La hipocresia que envolta la cimera de Davos és anualment
despullada per l’Informe d’Intermón Oxfam, enguany basat en les dades del BCE i
l’Agència Tributària entre d’altres. El document, titulat “La llei del més ric”, denuncia que “l’1% més ric acumula el 63% de la
riquesa produïda des de 2020 en tot el món”, i “que un 90% de l’augment de preus
de 2022 és pels beneficis de les empreses a Espanya”, “la inflació és “demolidora”
per a les famílies treballadores i està incrementant la desigualtat”.
El Fòrum Econòmic
de Davos a Suïssa reuneix les elits de les més grans multinacionals, líders
polítics i d’organismes internacionals, acadèmics i periodistes. El Fòrum
representa un nexe d’intercanvi i contenció diplomàtica dins l’aferrissada
competència, val a dir la guerra comercial entre les grans companyies, així com
la confrontació creixent entre els estats imperialistes, que espolien els menys
potents i petits, de la que Ucraïna n’és una mostra greu al ser en el sí
d’Europa, de conseqüències nefastes per les poblacions treballadores. A Davos
es promou el “bonisme” de mesures pal·liatives als estralls comercials i del
parasitisme financer. Les mobilitzacions alternatives, d’una munió de moviments
socials, mostren el veritable rostre de les multimilionàries transaccions dels
amos del món que actuen amb mà de ferro a favor de l’1% dels més forts i rics.
La manifestació per
la Mútua 100% pública a Terrassa representa una fita cabdal en la lluita pel
model de Salut. La històrica Mútua és reivindicada com a servei públic per tots
els segments de la població, entitats, associacions de veïnatge, sindicats, ha
unit a gent usuària, professionals mèdics, infermeres i auxiliars. Tanmateix
aquesta unanimitat no es correspon amb la posició política dels partits al
Parlament. El 2 de febrer es presenta una moció per la Mútua de 100% de gestió
pública, només amb el suport de la CUP-G i Comuns. L’entramat econòmic sanitari
de tall i herència convergent, obsolet en la seva estructuració i eficiència,
sustentat en un model públic-privat, és una vaca sagrada catalaníssima que ni
el govern d’ERC s’atreveix a enfrontar-s’hi, i menys a voltejar-lo. Recolzem la
Vaga a la Sanitat i Educació dels propers dies 25, 26 i 28 de gener.
Són 6 les dones
assassinades, 1 cada 3 dies, d’aquest any. Les alarmes i emergències no
disposen de bombers suficients, els pressupostos segueixen en el subsol de les
necessitats. Les mesures punitives s’estavellen davant la impunitat i la
hipocresia del poder masclista estructural. Prevenció, reparació i
sensibilització és el que cal per afrontar aquet càncer sistèmic.
Avui unitat
independentista davant la cimera hispano-francesa. Cal que aquest fet moduli
les estratègies centrífugues existents per part de les entitats i partits.
L’acció unitària defensiva és important; ans cal resiliència i propostes
polítiques unitàries per ressituar una estratègia conjunta que englobi la
majoria social. S’ha de fomentar un escenari de defensa i mobilització per les
llibertats i sobirania catalana, per l’amnistia, el dret a l’autodeterminació i
el referèndum, per la llengua catalana. L’eix de gravetat ha de pivotar entorn
el camí de procés constituent d’una República catalana, lliure, social i
fraterna amb tots els pobles i nacions, compromesa amb les necessitats de la
població treballadora d’arreu i els serveis públics universals, obligada a
resoldre l’agressió i sotmetiment a les dones des de les propostes feministes,
decidida a les cures al territori i la natura.
El projecte polític
Sumar de Yolanda Díaz, amb el suport de l’alcaldessa Ada Colau, ha abarrotat
l’Auditori a Barcelona. Ha esdevingut un èxit que ha aplegat una representació
de la majoria del món dels Comuns i del sindicalisme de CCOO. Sumar comença a comptar
a Catalunya, si més no a Barcelona. L’Auditori ha vessat d’il·lusions vers el
règim i l’Estat, de la mà de BComú i ECP, per determinar el PSOE pel flanc
social d’esquerres, com la possibilitat de barrar el pas a un govern de la
dreta i ultradreta. Cal dir que la proposta que ha engrescat s’adapta i no
supera els límits o línies roges de la patronal i de Brussel·les (UE). El
discurs desenvolupat traspua resignació davant la crisi estructural del règim.
Les necessitats vitals de les llibertats enfront la involució continuada queden
neutralitzades per la majoria governamental i electoral del PSOE. Cap esment,
ni un ullet, a fomentar i construir una alternativa republicana de futur. Què
en diu Sumar/Yolanda Díaz del dret a l’autodeterminació i el referèndum a
Catalunya... del suport a un procés constituent per una República catalana?
Mentre, el rei fa el petó de rigor al capo del clan caciquil al calor dels
funerals de Constantí.
Dona, Vida,
llibertat. Una revolta magnífica en nom de Masha Amini. Suport al manifest i a
la concentració solidària “Sigues la veu del poble iranià”, dissabte 21 de
gener, 12 h a Plaça de Catalunya de Barcelona.
Les morts i la
carestia esfereeixen i afecten sobretot a la població treballadora. Ucraïna té
tot el dret a defensar-se, per això cridem a solidaritzar-se en totes les
formes de la seva resistència. I denunciem l’atropellament de drets a l’empara
de la guerra. Una negociació política de pau, seriosa i justa, ha de comportar el
compromís de retirada de les tropes russes d’Ucraïna, per aconseguir una pau
sense annexions i amb el dret a l’autodeterminació. Aporta una contribució a la
Xarxa de solidaritat europea a Ucraïna al c/c: ES71 2100 0681 0402 0014 4729. 19 de gener de 2023
De la Carta de L’Aurora.
