17/11/22

La Diada de la bifurcació


Dues expressions ressalten de la Diada d’enguany: la massivitat de la mobilització catalanista independentista i la nítida bifurcació en el seu lideratge. Afloren dues estratègies diferenciades que formen part del procés de lluita i de metabolització de les lliçons dels fets d’octubre de 2017. Què fer i com assolir el somni de llibertat i el clam de sobirania de la nació catalana. La lluita agra desfermada en el sí del moviment inclou el procés de transmutació d’un programa i una direcció dretana vers a una de les esquerres. L’experiència viva és necessària en aquest cicle que s’obre fins que la ciutadania aconsegueixi la fita cabdal de decidir sobre la seva existència, estructuració i relacions polítiques.  

Més enllà de les xifres, la Diada va esdevenir de reivindicació i per l’avenç dels drets i la sobirania a Catalunya; la manifestació de l’ANC, multitudinària i enfortidora. El moviment catalanista, independentista, sobiranista i republicà és, de lluny, el més ampli, profund i transversal de tots els existents a l’Estat. L’1 d’octubre és ben viu a l’imaginari popular arreu del territori, a la ciutat i a la ruralia, entre avis i àvies i els seus nets i netes, dones i homes i gèneres diversos, gent autòctona i nou vinguda. Tota transformació d’avenç republicà i autodeterminista a Catalunya afectarà profundament a Espanya. Qualsevulla estratègia d’alternativa republicana estatal, o fins i tot el sosteniment del govern temorenc i repressiu estatal espanyol, ha de comptar i incloure la força persistent catalana.

La Diada cristal·litza i inaugura el nou cicle, una redefinició dels escenaris previsibles, amb una bifurcació de l’eix i ingredients per una estratègia que permeti establir una política guanyadora en els fets concrets. Ho ha fet entorn les propostes de l’ANC i les d’Òmnium cultural a Barcelona, a la festa per la llibertat (Arc de Triomf) i a la manifestació (de Paral·lel a Estació de França).

Entitats, col·lectius i partits, establiran el seu lloc i acció política en funció de l’alineament entorn a la proposta de l’ANC o la d’Òmnium, sense descartar tot tipus de mixtures que la genialitat de la lluita generi.

L’ANC, per boca de la presidenta Dolors Feliu, ho ha resumit en “O feu la independència o convoqueu eleccions”. Feliu ha reblat ben crítica contra els tres partits independentistes, per indicar que, o feien la independència, complint el mandat de l’1 d’octubre,  o passarien per sobre d’ells, amb una llista cívica de l’activisme independentista a les properes eleccions, referint-se a les autonòmiques catalanes. El dilluns, abans i a la reunió de les tres entitats -ANC, Òmnium, AMI- amb el president Pere Aragonès, l’ANC va explicitar la seva proposta com un full de ruta per consumar la independència (aixecar la suspensió de la Declaració unilateral d’independència,  DUI) la tardor del proper any 2023.

Òmnium havia presentat a la Festa per la llibertat, un to i una orquestra ben diferent i innovadora per una estratègia comuna, unitària, transversal, profunda, diversa, social, municipalista i feminista (li mancava les components climàtiques, ucraïnesa i del context de crisi profunda de la globalització); partia de la consideració de que convenia reconèixer que hi havia un problema que tenallava l’independentisme: no hi ha independència, ni república, hi ha un Estat repressor que ha impedit executar la decisió sobirana catalana. La nova estratègia va encaminada a enfortir el moviment amb noves aliances i pactes transversals i diverses, doncs la força vindrà d’aplegar el 80 % de la ciutadania, incloent el sobiranisme, el catalanisme tradicional, el republicà i la democràcia per les llibertats; els objectius segueixen vius i fidels als de l’1 d’octubre, l’estat i la república catalana independent, endreçat per la lluita de l’amnistia, l’autodeterminació i referèndum efectiu, la llengua i les necessitats socials més vitals, sense excloure cap via, doncs es vol una estratègia possible i guanyadora. I no cal esquinçar-se les vestidures, la decisió de tothom és i serà de la ciutadania.


A l’horitzó proper no hi ha en perspectiva eleccions autonòmiques sinó municipals al maig de 2023. Tant l’aprovació o no dels Pressupostos de la Generalitat, com les municipals, seran l’indicador de per on van partits i electorat. La redefinició i recomposició entre els partits independentistes -ERC, Junts, CUP-G-, la seva capacitat d’aliances i de motivar escenari inclusiu d’entesa, influirà en els suports ciutadans, socials i electorals. Si dins la confrontació s’ajorna l’aflorament d’un avenç que motivi suficientment, qui podria ser-ne beneficat seria el PSC i el govern estatal.

Regidors/es de Moscou s’han atrevit a protestar contra les conseqüències per Rússia davant el replegament en desbandada de les tropes russes cap el Dombàss, empeses per un avenç exitós ucraïnès entorn a Khàrkiv. S’aixequen veus, des de les mateixes esquerres, per una pau que finalitzi la guerra russa malgrat mutilés el territori d’Ucraïna. L’Aurora sostenim la resistència ucraïnesa per alliberar el conjunt del territori envaït per Rússia, amb els referèndums d’autodeterminació que convinguin a les poblacions. Ho fem per una Europa lliure, unida i en pau, en el marc d’una xarxa europea d’entitats socials, per això us demanem una petita aportació econòmica al c/c: ES71 2100 0681 0402 0014 4729.

15 de setembre de 2022

No hay comentarios:

Publicar un comentario