29/4/15

L'ANC i Òmnium revifen el procés sobiranista amb la República Catalana


"No hi ha ningú", "el procés -el soufflé- està desinflat", "més, més, més!!!". Ara fem via cap a la República Catalana. La veu simpàtica i potent de Quim Masferrer, d'El foraster i abans Teatre de la guerrilla, va enlairar el clam del Palau Sant Jordi a l'acte #TornemAlCarrer24A de "Ara és l’hora", el 12 d'abril.
La República Catalana, sobirana i amb contingut social, és la fórmula política que l'ANC i Òmnium i l'AMI han adoptat per vestir i acolorir la ruptura democràtica de la independència. Cal oferir una expectativa de nova legalitat sobirana catalana, atractiva i útil a les necessitats de la immensa majoria de la població de Catalunya.
És prou clar que la població de Catalunya no es beneficia de les polítiques del govern de la Generalitat de CiU i del president Mas. Ans el contrari en surt completament perjudicada. Donar totes les culpes al govern de l'estat és una fal·làcia. CiU vota amb mans i orelles les pitjors mesures econòmiques del govern del PP al Congrés estatal. Tampoc CiU proposa alternatives a les directrius de Brussel·les de la UE i de la Troica.  
El suport que li dóna ERC al govern CiU es percep per bona part de la població treballadora com injustificable per la dependència als poders de la dreta catalana. El suport als Pressupostos, i al  president Mas, afebleix i dificulta la possibilitat real d'un canvi de lideratge.
EUiA va adoptar com estratègia política un projecte constituent per a Catalunya amb  la república catalana, lliurement federada, farà més d'un any i mig. Això vol dir que compartim l'actual proposta central de l'Ara és l'hora per fer "el país què volem".
El fet de que les entitats promotores i capdavanteres del procés sobiranista hagin centrat el moviment encaminant-lo a fer via per la república catalana és tot un goig. Farem camí junts i juntes.
El nou rumb establert a la 3a Assemblea de l'ANC, a Lleida, amb un Full de Ruta per la independència i la república catalana, que inclou un Parlament proclamat sobirà, l'ha expressat ben contundent amb la mobilització de la propera Diada de l'Onze de setembre, per fer de la Meridiana "el carrer major de la República Catalana".
Enfocar les municipals com si no tinguessin res a veure amb l'anhel popular per la sobirania i la independència és un error i una il·lusió funesta. Com es pot fomentar ruptura i canvi social sense ruptura i canvi democràtic constituent de sobirania catalana?
El plebiscit republicà que varen representar les eleccions municipals de 1931, amb l'intent de República catalana i la constitució de la II República espanyola, planeja pel 24 de maig, però s'acreixerà a les eleccions anunciades com anticipades del 27 de setembre.
El Palau Sant Jordi de l'Ara és l'hora va promoure la consciència de que és necessari i possible generar la força ciutadana popular suficient, majoritària i massiva, per concretar la legalitat sobirana a Catalunya amb la independència i la república catalana.
La feblesa rau en la necessitat de comprensió de que el lideratge polític ha de passar de les dretes a les esquerres. De la representació política de la minoria poderosa a la de la majoria treballadora sense el poder econòmic ni polític. De no ser així una part encara molt gran de la població es malfiarà -amb bon olfacte i sentit de l'orientació-  d'una independència per part de CDC, CiU i Mas i dels poderosos catalans.
A l'espai, front, bloc o entesa democràtica sobiranista hi pot haver-hi tothom, es necessitarà a tothom, ans el lideratge no pot ser els dels promotors i executors dels pressupostos retalladors i neoliberals, sinó des de l'esquerra amb vocació i compromís social.
La conducció de l'acte i els diàlegs varen ser contundents dels problemes i les necessitats del país. Tot un programa social.
Antonio Baños, de Súmate, va ser meridià. Va invitar a tothom a venir a casa seva a la Meridiana, per l'Onze de setembre, a fer el camí (des del carrer major) de la República Catalana, amb les necessitats de la gent humil i treballadora, la que parla en castellà i una munió de llengües d'aquest món, la que passa per Catalunya "i s'hi queda". Reivindicà la lluita veïnal i social. "Catalunya serà lliure si la vida dels catalans és digna".
Muriel Casals, presidenta de l'Òmnium cultural, va donar el to a l'entesa sobiranista cap a la legalitat republicana, malgrat el recel i les normes presidencials i del govern de la Generalitat d'ignorar, evitar o no donar rellevància a la proposta de república catalana. Casals senyalà referent als ajuntaments: “fer front a aquest repte exigeix disposar dels recursos justos i eliminar les traves que actualment posa l’estat espanyol, creiem que la nova República Catalana serà el millor instrument per resoldre aquestes qüestions d’ordre social”.
La presidenta de l'ANC, Carme Forcadell, afirmà que “Sabem que construir la república catalana és el projecte més il·lusionant, innovador i més trencador i l’únic que té el futur garantit, perquè no hem de demanar permís a ningú per fer-lo possible”, ha explicat, per afegir que “cap govern ni cap estat podrà  aturar la democràcia, cap govern ni cap estat podrà impedir que els 27 S capgirem la història!”.
Necessitem a tothom per fer la república catalana. La farem. 
@assemblea .@ForcadellCarme: "La independència és l'oportunitat de canvi social que Catalunya necessita. No tenim alternativa" #TornemAlCarrer24A 

28/4/15

Alternativa per Llagostera per una Catalunya sobirana i social


Una visió veïnal i social de poble i de ciutat, combinada amb la perspectiva nacional de ruptura democràtica constituent de la sobirania i la independència, segons la població decideixi.
Nota de premsa en relació amb l’adhesió de la nostra candidatura a la declaració municipalista de Cervera. La candidatura d’Alternativa per Llagostera s’adhereix a la declaració municipalista de Cervera.
David Parron ha signat, en representació de tota la candidatura, el document promogut per l’AMI.
L’Assemblea local d’Alternativa per Llagostera (ALL) ha decidit acceptar la proposta feta per l’Associació de Municipis per la Independència.
D’aquesta manera vol deixar clar, abans de la campanya electoral i en el cas de disposar de la confiança dels electors, el seu compromís per:
- donar prioritat a les aliances de govern entre tots els partits compromesos a treballar inequívocament per l’exercici de l’autodeterminació de Catalunya i amb l’objectiu d’assolir la plena sobirania de la nació catalana.
- la transparència, la lluita activa contra la corrupció, el foment de la participació dels ciutadans en els afers municipals, així com prioritzar polítiques basades en la igualtat d’oportunitats, el manteniment dels serveis públics, pensant en els conciutadans que més pateixen, i més ho necessiten.
- iniciar, des del mateix moment de la constitució dels nous ajuntaments, al costat de l’ANC, Òmnium Cultural i altres entitats, un període transitori de màxima inclusió i unitat d’acció de totes les organitzacions i partits polítics compromesos amb el procés a fi de garantir la victòria del conjunt de les forces sobiranistes a les eleccions del 27 de setembre.
Alternativa per Llagostera també vol manifestar que, si el resultat de la voluntat democràtica a favor de la sobirania i de la independència de Catalunya esdevé majoritari a les urnes el 27 de setembre, estarà a disposició de les institucions per iniciar el procés constituent cap a la independència de Catalunya.
Llagostera, 21 d’abril de 2015.
David Parron

27/4/15

Mas introdueix incertesa al compromís de convocatòria de les eleccions anticipades del 27 S


La perspectiva constituent i la república catalana se situen a la centralitat política del nou full de ruta adoptat per l'ANC, a la 3a Assemblea anual a Lleida.
L'imaginari entorn el clamor de la independència s'acoloreix amb la necessària definició dels continguts econòmics, polítics i socials del "país que volem". Tipus de Constitució inclosa.
L'apropiació que CiU, CDC i el president Mas, fan del fet català, val a dir de la realització concreta de la sobirania i la llibertat de la població de Catalunya, és emprada per una part de les esquerres per negar tant les polítiques nefastes retalladores i privatitzadores de Mas, com per girar-se d'esquena a la sobirania, la llibertat i l'anhel d'independència del poble mobilitzat.
És completament necessari denunciar i combatre les polítiques de CiU, la corrupció estesa per CDC, i la bel·ligerància neoliberal de Mas.
Per això ens cal reflexionar sobre el context que permet als poders econòmics catalans, amb la representació política  fonamental atorgada a CiU, captivar i sostenir el lideratge de la majoria treballadora catalana. Si més no a aconseguir una divisió ideològica entre el cos social de sentiment i pertinença catalana i de la component treballadora que te altres orígens i sentiments, malgrat siguin ciutadania catalana al "viure i treballar" a Catalunya.
L'abducció per part de CiU i Mas del que representa la senyera, la sobirania i la independència catalana, és possible per la pressió negativa vers la democràcia del govern i de les institucions estatals, així com per la confusió entre una part de la component treballadora organitzada sobre l'esmentada senyera, la independència i el predomini de l'hegemonia de la classe dominant catalana.
Finiquitar aquesta hegemonia política necessita unitat treballadora i del poble, entorn de les perspectives de ruptura democràtica que permeti iniciar el camí a la constitució d'una República catalana.
El president Mas ha contestat tot seguit al full de ruta republicà de l'ANC. Ho ha fet esmentant que les eleccions autonòmiques anticipades anunciades les convocarà "previsiblement" pel 27-S, però sempre que ERC compleixi els pactes. Això ve a significar que ERC ha de ser completament dòcil i hostatge de CiU. No n'hi ha prou amb votar els Pressupostos. A Mas li cal que la submissió d'ERC permeti la refundació de CDC, per mantenir l'hegemonia política i electoral. Artur Mas, també ha dit que un avançament de les generals podria afectar la data.
En els últims anys, cada passa endavant de la mobilització i la consciència sobiranista ha representat una reculada forta per CiU. Això en bona part contradiu les argumentacions que el moviment per la sobirania i la independència afavoreix els poders dominants catalans.
La idea de que l'ANC seria una criatura, o una titella, de CiU, no se sosté si es contrasta amb la regressió social, política i electoral de CiU, ni amb la crisi en que es debat CDC, que l'obliga a refundar-se.
L'ANC posa rumb vers un inici constituent i una república catalana. Mas amenaça en que pot no convocar les eleccions anunciades. EUiA defensa una República Catalana lliurement federada, a més d'una República espanyola federal, plurinacional, amb el dret a l'autodeterminació.
Un fracàs o frustració o derrota del procés de sobirania perjudicaria a fons a tot el cos social ciutadà, per tant a la majoria treballadora fonamentalment, així com a les organitzacions d'esquerres.
El futur proper no rau en les posicions derrotistes de considerar la possibilitat de ruptura esgotada, ni impossible "perquè l'estat no ho permetrà", sinó en situar les concepcions i el factor social en el si del moviment i mobilització que tendeix de forma natural a la sobirania de legalitat constituent catalana.
L'esquerra ha de liderar el moviment democràtic popular per la sobirania. Pot fer-ho. Convé ho faci.

24/4/15

Ara és l'hora vol força sobiranista


La brúixola de l'ANC assenyala cap el 27 de setembre.
El pols sobiranista no tremola malgrat les declaracions del president de la Generalitat que condicionen i posen dubtes sobre el compromís de la convocatòria de les eleccions anticipades autonòmiques del 27 S.
L'acte del Palau Sant Jordi i a l'Anella olímpica d'avui, mostra el vigor del moviment sobiranista. El tema "Tornen les urnes. Tornem al carrer". és prou significatiu de voler decidir.
Ara és l'hora, amb l'ANC, Òmnium i l'AMI, volen que la independència formi part de la campanya de les eleccions municipals. Això serà una marea imparable en la immensa majoria dels municipis de Catalunya. Ans te una refracció als grans municipis, entre ells a les cinc primeres ciutats -Barcelona, L'Hospitalet de Llobregat, Badalona, Terrassa i Sabadell- que apleguen el 40 % de la població, o a les mitjanes poblacions que representen un altre 40 %.
Els consistoris de les grans ciutats catalanes ni formen part de l'AMI, ni s'han pronunciat encara per la independència. Barcelona en comú està debaten sobre proposar una consulta també al respecte. El compromís ha de ser democràtic, en el que es pugui pronunciar i decidir tota la ciutadania i persones residents.
Sobretot l'AMI es fa la il·lusió de que les eleccions municipals són una primera volta del 27 S. I que la independència ha d'inserir-se en la campanya. Tanmateix el punt de vista, l'òptica, no és el mateixa vist des d' El Port de la Selva, Balaguer o Barcelona.
La proposta de compromís a les persones candidates i a les candidatures de votar un o una alcalde independentista és contraproduent, un error de perspectiva. Una cosa és defensar la sobirania amb la independència, ans una altra ben diferent és esborrar els continguts socials i veïnals de les persones candidates i dels partits o llistes.
El Compromís impulsat per l'AMI de votar a alcalde independentista, afavoreix a CiU, al camuflatge i blanqueig del partit de la corrupció catalana, el partit de les polítiques inadmissibles per l'avenç de la immensa majoria treballadora, per tant del país.
A Barcelona, l'Ada Colau de Barcelona en comú, ha deixat alt i clar que no votaria a Trias ni a CiU per alcalde. El mateix ha expressat la CUP.
L'esquerra transformadora, sindicalista i revolucionària, en les seves diferents expressions, si més no a les mitjanes i grans ciutats, no votarà als representants de la dreta política, a CiU o a CDC. I farà molt bé.
Tanmateix s'equivoquen algunes esquerres quan també es fan la il·lusió d'evitar el debat sobiranista, per la independència i la república catalana.
Les eleccions municipals afloraran una relació de forces que afavorirà i consolidarà la tendència cap a la sobirania i la independència. El nombre i extensió de les candidatures aconseguides per CiU, ERC, ICV i EUiA, CUP i PSC són prou eloqüents.
Qui avança força és ERC i la CUP. Retrocedeix CiU tot i mantenint-se en capdavantera en el nombre de llistes. Fa un pas enrere la coalició ICV-EUiA, però en canvi participa i fomenta en les noves expressions polítiques com Barcelona en comú, Terrassa en comú, altres "en comú" i confluències importants com a L'Hospitalet del Llobregat o a Sabadell. Es palpa la davallada del PSC.
Entre la 3a Assemblea de l'ANC a Lleida (12 d'abril de 2015) i l'acte d'avui de l'Ara és l'hora (ANC, Òmnium, AMI) hi ha una oscil·lació entre independència i república catalana.
L'ANC s'ha adonat més compte de la necessitat d'omplir de contingut democràtic i social el país que volem, per això a virat cap a convertir la Meridiana en el "carrer major de la república catalana".
La independència ha d'esdevenir inclusiva, el fons és la concreció de la sobirania catalana.
També és ben curiós que l'AMI sigui tan per la sobirania i independentista quan es tracta de Catalunya, i no proposi una sobirania municipal plena en el compromís per aquestes eleccions del 24 de maig.  
Aquest context explica en bona part que amb el lideratge de Convergència i d'Artur Mas, no s'aconseguirà la base social majoritària necessària per la independència. La política econòmica i social de Mas i CiU divideix i exclou a una gran part treballadora damnada. Una part imprescindible de la població no donarà suport ni votaria una ruptura o una independència si intueix que es mantindrien el lideratge i les polítiques devastadores de CiU.   
La independència per la constitució d'una república catalana és una concepció incloent de totes les ideologies i sensibilitats que posin la república com a cabdal, a banda de que aquesta república es vulgui independent, autàrquica, federal amb els Països catalans, federada o confederada amb els estats o millor repúbliques europees i per tant espanyola.
La fórmula política d'EUiA correspon en tant que República Catalana lliurement federada, amb els aclariments de fer-ho amb la República espanyola o dels pobles d'Espanya, sempre en funció de la lliure decisió sobirana de cada poble i nació.
O la posició programàtica de L'Aurora, seguint el llegat poumista, amb la Federació o confederació de repúbliques ibèriques i europees. Amb tot el respecte per la lliure decisió i federació per part del País Valencià, de ses Illes i d'altres conrades com l'Aran, la Franja o de la Catalunya Nord.
És de calaix que cal trencar amb la Constitució de 1978 i amb l'Estat del Regne d'Espanya. Tant com clar i necessari és la ruptura amb un procés constituent de l'estat espanyol amb la Monarquia borbònica. L'esquerra espanyola cal que es plantegi seriosament girar a afavorir i a donar suport a la ruptura catalana com una oportunitat excel·lent d'aconseguir l'espanyola. Si com defensen alguns dirigents la ruptura espanyola i la república espanyola fes camí primer, benvinguda sigui.
Cal una gran entesa de les esquerres, en comú, per la república catalana. Una entesa de fons sobiranista i social.
El lideratge de les esquerres pot ser inclusiu, democràtic, de ruptura constituent de legalitat catalana. El país que volem és amb una Generalitat sobirana, lliure, social i neta de corrupció. Una República Catalana.

23/4/15

Meridiana republicana


La Diada del llibre i la rosa, fruit de la llegenda de Sant Jordi, la princesa i el drac, omple els carrers d'arreu de Catalunya.
Aquest 23 d'abril, que el poble s'estima i ha fet ben seu, planegen els tambors de les eleccions municipals del 24 de maig. Un esdeveniment marcat per una tendència doble que s'obre pas. Les confluències municipalistes rere la imatge de l'Ada Colau i de "Barcelona en Comú". El progrés de les llistes sobiranistes i independentistes de les esquerres.
Tanmateix ens cal assenyalar un preludi de dol amb els fets de l'Institut Joan Fuster i les pasteres a la mediterrània.
Som davant una primavera de confluència i sobirania. La 3a Assemblea anual de l'ANC ha virat ha omplir de continguts la ruptura democràtica de llibertat que hom concentra amb el clam de la independència.
L'ANC assenyala que "el país que volem" ha de ser amb els continguts socials adients per la seva ciutadania i amb els valors i institucions republicanes de legalitat sobirana catalana.
El divendres 24 d'abril, Ara és l'hora crida a concentrar-se al Palau Sant Jordi i l'Anella Olímpica de Barcelona. El 24 es defensarà la independència i la república, per fer palès que el moviment popular sobiranista manté el vigor i la iniciativa política.
Aquesta concentració multitudinària serà el trampolí de presentació de la Meridiana republicana. Per constituir el proper #11S2015 la Meridiana en "el carrer major de la república catalana" tot entrant fins al Parlament al Parc de la Ciutadella.
Les eleccions municipals ens donaran el to sobiranista i republicà que saltarà fins a conformar les anunciades eleccions anticipades pel 27 de setembre. Eleccions que serien convocades amb la legalitat autonòmica del Regne d'Espanya.
Un 27-S que l'ANC vol convertir en plebiscitari per iniciar el procés constituent de sobirania, independència i república catalana.
Amb això un dels debats de fons de l'Assemblea de l'ANC, fou convertir el nou Parlament electe en un Parlament o una Assemblea sobirana, també amb l'impuls d'una Assemblea de càrrecs electes - municipalistes i parlamentaris-.
Tanmateix no és cap sorpresa que a l'estat ni en volen sentir parlar, perquè donen per mort i enterrat el clímax i l'anhel de sobirania, davant la idea que no pot haver-hi una ruptura només de Catalunya. Menys cap secessió. I que la població de Catalunya no és prou unànime a l'hora de fer el pas del voler decidir, tot exercint el dret a l'autodeterminació, a atorgar-se la capacitat sobirana d'independitzar-se i constituir una república catalana.
A estat el president Mas qui ha llançat una galleda d'aigua freda a l’alenada republicana i a l'ANC. Mas ha recordat que les eleccions les convocarà "previsiblement" el 27-S, sempre que ERC compleixi els pactes. Això ve a significar que ERC no pot pretendre fer la guitza a CiU, ni a la refundació de CDC.
Mas i CDC, volen seguir disposant de l'hegemonia política a Catalunya per a la dreta i els poders econòmics dominants catalans.
Les esquerres tenen l'obligació moral, política i econòmica, de situar el nou país, la il·lusió per la independència, el procés constituent cap a una república catalana, en mans de la immensa majoria ciutadana.
L'hegemonia política ha de canviar de les dretes cap a les esquerres. El lideratge de la independència i la república catalana, tindrà èxit si passa a ser lliure i social, neta de corrupció. El clam mobilitzat de tot el poble. 
De la Carta de L'Aurora.