”. Per Espanya no hi la previsió de recessió i estanflació de UK i Alemanya, però el PIB serà molt limitat i l’economia no recuperarà els nivells previs a la pandèmia fins almenys al 2024. El deute públic (110 %) i el dèficit es mantindran elevats, així com la inflació.

Les polítiques monetàries i els pals de cec no resoldran la crisis. Manquen mesures estructurals socials i fiscals per frenar la voracitat de las grans multinacionals y finances. Cal empreses públiques dels sectors vitals socials i industrials, salut (inclosa la farmàcia), banca. I una Renta bàsica universal. L’FMI, BM, OCDE, governs, haurien de fer una llambregada a les experiències d’economia social i solidaria, els valors del cooperativisme i mutualisme, per vivificar les previsions d’actuació des de la concepció i praxis comunalista que pretén evitar l’explotació, l’extorsió i destrucció.

El 25 N Ocupem juntes els carrers. Punt de trobada de la Plataforma unitària contra les violències de gènere de Catalunya: Ps de Gràcia /Provença (18,15h).

Com aconseguir l’alto al foc i la pau sense annexions a Ucraïna, amb retirada de les tropes russes, que inclogui la lliure determinació de les repúbliques del Donbàs, sense la bota militar que determini un resultat o altre. Ens cal una visió d’unitat europea des dels Urals a l’Atlàntic. Aporta una contribució a la Xarxa de solidaritat europea a Ucraïna al c/c: ES71 2100 0681 0402 0014 4729. 24 de novembre de 2022

De la Carta de L’Aurora.

https://donesjuristes.cat/comunicat-sobre-la-llei-nomes-si-es-si/

Desordres públics

Bé per la derogació del delicte de sedició. Fatal la reformulació del delicte de desordres públics agreujats; de cap manera és acceptable bescanviar un per l’altra. Inexcusable que no es derogui la llei mordassa. Seria d’agrair que ECP i també ERC diguessin les coses com són. La veritat. La reforma penal del govern estatal és un perjudici major pels drets bàsics i fonamentals de les llibertats de protesta i manifestació. Un pas progressista endavant i dos d’involució enrere. El règim constitucional monàrquic consolida, govern a govern, la repressió i limitació als drets i llibertats. És una necessitat vital de salut pública fomentar, per terra, mar i aire, l’alternativa republicana.

La Judicatura es deu estar fregant les mans. La redacció actual amplia les causes del delicte i les penes: “Seran castigats amb la pena de presó de sis mesos a tres anys els que, actuant en grup i per tal d'atemptar contra la pau pública, executin actes de violència o intimidació: (a) sobre les persones o les coses; o (b) obstaculitzant les vies públiques ocasionant un perill per a la vida o salut de les persones; o (c) envaint instal·lacions o edificis; i, Els fets descrits a l'apartat anterior seran castigats amb la pena de presó de tres a cinc anys i inhabilitació especial per a ocupació o càrrec públic pel mateix temps quan es cometin per una multitud el nombre de la qual, organització i propòsit siguin idonis per afectar greument l’ordre públic."

En canvi és ben diferent quan es tracta dels cossos policials. El Tribunal Suprem ha rebaixat la pena de 2 anys i 4 mesos de presó a una multa de 9.000 euros al cap d’antiavalots de l'ARRO, l'inspector dels Mossos Jordi Arasa, condemnat pel desallotjament del 15M de la plaça de Catalunya, el 27 de maig 2011.

No gaudeixen de la mateixa comprensió i rebaixes, per parts dels Tribunals i Jutges, les 4.500 persones repressaliades, imputades, empresonades i exiliades, per les causes contra el moviment independentista, la sobirania i les llibertats de Catalunya. L’Amnistia per a totes aquestes persones, així com desencallar el veto i repressió al lliure exercici del dret a l’autodeterminació, resulten ineludibles per unes relacions sanes, fraternes i lliures entre l’Estat espanyol i Catalunya.

La derogació de la Llei d’estrangeria hauria d’acompanyar un avenç democràtic en el codi penal, la judicatura i la repressió, per fomentar la convivència entre la població treballadora autòctona i nou vinguda, frenar el racisme institucional i l’ambiental. La regularització immediata de mig milió de persones de la petició popular és una altra vessant de la salut democràtica. Ajornar-ho, o endurir les condicions repressives i judicials, contribueix a donar oxigen a la involució de l’Estat, de la monarquia, el PP i la ultradreta.

També és nociva la connivència amb la ultradreta i qui comparteix la ideologia feixista. Per això és intolerable que Laura Borràs i Gonzalo Boye hagin contractat i emprat els serveis pericials d’Emilio Hellín, ultradretà del Batallón Vasco-Español, que assassinà a sang freda la jove Yolanda González del PST el 1980.

Bones pràctiques són actuacions com la immobilització i expulsió de Barcelona del autocar transfòbic ultradretà “Hazte oír”, per part dels Mossos d'Esquadra de la Generalitat i la Guàrdia Urbana de Barcelona, acompanyats per la consellera d’Igualtat i Feminismes, instats per la denuncia de l’Oficina de igualtat de tracte i no discriminació de la Generalitat de Catalunya.

El Baròmetre d’Opinió Pública (CEO), 3a onada, setembre, detecta la crisi que recorre el moviment independentista, a través de la bifurcació d’estratègies entre l’ANC i Òmnium, així com la repercussió de la ruptura de la coalició governamental per part de Junts. Les xifres estadístiques prediuen un augment de la participació electoral que provocaria una consolidació del PSC com a força més votada, un manteniment o lleuger increment d’ERC i la CUP, però una davallada de Junts. Val a dir que la majoria actual independentista es remodela al girar la direcció del catalanisme parlamentari cap a l’esquerra, però amb el tràngol que ERC i CUP no recuperen el que a l’enquesta perdria Junts. La inestabilitat augura nous esdeveniment, fruit de la pressió persistent popular i de les eleccions municipals.

És qüestió de posar-hi fil a l’agulla. La principal responsabilitat rau en el govern d’ERC, en minoria de 33 escons
escadussers, fent un tomb social a les polítiques marcades per les línies roges patronals de Junts. Rescatar el pacte entre ERC i CUP-G podria significar un signe que es notés a les butxaques de la població treballadora, i la precària i empobrida. Fomentar la mobilització social per l’amnistia i la llengua també permetria generar millors condicions per enfocar la demanda i consecució del dret d’autodeterminació amb un referèndum efectiu. Estendre la ma a l’entesa amb el sobiranisme republicà autodeterminista és una altra vessant. Un gir a la col·laboració amb l’Ajuntament de Barcelona i els de l’Àrea metropolitana, en tant que front pràctic per aconseguir el que l’Estat manlleva del que correspon a Catalunya i als municipis, seria bo de tastar-la

Kherson retorna a mans ucraïneses. Rússia respon amb míssils prop de la frontera polonesa. El govern d’Ucraïna exposa deu punts per una pau desnuclearitzada amb la integritat del territori. Rússia alerta que Crimea i les repúbliques del Dombàs són territori de la Federació de Rússia. Tot el suport a la resistència ucraïnesa per a la sobirania i llibertat. Aporta la teva contribució a la Xarxa de solidaritat europea al c/c: ES71 2100 0681 0402 0014 4729.

17 de novembre de 2022

Neutralitat

És contraproduent la neutralitat, en conflictes de dominació, opressió i explotació, entre qui agredeix i qui resulta damnat. Precisament no distingir la qualitat de cada component i de la naturalesa d’una confrontació acostuma a afavorir la part més poderosa i perjudicar la més feble. La justícia i l’equitat haurien de ser compromeses, concretes i vives, des d’unes concepcions ètiques de llibertats, socials, humanes i naturals.

En el 18è Fòrum contra les violències de gènere la caracterització d’una neutralitat perversa i tendenciosa ha recorregut taules de debat, tallers i conferències. L’afirmació de que la “Violència sexual. No va de sexe, va de poder” ha impregnat tot el Fòrum. A l’Espai Francesca Bonnemaison ha sobresortit la concepció de que entre l’agressió i la imposició del poder masclista i la víctima agredida i sotmesa, no pot haver ni neutralitat ni conciliació. Resulta que la violència institucional, els poders socials, els mites ideològics, la justícia, tendeixen a justificar i afavorir la misogínia i agressió, mentre es qüestiona, no s’escolta i es revictimitza la dona agredida, inclòs a qui la defensa. Aquest divuitè Fòrum, titllat d’històric per la consellera d’Igualtat i Feminismes, pel fet de la seva continuïtat des del moviment feminista, junt la unitat i diversitat que aconsegueix acollir, ha representat en els seus continguts, exposicions, reflexions, diàlegs i debats, un clar imaginari col·lectiu, un sentiment i una consciència creixent, d’analitzar, conceptualitzar i fer front amb propostes estratègiques, a la reacció masclista reaccionària en curs, que pretén esvair, bloquejar i fer enrere els grans avenços feministes de les dones durant els últims anys, en concret de la Womens March i MeToo (2007), i en part del Conveni d’Estambul.

El dia 25 de novembre manifestació unitària a les 18,30 h a Barcelona. Totes al carrer arreu.

L’Estat, els governs i la justícia són ben parcials, gens neutrals. Les 4.500 persones repressaliades, imputades i exiliades per la lluita de les llibertats catalanes, ens comprometen a sostenir la necessitat d’aconseguir l’amnistia, el dret a decidir (referèndum), la defensa de la llengua i la república catalana.

El clam de “Salari o conflicte” de la mobilització sindical estatal a Madrid situa als carrers que l’explotació i l’extorsió no te res d’equilibrada ni de neutral, és una lluita social i política que ens cal guanyar per a la població treballadora i un món saludable i feliç.

Entre els grans tenidors i especuladors immobiliaris i la gent llogatera o l’afectada pels desnonaments per la crisi, el PSOE no aplica cap neutralitat. Al Congrés, el PSOE junta vots amb el PP sense rubor, per rebutjar les esmenes sobre la regulació dels lloguers i la prohibició de desnonaments de forma estructural, presentades a la llei d’habitatge per part d’UP, ERC i EH Bildu. Les PAH, els Sindicats de llogaters/es i BComú, hauran de remoure els carrers perquè es faci cas d’unes propostes vitals pel sostre on viure.

Tampoc és gens equilibrada i efectiva, menys encara neutral, la visió i mesures que impulsa el BCE. La presidenta, Christine Lagarde, ha exposat sobre la Unió Europea, que “el risc de recessió ha augmentat”, remarcant que “és probable que la inflació es mantingui alta durant un període prolongat”, per tant cal vigilar “les negociacions salarials amb molta cura per assegurar-nos que el creixement dels sous no s’estabilitzi persistentment en nivells incompatibles amb el nostre objectiu (2%)”. El BCE va a afavorir el capital financer i les grans multinacionals contra la capacitat adquisitiva de la majoria de la població

El debat sobre la resistència ucraïnesa per part de la Xarxa europea de solidaritat va resultar ben enriquidor. “Sí, hem d'estar amb la resistència ucraïnesa”. “Una potència militar, amb un règim autoritari, Rússia, va a atacar i dominar a un poble que vol fer el seu camí. També hem d'estar junt la resistència pacífica russa contra la guerra. Hi ha pressió perquè Ucraïna s'assegui a negociar i a acabar la guerra... però amb quines condicions i quina pau?” (Andriy Movtxan, exiliat ucraïnès). “Sap greu que certa esquerra europea adopti una posició neutre davant la guerra a Ucraïna, recorda el que succeí a la guerra civil espanyola” (Julia Tarán, associació Rússia lliure). “Som solidaris amb Ucraïna, rebutgem les zones d'influència. Rússia no es defensa de l'OTAN, no lluita contra l'OTAN, sinó que ataca a la gent i pobles per saquejar els seus recursos. La derrota de Putin és indispensable sense condicionar si beneficiarà o no a tercers... és tracta de defensar el dret d'Ucraïna a la seva llibertat i existència”. (Jacob Sypianski, de Razem, Polònia).

“Hi ha resistència, hi ha un poble que lluita... això és un fet fonamental... un país imperialista a envaït un país que no ho és”. Contribueix a la solidaritat al c/c: ES71 2100 0681 0402 0014 4729.

10 de novembre de 2022