Som davant una investidura amb molt de llast per alçar el
vol i entreveure un horitzó de xoc social i majoria ciutadana per l’amnistia,
la república i l’autodeterminació. L’acord de govern de coalició d’ERC i Junts
aigualeix el pacte de mínims socials, desprivatitzacions, remunicipalitzacions
i espurnes de sector públic, del pacte CUP-G i ERC. Entre la repressió estatal,
el bloqueig del govern del regne, la neoconvergència reconvertida de Junts amb
empelts d’esquerres, aflora un govern híbrid, contradictori en els continguts
de les polítiques, i feble.
La investidura presidencial te via verda per la clau de
les llibertats i l’emancipació nacional republicana versus repressió i bloqueig
de la millora de l’autogovern; al calor del resultat electoral del 14-F, atès
que vira cap esquerres i vers l’esquerra independentista. Tanmateix el nou
govern ERC-Junts resta lluny del 70/80% de suport social ciutadà, fins i tot
els indicis del contingut polític, permet considerar que ni representen el 52%
del vots malgrat en facin bandera.
Els condicionants econòmics de Junts ancoren la política
governamental cap a sostenir l’entramat productiu privat, el concertat i
públic-privat, així com els beneficis del mitjà i gran capital. La fiscalitat,
els impostos i el frau queda en piadoses intencions sense mesures pràctiques
concretes i clares.
Les bones línies del preàmbul, principis i sobre la
direcció estratègica que enceten el pacte de govern, resulten esbiaixades i
corregides en les mesures polítiques esbossades. Economia, Salut i Educació són
sectors atorgats a una continuïtat supeditada a l’interès privat, en franca
contradicció amb els aplaudiments i sentiments populars per les infermeres i la
necessitat d’un sector públic fort i eficaç.
Si es fa cas al peu de la lletra de l’“Acord de Govern
per la investidura de Pere Aragonès” (ERC i Junts) hi ha tanta profusió
d’anuncis de pactes nacionals i lleis que resta en una gran boira quines
directrius i concreció política es pensa fer en realitat.
El Sindicat d’Habitatge alerta que han desaparegut
propostes del pacte ERC i CUP-G, com la de prohibir les expulsions sense motiu
al final del contracte de lloguer, prohibir els honoraris abusius de les
immobiliàries, recuperar habitatges desviats al turisme, no enviar la Brimo als
desnonaments. Des de Crític troben a faltar l’energètica pública, la suspensió
del foam o la recuperació dels centres educatius privats. La ullada al document
resulta plena de generalitzacions sobre els llocs i condicions de treball, el
SMC i les pensions. No es percep tarannà d’alarma climàtica i en la defensa del
territori. Hi ha una certa llum en feminismes, però l’avenç dependrà del
pressupost que s’hi apliqui, en una concepció integral i garantista vers
l’infern patriarcal de la violència masclista, així com de la supeditació i
desigualtat estructural de les dones. Tampoc s’hi veu canvi de model de
seguretat.
La vicepresidència econòmica a mans de la dreta
catalanista independentista, així com Salut, des del sector neoconvergent i
neoliberal proprivatització de Junts, simbolitza el llast imposat a la necessitat
de rumb social; augura un camí empedrat pel nou govern.
Les dues mirades de l’independentisme, les dues
estratègies, no és que es neutralitzin o sumin, sinó que donen pas a la
subsistència dels privilegis i la prepotència dels grans poders econòmics.
Alhora es menysté una tercera mirada, de la CUP-G.
Tot això amb el suport d'una majoria molt justa que depèn
de la CUP-G.
ECP (Comuns) no ha sabut aprofitar l’ocasió de contribuir
a animar una aliança entre el sobiranisme i l’independentisme d’esquerres; la
insistència en un govern amb el PSC (defensor de la repressió estatal a
Catalunya, #155, i dels ajornaments socials i de llibertats del govern estatal)
ha anul·lat a ECP que s’ha quedat en una crítica sense efectivitat política.
Les misèries temorenques de les esquerres, les
dependències amb la repressió estatal de les llibertats, afavoreixen marge a la
dreta catalanista. Foragitar-la del govern te a veure amb disposar d’una
esquerra forta i compromesa amb les llibertats catalanes i republicanes.
Atès aquest context el que s’imposa és fer la nova
experiència híbrida d’ERC i Junts amb lideratge ERC; això implica vigilar i
condicionar les polítiques des del pacte ERC-CUP, fomentar la mobilització per
alimentar alternativa clara d'aliances independentistes, sobiranistes i
republicanes. Convé mobilització de base unitària als pobles per l'Amnistia.
Cal noves forces per generar les condicions de referèndum efectiu, vinculant.
L’escenari agredolç governamental, escorat pel
neoliberalisme proprivatitzador, desaconsella formar-ne part, car per la CUP-G
resultaria més ser-ne hostatge que enfortir la component majoritària de
l'esquerra independentista.
La CUP-G (9 escons) podria donar els vots imprescindibles
per la investidura presidencial de Pere Aragonès mentre s’absté en els altres.
Una senyal clara que convé preparar l’embat democràtic en tant que mobilització
i alternativa política social i republicana. 20
de maig de 2021
De
la Carta de L’Aurora.
https://twitter.com/RogerPala/status/1394992231132536838?s=09
https://www.naciodigital.cat/noticia/220133/comparador-acords-quins-compromisos-amb-cup-incorporen-erc-junts-quins-bandegen
