27/5/21

Fer camí

Les segadores i les defensores de la terra de la versió de Magalí Sare i Manel Fortià a la investidura del president de la Generalitat, Pere Aragonès d’ERC, ha esvalotat el galliner. La Cançó de fer camí -anirem lluny sense recança/Juntes farem nostra la nit- de Maria Mercè Marçal, interpretada per Carol Muakuku a la presa de possessió de les conselleries, ha estat un altre ullet a la diversitat; com la filera de Mosses d’Esquadra amb la Guàrdia d’Honor sense armes llargues. La composició governamental mira cap a l’esquerra social i feminista, si més no en la quota ERC de la coalició. Per la part de Junts hi ha hagut escabetxina; retirades que ajornen crisi, no afloren les fisonomies socials, es manté una petjada neoliberal proprivatitzadora significada a vicepresidència, economia i una procedència prodesnonaments a justícia.

El primer moment del primer dia del carrer ha estat premonitori. Ni més ni menys que cent Mossos per imposar un desnonament, a 9 Barris de Barcelona, per la via tan poc dialogant, ni mediadora, com és l’agressió repressiva armada policial. És una provocació judicial i policial que conculca llibertats i drets fonamentals, mentre es comparteix amb els matons contractats per la propietat, en aquest cas un fons voltor que es llepa els dits amb l’especulació immobiliària.

Encetem una legislatura de reptes pendents cabdals, en un context d’Inestabilitat de fons. Per la post pandèmia, per la tenalla repressiva obstructiva de l’Estat, per la involució en les llibertats i les condicions socials, per la imposició ultradretana, per la pressió social i emancipadora, per l’experiència d’un lideratge d’aliança de l’independentisme d’esquerres i front catalanista republicà democràtic, amb la dificultat d’obrir-se, incloure i compartir amb el sobiranisme republicà autodeterminista, viu en l’espai dels Comuns, del municipalisme i del sindicalisme.

A la investidura i la composició del govern la pressió del territori i de Lledoners (presos) ha guanyat la primera ronda a l’estat i a l’exili. El president legítim, destituït i exiliat, no tindrà la visita del nou 132è president de la Generalitat. Junts i la dreta catalanista es repleguen per evitar la seva implosió, confiant en un altre assalt per recuperar el lideratge. La CUP-G és qui decanta el lideratge de les esquerres. Fer-hi camí, consolidar-ho, significa aplicar les polítiques socials i de les llibertats.

El president Pere Aragonès va arrodonir el seu discurs per a la investidura, reeixida després de cent dies, amb un contundent “aixequem els vetos” a totes les lleis i mesures polítiques, debat i resolucions del Parlament i govern de Catalunya. Aragonès va confirmar, una i altra vegada, el seu compromís amb l’acord d’ERC i la CUP-G. Davant la intolerable agressió legal repressiva als desnonaments ha plantejat que els fets “feien mal a tothom” i que no es podien repetir. Va proposar fer un nou protocol per l’actuació dels Mossos en els desnonaments, així com posar medis de prevenció i mediació per tractar-ho com un afer social.

La CUP-G ha insistit en que no hi ha xec en blanc al govern, que l'acord polític és de mínims, completament irrenunciables. No hi ha treva sinó exigència. L’estètica simbòlica ha de comportar una ètica efectiva de pla de xoc social i de preparació mobilitzada d’embat democràtic. Els valors socials republicans s’han d’encarnar en fets mesurables als carrers, a les empreses i al país.

Hem sofert una setmana lila d’assassinats i violacions que clama per la declaració i acció d’emergència feminista. La nova conselleria de feminismes, amb Tània Verge, compromesa en les idees i els fets, convé fomenti un tomb vital i en les cures, cal començar pel pressupost i les polítiques per a les dones.

El president del govern estatal dona voltes sobre l’indult i per limitar la taula de diàleg. El Tribunal Suprem s’hi ha pronunciat rotundament contrari, aplaudit pel PP, Vox i Cs. Indults a les 3.300 persones repressaliades quan l’indult general està exclòs a la constitució? És fàcil de copsar que la necessitat d’amnistia no es resol ni amb la llibertat de les actuals preses i presos polítics. Fins i tot en el Congrés de CCOO-CONC s’ha adoptat una resolució que insta a resoldre la

llibertat de les empresonades per totes les vies possibles, inclosa l’amnistia.

L’altre front que amenaça és el dels Erto’s, car tot seguit s’aixequin es convertiran en un allau d'Ero’s, uns acomiadaments que faran pols la mitologia o auguris de la recuperació immediata.

Els canvis i les convulsions de debò surten com els volcans. S’obre un nou cicle amb l’horitzó estratègic del factor social pandèmic i de l’embat democràtic per amnistia, república i autodeterminació. 27 de maig de 2021

De la Carta de L’Aurora.

https://www.youtube.com/watch?v=1posFMsgUo8

Maria Merce Marcal_Canco de fer cami (musicadepoetes.cat)

20/5/21

Investidura llastrada

Som davant una investidura amb molt de llast per alçar el vol i entreveure un horitzó de xoc social i majoria ciutadana per l’amnistia, la república i l’autodeterminació. L’acord de govern de coalició d’ERC i Junts aigualeix el pacte de mínims socials, desprivatitzacions, remunicipalitzacions i espurnes de sector públic, del pacte CUP-G i ERC. Entre la repressió estatal, el bloqueig del govern del regne, la neoconvergència reconvertida de Junts amb empelts d’esquerres, aflora un govern híbrid, contradictori en els continguts de les polítiques, i feble.

La investidura presidencial te via verda per la clau de les llibertats i l’emancipació nacional republicana versus repressió i bloqueig de la millora de l’autogovern; al calor del resultat electoral del 14-F, atès que vira cap esquerres i vers l’esquerra independentista. Tanmateix el nou govern ERC-Junts resta lluny del 70/80% de suport social ciutadà, fins i tot els indicis del contingut polític, permet considerar que ni representen el 52% del vots malgrat en facin bandera.

Els condicionants econòmics de Junts ancoren la política governamental cap a sostenir l’entramat productiu privat, el concertat i públic-privat, així com els beneficis del mitjà i gran capital. La fiscalitat, els impostos i el frau queda en piadoses intencions sense mesures pràctiques concretes i clares.

Les bones línies del preàmbul, principis i sobre la direcció estratègica que enceten el pacte de govern, resulten esbiaixades i corregides en les mesures polítiques esbossades. Economia, Salut i Educació són sectors atorgats a una continuïtat supeditada a l’interès privat, en franca contradicció amb els aplaudiments i sentiments populars per les infermeres i la necessitat d’un sector públic fort i eficaç.

Si es fa cas al peu de la lletra de l’“Acord de Govern per la investidura de Pere Aragonès” (ERC i Junts) hi ha tanta profusió d’anuncis de pactes nacionals i lleis que resta en una gran boira quines directrius i concreció política es pensa fer en realitat.

El Sindicat d’Habitatge alerta que han desaparegut propostes del pacte ERC i CUP-G, com la de prohibir les expulsions sense motiu al final del contracte de lloguer, prohibir els honoraris abusius de les immobiliàries, recuperar habitatges desviats al turisme, no enviar la Brimo als desnonaments. Des de Crític troben a faltar l’energètica pública, la suspensió del foam o la recuperació dels centres educatius privats. La ullada al document resulta plena de generalitzacions sobre els llocs i condicions de treball, el SMC i les pensions. No es percep tarannà d’alarma climàtica i en la defensa del territori. Hi ha una certa llum en feminismes, però l’avenç dependrà del pressupost que s’hi apliqui, en una concepció integral i garantista vers l’infern patriarcal de la violència masclista, així com de la supeditació i desigualtat estructural de les dones. Tampoc s’hi veu canvi de model de seguretat.

La vicepresidència econòmica a mans de la dreta catalanista independentista, així com Salut, des del sector neoconvergent i neoliberal proprivatització de Junts, simbolitza el llast imposat a la necessitat de rumb social; augura un camí empedrat pel nou govern.


Les dues mirades de l’independentisme, les dues estratègies, no és que es neutralitzin o sumin, sinó que donen pas a la subsistència dels privilegis i la prepotència dels grans poders econòmics. Alhora es menysté una tercera mirada, de la CUP-G.

Tot això amb el suport d'una majoria molt justa que depèn de la CUP-G.

ECP (Comuns) no ha sabut aprofitar l’ocasió de contribuir a animar una aliança entre el sobiranisme i l’independentisme d’esquerres; la insistència en un govern amb el PSC (defensor de la repressió estatal a Catalunya, #155, i dels ajornaments socials i de llibertats del govern estatal) ha anul·lat a ECP que s’ha quedat en una crítica sense efectivitat política.

Les misèries temorenques de les esquerres, les dependències amb la repressió estatal de les llibertats, afavoreixen marge a la dreta catalanista. Foragitar-la del govern te a veure amb disposar d’una esquerra forta i compromesa amb les llibertats catalanes i republicanes.


Atès aquest context el que s’imposa és fer la nova experiència híbrida d’ERC i Junts amb lideratge ERC; això implica vigilar i condicionar les polítiques des del pacte ERC-CUP, fomentar la mobilització per alimentar alternativa clara d'aliances independentistes, sobiranistes i republicanes. Convé mobilització de base unitària als pobles per l'Amnistia. Cal noves forces per generar les condicions de referèndum efectiu, vinculant.

L’escenari agredolç governamental, escorat pel neoliberalisme proprivatitzador, desaconsella formar-ne part, car per la CUP-G resultaria més ser-ne hostatge que enfortir la component majoritària de l'esquerra independentista.

La CUP-G (9 escons) podria donar els vots imprescindibles per la investidura presidencial de Pere Aragonès mentre s’absté en els altres. Una senyal clara que convé preparar l’embat democràtic en tant que mobilització i alternativa política social i republicana. 20 de maig de 2021

De la Carta de L’Aurora.

https://twitter.com/RogerPala/status/1394992231132536838?s=09

https://www.naciodigital.cat/noticia/220133/comparador-acords-quins-compromisos-amb-cup-incorporen-erc-junts-quins-bandegen

 

Espurnes de regeneració política

El moviment del 15-M ha tancat el cercle de deu anys. La indignació, denuncia i il·lusió que generà ha esperonat vàries generacions per millorar els afers civils i públics. Les espurnes de regeneració política s’han estès per arreu, tot i que la seva referència política s’hagi diluït, engolida per unes institucions i un règim monàrquic sense futur democràtic ni social.

Els privilegis “de polítics i banquers” denunciats pel 15-M amb lucidesa imperen impunement. Ayuso del PP n’ha fet bandera de la llibertat dels privilegis per sostenir els poderosos senyors de les finances i les empreses. El règim constitucional de 1978, la monarquia vigent, està trufat d’aquests privilegis pels que s’exploten a les classes treballadores, oprimeixen les llibertats i els pobles, sotmeten i assassinen a les dones, colpeixen la natura. Els grans bancs han fet l’agost en aquest any pandèmic, per adobar-ho preparen un dominó d’acomiadaments.


Tanmateix les espurnes de futur rauen en la lluita, la mobilització i l’estructuració d’alternativa social i política. El col·lectiu dels Raiders acaba d’aconseguir vèncer la impunitat laboral en que actuaven les empreses. La gran indústria perd pes específic, el capital ho sacrifica tot al seu benefici i a l’especulació, la concentració que s’entreveu haurà de confrontar-se amb la massa obrera, ara apaivagada mentre resisteix i cerca la manera d’alçar la bandera social i de llibertats.

El moviment independentista, republicà, sobiranista i autodeterminista, disposa d’unes forces massives, d’un gran ventall de generacions, que han fet seus els anhels de futur lliure esclatats en el referèndum de l’1 d’octubre de 2017 i el 3-O.

Malgrat la repressió continuada de l’Estat i la Judicatura, amb les tres mil tres-centes persones imputades, empresonades i exiliades, malgrat les dificultats en aconseguir una estratègia unitària, el 14-F va produir electoralment un tomb vers l’independentisme i l’esquerra.


L’expressió més palpable d’aquest viratge ha estat el pacte de la CUP-Guanyem amb ERC. Un acord que promou i fonamenta un lideratge de l’esquerra de l’independentisme sobre el conjunt del moviment catalanista i també del sobiranisme republicà autodeterminista.

El moviment promou aquesta nova experiència. Després de l’etapa de la dreta catalanista autonomista convergent, dels set anys dels dos tripartits d’esquerres, del trànsit del catalanisme autonomista a l’independentisme de la dreta neo i post convergent, hi ha un escenari on pot haver-hi un govern en solitari d’ERC, o un govern de coalició liderat per ERC amb JxCat, o entre ERC i Comuns (ECP), o com L’Aurora ha defensat un govern trident entre ERC, CUP i Comuns. En tots els cassos es necessiten suports externs a les esmentades combinacions. El moll de la qüestió rau en les polítiques de xoc social i democràtiques; val a dir, la mobilització per l’amnistia i generar les condicions per un nou embat autodeterminista amb referèndum.

L’actuació política a l’Estat i davant el bloc d’investidura del que depèn el govern de coalició del PSOE-UP, l’actitud sobre el Consell per la República, o de l’Assemblea de càrrecs electes, són elements de l’eix democràtic-republicà.

JxCat ha obtingut la Presidència del Parlament amb els vots d’ERC i la CUP, sense contrapartides conegudes. Això correspon a la majoria independentista però contravé la majoria d’esquerres. En vuitanta sis dies, JxCat ha transitat, de temptejar i proposar que estaven disposats a un govern d’ERC en minoria amb el seu suport descartant l’amenaça d’eleccions, a oferir 4 vots gratis, a tot seguit bloquejar la presidència per ERC; els 4 vots elegants s’han enrocat en que uns vots rogents no són gratis, afegint-li l’espantall de forçar noves eleccions.

Ha estat la CUP qui ha plantejat 4 punts per desbloquejar la investidura: 1. Donar resposta a la crisi social i econòmica 2. Construir un mur de defensa dels drets socials 3. Convocar l’Acord Nacional per l’Autodeterminació més enllà dels partits 4. Situar el debat sobre la independència més enllà del pacte de govern.

L'embat republicà, autodeterminista i per l'amnistia és el futur que es treballa des d'una concepció i polítiques cívic-socials. 13 de maig de 2021

De la Carta de L'Aurora.

https://www.graciarepublica.cat/presentacio-de-lacord-desquerres-per-la-republica-catalana-divendres-10-05-19h-a-la-violeta/