22/4/22

L’espionatge liquida els drets

La llegenda del cavaller Sant Jordi que mata el Drac per aconseguir la Princesa, es queda curta i desfasada, pels valors guerrers i de violència, el sotmetiment i botí de la noia, així com la manca de respecte per la natura i els animals. Res de cures i amor igualitari en aquest imaginari mil·lenari. Els esforços per adaptar la llegenda provinent de les Creuades, xoca per l’extrema depredació que el gran capital i els estats practiquen entrat el s XXI. Rússia ha decidit sotmetre Ucraïna manu militari. Més de mig centenar de guerres en el món, són provocades pel militarisme, sobretot d’EEUU. La Unió Europea es militaritza, mentre l’OTAN protegeix els conglomerats comercials occidentals. La seguretat, vista des de l’òptica militarista, exigeix repressió, guerra, limitació de drets i llibertats. L’escàndol de l’espionatge massiu a l’independentisme català i també al basc, representa una altra vessant dels poderosos recursos en mans dels estats.

L’estat de dret trontolla quan desvetlla la seva funció primordial: sotmetre a la població, aconseguir el botí, fer-ho a qualsevol preu en benefici de les classes posseïdores dominants.

L’aparell judicial que segueix tenallant l’independentisme, el CNI dels serveis secrets, el govern d’un règim que nega tota llum per la llibertat dels pobles i per la república. L’única expectativa de fer-hi net, de defensa dels drets i llibertats, és posant fil a l’agulla per part de la societat civil, i de les forces polítiques que no depenen dels senyors dels bancs i les multinacionals. Cal fomentar i construir alternativa republicana.

El president de la Generalitat ha considerat que les relacions entre els governs català i espanyol estan molt danyades, mentre exigia transparència i assumpció de responsabilitats. Per aconseguir-ho convé mobilització ciutadana. Per una banda seguir la via tècnica per identificar els responsables materials, acompanyat de les responsabilitats polítiques. Cal aixecar el secret d’estat entorn els dossiers de les persones investigades, això és una decisió governamental a l’abast de la mà.

El diumenge 24 manifestació Per la Pau, Aturem la guerra a Ucraïna. La solidaritat ha de ser pràctica i efectiva. Solidaritat amb la resistència ucraïnesa amb tots els recursos possibles; Solidaritat amb el pacifisme ucraïnès i rus. Per una Europa lliure i unida, on els Pobles practiquin el seu dret a l’autodeterminació, des dels Urals a l’Atlàntic. Saludem i animem els projectes de comboi sindical europeu, així com tot el que permeti una relació ciutadana directa amb la població ucraïnesa.

Ahir es va constituir l’Acord Social per l’Amnistia i l’Autodeterminació, és important que esdevingui un centre de mobilització unitari que contribueixi al futur de drets, lliure i republicà. 21 d’abril de 2022

De la Carta de L’Aurora.

20/4/22

L’aniversari republicà ens interpel·la

Les eleccions presidencials a França han aconseguit bloquejar Mélenchon. La segona volta serà entre una dreta dura social i democràticament (Macron) i una extrema dreta pitjor (Le Pen), així l’esquerra reformista i moderada, socialista, comunista i verda, queda exclosa de la política governamental. La destrucció militar de Rússia dessagna Ucraïna i estén la seva ona expansiva per Europa i el món; tot i que l’exèrcit invasor neozarista no ha pogut en el seu primer assalt a Kíiv. L’aniversari republicà del 14 d’abril ens interpel·la per fer front d’una vegada a un Estat i un règim que, inexorablement, alimenta la cobdícia i el caciquisme ultradretà, colpeix a la gent treballadora i reprimeix les llibertats catalanes.

Macron no és en cap cas un dic democràtic enfront de Le Pen. Reconstituir l’esquerra francesa, on l’esfondrament del PSF és seguit pel del PCF i Verds, mentre l’extrema esquerra, com Anticapitalistes o LO, tampoc aconsegueixen seduir a la joventut i la gent treballadora, des de la lluita activa als carrers en les mil-i-una causes socials i per les llibertats; agreujat per l’impacte de la guerra d’invasió imperialista a Ucraïna per part de la Federació Russa. L’Europa de la UE decau cap a mesures dictatorials de limitació de les llibertats en nom de la seguretat ciutadana i dels Estats; promou polítiques que afavoreixen les grans multinacionals i Bancs; activa lleis i repressió xenòfoba i racista; es plega a l’OTAN, mentre es llança a mans del militarisme, amb la carrera armamentista i la depredació vers l’Europa de l’Est; les mobilitzacions feministes denuncien constantment la persistència de la misogínia i la violència masclista del patriarcat.

El vector resultant d’aquest panorama és que la dreta i la ultradreta guanya electoral i políticament a unes esquerres meselles que desencanten i frustren les expectatives de les classes treballadores, la gent empobrida i les migrants desesperades. El gran capital i els Estats aprofiten a fons aquest desgavell per tapar la seva pròpia incapacitat per resoldre les crisis en curs, alhora que un segment cada vegada més petit s’enriqueix a mans plenes.

El front contra la ultradreta no és amb el PP, ni amb polítiques de dretes, ni sostenint un poc més el règim monàrquic constitucional, ben a l’inrevés, és l’hora de preparar alternativa republicana, social i autodeterminista. Catalunya és cabdal per la causa republicana a l’Estat espanyol, un motiu afegit perquè qualsevol acord per futur republicà inclogui, sense interpretacions matusseres, el dret a l’autodeterminació, així com tot el respecte per la llengua catalana i la voluntat d’independència de gairebé la meitat de la població de Catalunya.

En aquest sentit donem suport i adherim a l’Acord Social per l’Amnistia i l’Autodeterminació. Es presenta el proper 20-A, a la Llotja de Mar, Barcelona.

Llibertats i autodeterminació i polítiques socials vol dir alternativa republicana. 14 d’abril de 2022

De la Carta de L’Aurora.

Deixar-se la pell per l’habitatge

Un 1 % del PIB dedicat al finançament de les polítiques públiques estatals d’habitatge és una de les esmenes de BComú a la Llei de l’Habitatge del govern de coalició estatal. Butxa, junt Kíiv, ofereix la seqüència de destrucció, sang, violacions i morts, de la invasió de Rússia per espoliar i sotmetre Ucraïna. El militarisme de l’OTAN i dels Estats de la UE es frega les mans mentre es dispara la carrera armamentista, preludi de guerra i misèria a Europa i el món. La pau i la seguretat només tindrà expectatives en una Europa unida de l’Atlàntic als Urals, basada en la sobirania democràtica de pobles lliures i autodeterminats, que rebutgi el militarisme, on es dissolgui l’OTAN, es foragiti la depredació econòmica, es dediquin les polítiques públiques a la qualitat de vida i del treball, l’educació, la superació de la violència masclista, agressions sexuals i violacions a les dones, es fomenti les cures i la salut, inclosa de la natura.

La Llei de l’Habitatge estatal es insuficient i molt millorable ha senyalat BComú. A la Generalitat se li va escapçar la Llei de l’Habitatge pel Tribunal Constitucional. Les PAH, el moviment per l’habitatge i els sindicats de llogateres, han posat el crit el cel al sentir-se estafats, doncs el govern estatal afavoreix clarament els grans tenidors i l’especulació immobiliària a l’acatar les seves exigències. En la proposta de llei no hi ha el canvi de paradigma promogut per la iniciativa popular. És un moment excepcional per fer un front general i una mobilització imponent.

És important que BComú es planti, “deixant-s’hi la pell” com ha recalcat l’alcaldessa, Ada Colau, perquè hi hagi una regulació efectiva per controlar l’especulació. El que BComú, de fet, formi part de l’esmentat govern de coalició amb el PSOE, a través d’Unidas Podemos, amb el factor afegit d’aportar-hi un ministre, hauria de comportar que les seves esmenes no quedessin en paper mullat. Si el govern no compleix amb les PAH, els sindicats de lloguers i amb BComú, potser caldria replantejar-se la participació i compromís en la disciplina governamental, cosa que no vol dir que no es podés seguir sostenint el govern enfront de la dreta i ultradreta, com fan ERC i EH Bildu entre d’altres.

La guerra de Rússia contra Ucraïna ha estat la gota que fa vessar el got, ho trastoca tot, junt a la crisi econòmica de 2008 i la pandèmia de 2020, marca un temps de transit, en el que hem conegut com globalització econòmica i neoliberalisme, vers una nova situació. Tanmateix les causes de la juxtaposició de crisis de la globalització s’han anat desenvolupant i acumulant sobretot al llarg dels últims 15 anys. El gran capital no resolt la crisi, però la classe treballadora i l’esquerra política està esmicolada i abduïda a les institucions, sense capacitat pel moment de generar alternativa de proposta i lideratge. En aquest sentit la crisi econòmica i la política queda mediatitzada i determinada pels interessos del gran capital financer. Sostenir el sistema de propietat vigent és el que resulta fonamental pel poder. L’alarma per la carestia alerta de que és la població treballadora qui ho paga. Cal una entesa de moviments socials per enfrontar-se a aquesta altra guerra econòmica contra la població.

Tothom a la manifestació el dia 24 d’abril convocada per Aturem la guerra.

Les mobilitzacions són continues, cada setmana, a Catalunya, Madrid i al País Basc. Unes petites, altres de grans com la feminista del 8 M, o l’educació amb 5 jornades de vaga discontinues. El descontent social emergeix i fomenta que la lluita tendeixi a ser unitària. L’escalada de l’energia, la inflació i l’increment de la carestia de la vida ofereixen un panorama en el que es fa notar la necessitat i la manca d’unes propostes de  programa i una força política, o una aliança entre diferents sectors socials i organitzacions que construeixin alternativa política republicana. 7 d’abril de 2022

De la Carta de L’Aurora.