Entrevista a la cap de llista de Catalunya Sí que es Pot per
a Lleida.Per: Josep Rexach Fumanya,
Vilaweb.
El nomenament de Sara Vilà de cap de llista de Catalunya Sí
que es Pot a la circumscripció de Lleida va sorprendre més d’un. Havia liderat
el sector sobiranista d’ICV, Compromís per la Independència. És per això que fa
valer el caràcter ‘autodeterminista’ de Catalunya Sí que es Pot,
capaç d’integrar independentistes i federalistes amb les mateixes sigles.
En aquesta entrevista ens explica quin és el camí que té
traçat per a assolir la independència. Confia en el compromís
de Pablo Iglesias per a fer un referèndum acordat amb l’estat
espanyol, però també reconeix que no seria la primera vegada que Espanya no
compleix les promeses. Amb Podem o sense, assegura que el procés
necessita una majoria social més àmplia per a tenir un reconeixement
internacional. Tot plegat, creu que aquest procés hauria de durar un màxim
de dos anys.
—Sou una candidata independentista en una candidatura no
independentista. Com ho expliqueu?
—Perquè la meva candidatura no és que sigui no-independentista, a la meva
candidatura hi ha una barreja d’independentistes i federalistes, no sóc l’única
independentista dins de la candidatura. I em trobo en una situació molt
semblant a la que em trobava dins d’ICV perquè Podem té un tipus de militant
molt barrejat quant a sensibilitats sobre la qüestió nacional. Això sí, sé
segur que em trobo en una candidatura autodeterminista.
—Però no és independentista.
—És veritat que no és independentista però tampoc no és no-independentista. És
veritat, és al mig, és una barreja i hi ha gent que ho pot llegir com una
indefinició. Però per arribar a un acord amb Podem, a Iniciativa vam elaborar
un full de ruta nacional a les negociacions que crec que satisfeia molta gent
del corrent independentista d’ICV i la gent de Procés Constituent que també es
defineix per independentista. Aquest full de ruta nacional es basa en un procés
constituent unilateral català, és a dir, sense esperar un procés constituent a
escala estatal. Ja sabem que molta gent dubta de Podem, però sé quin full de
ruta hem elaborat amb ells i sé com hem fet evolucionar el discurs de Podem
sobre això. Hem pactat amb ells, que accepten el procés constituent català no
subordinat a l’estat, unilateral. A més a més, saben que hi ha d’haver un
referèndum d’autodeterminació perquè és la manera més justa de saber si els
catalans volen ser independents. I també accepten una república catalana.
—Veig que confieu molt en Podem.
—Sí. Jo crec que amb la qüestió nacional hem nodrit i hem fet evolucionar el
discurs de Podem. En més qüestions com ara trencar el sistema de partits
tradicional o les formes de fer, ens deuen haver influït ells a nosaltres.
—No teniu la sensació que la promesa de Podem Catalunya serà
diferent d’allò que acabi fent Podem a Madrid?
—No. Pablo Iglesias va fer unes declaracions aquí Catalunya a les quals deia:
‘Nosaltres ens comprometem a fer un referèndum a Catalunya’. Amb aquestes
paraules. La resposta dels desconfiats va ser que ja teníem un Zapatero més.
Recordo Quim Arrufat o Antonio Baños mateix que deien que allò semblava ‘El dia
de la marmota’, igual que quan Zapatero va prometre un nou estatut i després ho
va incomplir. Nosaltres hi confiem. Creiem que no tenim més remei que cercar
aliances fora de Catalunya, a l’estat espanyol i a escala internacional, que ho
hem treballat més els darrers anys amb el partit verd europeu.
Creiem que no tenim més remei que cercar aliances fora de
Catalunya, a l'estat espanyol i a escala internacional
—Rabell ens deia en una entrevista de
fa poc que no les tenia totes que un eventual govern de Podem estigués disposat
a acordar un referèndum vinculant.
—Això és una qüestió de fe. Ens poden enganyar? No ho sé, és possible. No t’ho
puc dir. Sí que sé que les paraules que va dir Pablo Iglesias aquí a Catalunya
al pati Llimona és que es comprometia a fer un referèndum per a Catalunya. Si
ens enganyen, haurem de veure com refem les relacions o si hi ha perill de
trencar-les. És evident que si no compleixen amb allò que hem pactat per
arribar a aquesta coalició, doncs ens hi haurem de pensar. Ara, nosaltres volem
posar-hi fe perquè també creiem que no tenim més remei i els creiem quan diuen
que ens volen ajudar. Si hi ha gent que ens diu que ens vol ajudar no cerquem
més enemics dels que ja tenim, perquè en tenim massa.
—Però per això que dieu, sembla que ho fieu tot al fet que
Podem pugui acabar governant a Espanya.
—No, no ho fiem en què Podem governi perquè no sabem què pot acabar passant.
Veiem que a les enquestes hi ha dies que Podem s’infla una mica més i hi ha
dies que sembla que tot continuarà igual, amb un congrés partit per
quatre. Amb aquesta situació d’un congrés partit en quatre blocs més o menys
similars és complicat, nosaltres ja ho sabem. Per això creiem que Catalunya ha
d’engegar el procés constituent propi i aquesta serà una manera d’involucrar
les classes populars que ara mateix se senten lluny del procés nacional i de la
política. Un procés constituent català treballat des de la base, als barris i
al racó més inhòspit del territori lleidatà, per posar un exemple. Això pot fer
que molta més gent entengui les necessitats de reivindicar la llibertat de
Catalunya.
—En unes declaracions de
principi d’any dèieu que no es podia subordinar l’agenda espanyola a l’agenda
catalana. En canvi, proposeu de fer-ho a l’inrevés.
—No, és diferent. L’actitud i el propòsit és: nosaltres no impedirem que la
gent ens ajudi fora de Catalunya i fora d’Espanya, però no per això
subordinarem la nostra agenda. Nosaltres farem el nostre camí. Si ens ajuden,
ens volen facilitar un referèndum i volen donar suport al procés nacional
català, perfecte.
 |
| Sara Vilà a la presentació d'AExRC*. |
—Votaríeu a favor d’una DUI?
—Jo no descarto una declaració unilateral d’independència, però jo crec que
l’endemà és arriscat de fer-la i crec que la llista de Junts pel Sí no la farà
un cop passades les eleccions. Crec que farà una declaració pel procés de
desconnexió independentista, però no una DUI com a tal. També ho veu així en
Quim Arrufat per exemple. Una DUI en aquests moments sense un reconeixement de
l’estat i sense un suport de la comunitat internacional és d’alguna manera una
declaració simbòlica en la qual t’has declarat independent però no ho tens
reconegut. A partir d’aquí encara s’han de començar les negociacions i tensar la
corda fins al punt d’obligar els altres a asseure’s a negociar. Però aquest
camí encara és incert, tant per a la llista de Junts pel Sí com per a la
nostra.
No descarto una declaració unilateral d'independència però
jo crec que l’endemà és arriscat de fer-la
—Llavors, quin seria el moment de la DUI?
—Jo crec que hi ha d’haver un moment en què la corda sigui molt tensada. Si el
PP i el PSOE continuen amb les males respostes al procés, el suport
popular serà més gran, l’independentisme creixerà i llavors serà el moment de
fer una DUI. I a més, que no pugui ser contestada per la comunitat
internacional. A mi sí que em fa por de declarar la independència amb un 40%.
Fer una DUI amb un suport del 40% dels vots crec que és molt arriscat.
—Així doncs, quin és el vostre camí ideal per a assolir la
independència?
—Fer el procés constituent independentment de què passi a Espanya, guanyar més
suport popular i fer el referèndum d’autodeterminació per saber si volem ser
independents o no. Esperant que majoritàriament la voluntat sigui la
independència, llavors sí que podríem fer una DUI per declarar-nos
independents.
—Però sempre s’acaba al mateix punt i és que per a pactar un
referèndum cal que el govern espanyol ho aprovi, i això és molt complicat.
—Totalment d’acord. Tenim dues formacions espanyoles i prou que ens hagin dit
que sí a un referèndum i que facin costat al dret de decidir: Podem i Izquierda
Unida. No podem estar pendents d’aquestes dues forces. Llavors haurem de fer el
nostre camí. Jo he explicat el camí que m’agradaria, una altra cosa és allò que
pugui ser. Sóc molt conscient que és molt possible que Espanya no es mogui ni
un centímetre. En aquesta situació hem d’afegir més gent dins del procés, això
sí. Crec que no tenim prou gent a favor de la independència per a declarar-la
unilateralment i que es reconegui internacionalment. Crec que a escala
internacional ho tenim molt difícil. En Margallo ho fa molt bé perquè pressiona
molt. Si Espanya fos Rússia, estic segura que ja seríem independents. Amb el
procés impecable i immaculat que hem fet fins ara i des del 2010, estic segura
que la comunitat internacional ja ens ho hauria reconegut tot. Però Espanya
està molt ben posicionada internacionalment.
—I quina és la data de caducitat d’aquest procés que
proposeu?
—Pel cap alt, hauria de durar dos anys, el mateix període de temps que posava
Procés Constituent als estatuts. Dos anys per fer un procés constituent de la
base fins a fer un referèndum d’autodeterminació.
 |
| 3a Assemblea de l'ANC a Lleida. |
—En un article escrit
després del Congrés Nacional d’ICV explicàveu que la diferència entre els
militants d’ICV independentistes i els federalistes era la fe en un darrer
intent. Això vol dir que ara teniu la fe dels federalistes?
—No, però des que vaig fer aquelles declaracions fins ara, entremig va sortir
Pablo Iglesias i va dir que es comprometia a fer un referèndum. Aquesta és la
diferència. Que tinc dubtes que això es pugui complir perquè Espanya ja ens ha
enganyat més vegades? Doncs sí, clar. Ja n’hem viscut més èpoques. Això sí, no
vull descartar-ho totalment i tallar les relacions amb qualsevol organització
política que vulgui fer un referèndum per a Catalunya. Això no ho faré. A
l’inrevés. Si hi estan predisposats, és una molt bona notícia. No obstant això,
crec que hem de fer el nostre camí mitjançant un procés constituent català i
unilateral.
—Com valoreu que Raül Romeva sigui el candidat de Junts pel
Sí?
—Ens coneixem molt, en conec la trajectòria, el valoro molt i continuo pensant
que és un home amb unes grans capacitats i moltíssimes virtuts. Però em sap
greu i em fa la sensació que és la cara bonica de tot aquest procés de
reconfiguració de la dreta catalana. L’esquerra també s’ha anat reconfigurant,
no tenim cap inconvenient a dir-ho. La dreta vol explicar que només s’han
reconfigurat per això del procés nacional i no és així i prou. CDC, que perdia
suport, ha cercat aliances i les pròpies confluències per continuar existint
d’una manera o una altra. És que és espectacular. Això que ha fet en Mas
és molt intel·ligent. És l’únic president de dretes que no pagarà les
retallades ni l’austeritat. Es posa en una llista de número quatre, de manera
que evita un plebiscit en contra seu i posa en Raül Romeva al davant, que és un
polític d’esquerres amb prestigi.
Em fa la sensació que Raül Romeva és la cara bonica de tot
aquest procés de reconfiguració de la dreta catalana
—Dieu que Romeva és la cara bonica de Junts pel Sí. Us pot
prendre vots?
—Més que prendre vots crec que pot confondre la gent. Per això en aquesta
campanya s’hauran de desemmascarar moltes qüestions i molta gent perquè durant
els debats no podran defugir segons què.
—Hi ha la possibilitat que entreu en un govern de
concentració?
—No ho crec. Amb convergència no.
—Ni tan sols si Romeva en fos el president?
—No preveiem aquesta possibilitat perquè si alguna cosa és clara és que el
president en serà l’Artur Mas. En cas que la majoria fos d’esquerres ens ho
pensaríem, però ja sabem que el pròxim govern de la Generalitat serà
majoritàriament de CDC i el president en serà Artur Mas. Això ho tenen pactat.
CDC tindrà un 58% i ERC un 42%. Per tant, això impossibilita de totes totes que
Catalunya Si que es Pot formi part d’un govern de concentració.
—Situem-nos l’endemà del 27-S. Veieu possible un pacte amb
ERC i la CUP, tal com va dir Lluís Rabell?
—Sí. Si és un pacte que agafa tot l’espectre d’esquerres de Catalunya, jo crec
que això s’ha de posar sobre la taula després de les eleccions.
—Però sembla complicat si tenim en compte que la prioritat
d’ERC i la CUP és l’eix nacional.
—Jo crec que ERC ja ha pres un camí des del 2012 i ara crec que és difícil que
faci marxa enrere. Ha prioritzat la qüestió nacional per sobre de les
polítiques socials. Està amb un soci que l’utilitza i en són conscients,
d’això. Vam viure el moment en què ERC mirava d’esquivar CDC de totes les
maneres possibles amb llistes separades, però com que CDC s’havia de salvar,
Mas s’ha sortit amb la seva. Va pressionar molt els últims dies de l’acord i ERC
ha sucumbit.
—Amb la CUP també ho teniu complicat. De fet, ja han dit que
difícilment pactarien amb Catalunya Sí que es Pot.
—És complicat, no tant per a nosaltres sinó per a ells. La CUP veu molt clar
que no vol pactar amb nosaltres. Sembla que en un govern de concentració no ho
descarten totalment, per allò que va dir Antonio Baños. Ells, que són del doble
eix, igual que nosaltres, m’estranya que arribin a la conclusió de pactar amb
CDC però amb nosaltres no.
—Arribat el moment de votar a favor o en contra de començar
un procés d’independència, què votarà Catalunya Sí que es Pot?
—Jo crec que una cosa és allò que ara tots imaginem ben intencionadament i quin
serà el full de ruta del procés nacional. Una altra cosa és què acabi sent quan
tinguem les majories configurades al parlament després del 27-S. A partir
d’aquí, un cop sapiguem quants som de cada partit haurem de seure i pactar un
full de ruta comú. Almenys, m’agradaria que passés això. Encara que ara tinguem
diferències d’estratègia, haurem de seure tota la part independentista amb tota
l’autodeterminista.
—Així no descarteu d’obrir un procés d’independència?
—Ens haurem d’asseure. No sé si en sortirà un procés d’independència. Sí que sé
que haurem d’arribar a un acord de mínims entre les tres formacions per fer un
procés constituent o potser una altra cosa. Podria ser una declaració de
sobirania del parlament. Però un procés d’independència amb aquestes lletres,
Catalunya Sí que es Pot no hi estaria disposada.
—Quins resultats espereu d’obtenir?
—A mi m’agradaria obtenir vint-i-cinc diputats.
—I a Lleida?
—Dos com a mínim. Si en són més, encara és millor.
* AExRC: Acord d'Esquerres per la República catalana.
La Diada de l'Onze de setembre i les eleccions del 27 de
setembre.
Entre l'11 S i el 27 S, la força rau en la mobilització i la
consciència popular massiva. L'11 S és cabdal per aconseguit una representació
i unes propostes en un nou Parlament d'esquerres. 
