30/10/15

En Comú rupturista i confluència unitària


L’Estació del Nord de Barcelona ha estat per dues vegades l’escenari de projecció política del municipalisme del canvi en comú.
Fa unes setmanes aplegà a les alcaldesses i alcaldes de les ciutats més rellevants, liderades per Barcelona, amb Ada Colau, i Madrid, amb Manuela Carmena. Junt amb Badalona, Saragossa, Càdis, O Coruña i Santiago de Compostela.
El significat polític de l’acte va ser contundent. El municipalisme unia forces per cercar estratègies conjuntes amb les que afrontar els reptes cabdals de les necessitats del veïnatge.
Les ciutats del canvi tenen molt a dir i a fer.
El diumenge passat 25 d’octubre, el municipalisme en comú liderat per Ada Colau va fer un salt gegantí. Va comprometre’s en fomentar la participació a les eleccions estatals del 20 de novembre. “El canvi no s'atura”.
BComú va fer causa comuna amb Xose Manuel Beiras d’Anova, amb Olga Rodríguez de Ahora Madrid, mentre acollien a Marta Sibina i Xavier Domènech. Candidates aleshores in pectore a encapçalar una confluència consensuada entre el municipalisme del canvi, entitats, ciutadania individualitzada activista i partits.
Gerardo Pisarello va centrar les pautes polítiques generals per afrontar, si així es decidia, les eleccions generals. El que hi hagi a l’Estat importa i determina als Ajuntament i a Barcelona. Un balanç diferit de no haver participar en les eleccions autonòmiques catalanes. També dels magres resultats respecte les expectatives per part de CSQEP.
Ada Colau va ser clara sobre com avançar. "No ho aconseguirem amb CDC governant, ni amb bipartidisme a l'estat ni amb els nois del catàleg d'Ikea representant l'Ibex35; vam poder a Barcelona i podrem si ens ho creiem". I dirigint-se a Podemos: "Sigueu valents i fem el que sempre hem dit; més enllà de les sigles el que importa són els processos de canvi i el protagonisme de la gent; [...] és el moment d'empènyer junts".
Xavier Domènech, defensà que l'alliberament nacional no arriba sense la lluita social i per això s'ha reivindicat com la Catalunya que reclama "democràcia real, la de la PAH, de decidir-ho absolutament tot". El nostre poble que "mai quedarà atrapat en la decisió sobre el destí polític d'un sol home, per molt que sigui el president de la Generalitat".
La confluència unitària està a punt de tast. L’experiència representa obrir l’expectativa de base municipalista des de la visió social, veïnal i política a les greus confrontacions i divisions que dificulten fonamentar una alternativa al PP al govern de l’estat, i a CDC a Catalunya.
La ruptura entre IU i Podemos complica el repte del municipalisme del canvi. Son moments d’extrema tensió en que ha de prevaldre la consciència de que o ajuntem forces o no podrem guanyar.
El dimecres a Les Cotxeres de Sants, BComú adoptà per la confluència una proposta rupturista en el programa, un espai català amb aspiració a grup propi parlamentari a Les Corts de l’Estat, una direcció de la campanya clara des de Catalunya, un lideratge encapçalat per Xavier Domènech i Marta Sibina, amb el suport clar i explícit d’ Ada Colau.
Unes veus varen demanar compromís de la candidatura perquè la defensa del dret d’autodeterminació, i a decidir, “es mullés” amb el procés constituent català de sobirania i cap a la república catalana.
El nus gordià va quedar travat entorn la proposta de nom, “que només es podia acceptar o rebutjar, sí es volia confluència”.
El nom “En comú podem, Podem en comú” era polèmic, va generar confrontació i desencís. Una part “Podemos” exigia, i aconseguia, imposar-se, sí o sí, al conjunt genèric “En comú”.
Adrià Alemany va ser ben sincer al compartir que haguessin preferit un altre nom o fins i tot el succint i captivador “En comú”.
 “Podemos” ha quedat prou malmès amb l’experiència autonòmica, com per flexibilitzar les imposicions. Convé entendre que una bona part de l’electorat de l’esquerra transformadora i sindicalista, que va “prestar” el vot a la CUP o a JxS, excepte el que es va escolar cap a C’s, difícilment votarà pel 20 N a quelcom que difumini el perfil català del projecte que s’enceta.
El nom en sí mateix no és pas el problema. La imatge política que projecta, sí que genera incomprensió política.
Aprenguem de Galicia. L’acord de confluència s’ha concretat entorn “Marees”, amb tots els adjectiu i imatges complementàries que convinguin a cada actor.
La confluència guanyarà en unitària i il·lusió amb quelcom clar i meridià com “En comú”.
Del Butlletí electrònic d’EUiA.

80 Aniversario del POUM y la emancipación social de las clases trabajadoras



El legado revolucionario del POUM tiene pleno sentido en el 80º aniversario de su fundación.
Aprender tiene sentido vital para disponer de los instrumentos con los que abordar la realidad de la crisis económica, de la crisis política democrática general, con la crisis estatal autonómica, en la que somos actores comprometidos del choque constituyente de soberanías entre España y Catalunya.
Este sábado 31 de octubre la Fundación Andreu Nin se realizan las VII Jornadas en el Palau de la Virreina de Barcelona.
VII Jornades Fundació Andreu Nin.
Dissabte 31.10.2015, a Barcelona, en el marc de les activitats de l’any 2015:
“80º aniversari de la fundació del Partit Obrer d’Unificació Marxista. El POUM 1935-2015“
PROGRAMA:
Dissabte 31.10.2015 (11,30 h):
Edifici Telefónica (Plaça Catalunya-Portal de l´ Àngel)
 La ruta del POUM – edificis i llocs emblemàtics de Barcelona

Dissabte 31.10.2015 (16,00 h):
Saló d’actes del Palau de la Virreina
Xerrada-Debat “El llegat polític del POUM i la seva rellevància per a l'esquerra avui en dia
Moderadora: Montserrat Vilà.
Ponents:
Albert Botran (diputat de la CUP)
David Companyon (ex diputat de EUiA)
Andy Durgan (Fundació Andreu Nin)
Dissabte 31.10.2015 (18,00 h):
Saló d’actes del Palau de la Virreina 

Xerrada-Debat i acte d’Homenatge a les dones del POUM “Memòria revolucionària, Memòria feminista. La militància del POUM
Moderador: Ferrán López.
Ponents:
Mª Teresa Carbonell (Presidenta de la Fundació Andreu Nin)
Marta Brancas (Periodista, Universidad del País Vasco)
Pelai Pagès
Pepe Gutièrrez
Previ a l’inici de l’Acte, se homenatjarà a dos militantes del POUM. Montserrat Vilà llegirà un record a Teresa Rebull i Arnal Ballester llegirà un escrit dedicat a la seva mare Meri Arbonés.
Adjunto unas líneas sobre 80 años del POUM (1935-2015) per part de Miguel Salas, el articulo completo està publicado en SinPermiso.
Un programa no es sólo la suma de reivindicaciones y de objetivos tácticos y estratégicos, un programa político es la expresión de análisis, experiencias políticas, luchas, tradiciones… que permite agrupar a militantes y organizaciones para que su lucha vaya en la misma dirección. Un programa no se improvisa, y cuando se hace suele servir para bien poco. El programa que acordaron los fundadores del POUM era el compendio de muchas luchas y varias tradiciones. Entre los dirigentes del BOC y de IC había fundadores del Partido Comunista de España, como Juan Andrade, o del comunismo valenciano, como Julián Gorkin, dirigentes políticos que venían del sindicalismo revolucionario, como Maurín y Jordi Arquer, personas como Andreu Nin que habían sido dirigentes de la Internacional Sindical Roja, otros procedían del nacionalismo republicano catalán, o del sindicalismo asturiano, como Manuel Grossi, o del republicanismo vasco, como los hermanos Arenillas, o mujeres avanzadas en su tiempo, como Carlota Durany o Mika Etchebehere… hombres y mujeres curtidos en la lucha contra la Monarquía borbónica, formados en las tradición marxista, exiliados muchos de ellos y en contacto con las corrientes obreras internacionalistas de la época, decepcionados, pero no rendidos, por el giro burocrático de la revolución rusa.
Wilebaldo Solano. Arxiu.
Los objetivos del POUM se concretaban en la lucha por la emancipación social de las clases trabajadoras: “El carácter de la revolución en nuestro país no es simplemente democrático, sino que es democrático-socialista. Solamente si la clase trabajadora toma el Poder se llevará a término la revolución democrática íntimamente enlazada, en esta época histórica, con la revolución socialista. La clase trabajadora es la única garantía de la verdadera democracia… El proletariado debe convertirse en el heraldo verdadero de las conquistas democráticas. Ha de ser el gran libertador que aporte la solución ansiada a los problemas de la revolución democrática: tierra, nacionalidades, estructuración del Estado, liberación de la mujer, destrucción del Poder de la Iglesia, aniquilamiento de las castas parasitarias, mejoramiento moral y material de la situación de los trabajadores”.

29/10/15

L’efecte rupturista de la declaració d’inici constituent de sobirania republicana catalana


S’inicia el xoc de sobiranies amb l’Estat, és fort. La declaració d’inici constituent tramitada al Parlament ha estat titllada de provocació, desestabilització i d’anar a un cop d’estat. L’efecte rupturista està basat en la pressió de la marea ciutadana sobiranista de la Via lliure a la República Catalana i els resultats de les eleccions de 27 de setembre.
La Carta de L’Aurora:
Fem passes sobiranes constituents
La constitució del Parlament català després de les eleccions del 27-S és el següent pas per posar en marxa l’exigència expressada majoritàriament a les urnes.
La nova presidenta del Parlament, Carme Forcadell, ho va expressà amb claredat: “Tanquem l’etapa autonòmica. Un parlament sobirà. Fem un país lliure. Procés Constituent. Visca la República catalana!”

Ara s’han de posar els mitjans i les decisions polítiques necessàries.

Una d’elles és la declaració presentada a la Mesa del Parlament per part deJxSí i la CUP plantejant un escenari de ruptura democràtica, de desobediència, d’inici constituent per a una república a Catalunya.

El govern del Partit Popular ràpidament amenaça amb la vara, amb les decisions del Tribunal Constitucional i fins i tot amb la suspensió de l’autonomia catalana i les seves autoritats escollides democràticament.

Com durant tots aquests anys, Rajoy i els seus han sigut incapaços de formular qualsevol proposta democràtica. El PSOE i C’s s’ofereixen per la unitat sagrada del Regne per mantenir el centralisme a ultrança.

Els diversos poders de l’Estat es posen en alerta i els mitjans de comunicació també amenacen amb les majors de les catàstrofes.

Mesa del Parlament.
Però allò iniciat és l’expressió d’una decisió democràtica. De 135 persones diputades, 72 són favorables al procés de desconnexió de l’Estat espanyol, i arriben a 83, juntament amb els que representen Catalunya Sí Que Es Pot (CSQEP), si sumem tots els sobiranistes, aquells qui estarien disposats a iniciar un procés constituent. Això és democràcia i una altra cosa ben diferent són les amenaces.

Ara cal passar de les paraules als fets, a prendre decisions que permetin donar passos cap a la República catalana, cap a un inici d’un procés constituent a Catalunya. Per això cal seguir sumant forces.

La declaració de JxSí i la CUP no diu ni una sola paraula de les mesures necessàries d’emergència social i el rescat a la ciutadania esclafada per la crisi. És necessari incloure-ho com un element imprescindible de la ruptura i el procés constituent.

És la condició per incorporar a sectors treballadors. I és també la manera d’aconseguir un acord amb Catalunya Sí Que Es Pot.

Presentada la declaració, cal aplegar la força necessària per fer-la efectiva. El moll de l’os rau en la Via Lliure a la República Catalana. Davant del xoc de sobiranies, catalana i espanyola, convé preparar la mobilització ciutadana massiva. 29 d’octubre de 2015.

L’inici del procés constituent que proposen JxS i CUP


Portaveus AExRC.
L’Acord d’Esquerres per la República Catalana (AExRC) promou que el procés de ruptura porti a bon fi la constitució de la república catalana.
Faig esment alhora que la proposta de declaració de JxS i CUP necessita incorporar els elements de rescat social, així com de preveure un suport massiu de la ciutadania mobilitzada.
És cabdal que la població treballadora vegi en la defensa i la consecució de la llibertat sobirana catalana el mitjà rupturista democràtic per aconseguir les millores imprescindibles a les necessitats socials més elementals i universals.
Un cop més, AExRC (Acord d’Esquerres per al República Catalana) vol donar veu a les persones arrelades a l’esquerra transformadora catalana i alhora plenament identificades amb el procés sobiranista  majoritari a Catalunya. Es per això que manifestem:
1.- AExRC celebra la proposta de resolució parlamentària presentada ahir per JuntsxSi i CUP en tant que marca l’inici del procés constituent cap a la República Catalana. Entenem que es compleix així el mandat democràtic resultant de les recents eleccions del 27-S.
2.- AExRC encoratja a fer un esforç per tal d’ampliar al màxim el suport parlamentari a la resolució, totalment o parcialment, atès que altres programes electorals, i en especial el de CSQEP, contemplen posicions en bona part coincidents amb les expressades a la proposta, que farien difícilment comprensible una actitud de rebuig complet.
3.- En qualsevol cas, AExRC es compromet a incorporar-se activament al procés participatiu cap a la República Catalana anunciat a la mateixa proposta, així com a propiciar la màxima participació d’altres persones i entitats de la societat civil.
4.- En aquest sentit, farà arribar als grups promotors diversos suggeriments per tal que en el text definitiu quedi reforçada la voluntat de ruptura democràtica amb el statu quo actual, així com la d’avançar paral·lelament en la regeneració democràtica i en la lluita contra les desigualtats socials. 
AExRC, 28 d’octubre de 2015.

26/10/15

L’anhel de Carme Forcadell, presidenta del Parlament


Tanquem l’etapa autonòmica. Un parlament sobirà. Fem un país lliure. Procés Constituent. Visca la república catalana!
Amb aquest programa el vot per elegir a Carme Forcadell de Presidenta del Parlament honora a CSQEP, a Lluís Rabell, a Joan Josep Nuet, a les altres tres persones que l’han votada, a tot el grup parlamentari de Catalunya Sí que es pot, per actuar en funció d’un anhel que, a més de la nova presidenta, és el clam multitudinari del poble català per la seva llibertat.
És un poble que presumeix de seny, disposat a seguir mobilitzat per aconseguir convèncer al conjunt de la població, de que és el moment excepcional de constituir una república catalana, lliure, social, justa i neta.
Una Catalunya que no es vol deixar partir per l’obstrucció i domini de l’estat del regne d’Espanya.
Un país, català, diferent a l’espanyol, que somia respecte i igualtat entre tots els pobles i estats ibèrics i europeus, per tant disposat a cercar les comprensions i suports de la població demòcrata coherent i de la classe treballadora i de les esquerres dins l’estat espanyol.
Entrem en una nova etapa política de polarització, contradiccions i inestabilitat, en la que bull l’esclat de la llibertat.
Poso l’article fet al bloc d’AExRC.
Concisa, clara i contundent: Carme Forcadell
Emoció, il·lusió i compromís. El 9 N 2014 i la Via lliure a la República Catalana han copat la presidència del Parlament.
“Posem-nos a caminar. Encetem el procés constituent. Visca la república catalana!”, conclusió de Carme Forcadell, electa presidenta del Parlament, amb els vots i acord de JxSí (62), CUP (10) i CSQEP (5).
El repte és majúscul. El pas és des de l’ANC popular mobilitzadora al Parlament representatiu institucional de la Generalitat autonòmica del Regne d’Espanya.
El “Ja soc aquí” de Josep Tarradellas, que incorporà la Generalitat republicana de l’exili a l’autonomia supeditada a la Corona del Regne d’Espanya, a el “Estiguem a l’alçada” de Carme Forcadell, que pretén fer un nou camí amb un salt gegantí vers la llibertat de la sobirania catalana.
Carme Forcadell, s’ha presentat com una presidenta del Parlament per tancar l’autonomia i obrir la Generalitat republicana constituent.
L’Acord d’Esquerres per la República Catalana (AExRC), expressava en un comunicat del 22 d’octubre “És l'hora de la sobirania. És l'hora de l'esquerra”: “La representació Independentista al Parlament de Catalunya, fruit de les eleccions del 27S, garanteixen una majoria parlamentària suficient per a l’Inici d’un Procés cap a la República catalana amb la ruptura constituent i la independència de Catalunya”.
La presidenta del Parlament està ben compromesa en aquesta via. Benvinguda.
Adjuntem el discurs de Carme Forcadell:
“Que els somnis del carrer entrin al parlament i els anhels de la ciutadania trobin refugi a l’hemicicle. Estiguem a l’alçada del moment i fem present el futur en aquest procés constituent. Que el llegat d’aquest parlament sigui la creació d’un marc jurídic propi. Nous paradigmes demanen un nou parlament. No siguem esclaus del passat”.
Ha seguit: “Tanquem l’etapa autonòmica i enlairem un nou escenari per al demà. És un moment fundacional. Des d’ara mateix construirem un parlament sobirà que vol representar un territori lliure. Fem un país lliure, ple de ciutadans lliures, que siguem nosaltres el model a seguir”.
“Posem-nos a caminar. Encetem el procés constituent. Visca la república catalana!”