13/11/11

Les dones tenim víctimes, tenim baixes, però també tenim èxits i victòries, guanyarem!

A les Jornades de les Dones de vol em van demanar fer la cloenda. Amb molta satisfacció i orgull he compartit amb elles les seves experiències i reflexions. Aquí faig l'apunt de la cloenda.
Bona tarda amigues, Francesca, Mercé, Montserrat, Rosa Mª, Ester, Ruben i no acabaria perquè som moltes i molts que estem a la mateixa trinxera.
Perquè la Francesca parla de guerra, i tenim víctimes, tenim baixes, però també tenim èxits i victòries. Soc una de les convençudes que les dones junt amb els homes la guanyarem.
Moltes gràcies a les Dones de Vol per convidar-me a dir unes paraules al final d’aquestes jornades que han evidenciat la violència TRAMPA, la violència OCULTA.
Enguany precisament les il·lustradores “LesGolfes”, grup de noies i nois joves que col·laboraren amb la Plataforma i han realitzat l’exposició al VII Fòrum contra les violències de gènere amb el concepte de la VIOLÊNCIA OCULTA, i quan ho preparaven anaven llegint coses dels experts, del Miguel Lorente, de la Victoria Sau, i anaven identificant com son les petites coses del dia a dia amb les que es “normalitza” la violència i que per tant queden amagades.
La Francesca ho va explicar amb força sentiment i prou il·lustrat ahir: com la manipulació de la realitat, el control, el menyspreu, les mentides, les ofenses, van minant a la dona i arriba la POR, el terror que paralitza, com el ratolí davant la serp que se’l va a menjar tot mirant-lo melosa i fixament. Tancant-se en ella mateixa. Amb això em ve al cap a la festa del corder amb la meva amiga Salam Almaslamani i la Comunitat Palestina, la meva companya catalana de la taula, advocadessa, es feia creus i considerava que no era possible que una dona caigués una i altra vegada en la mateixa pedra d’estimar, conviure i fins i tot protegir i patir pel seu maltractador, la persona en que conviu té fills i dorm cada nit al mateix llit. Es necessiten molts testimonis com els vostres, molta educació de totes les persones i estaments per comprendre que l’últim que s’hauria de fer és caure amb la victimització de la víctima, cosa que automàticament exculpa i exonera al botxí.
Molta gent ens pregunta a les xerrades, als tallers, perquè? Per què un home que diu que estima a la seva parella la maltracta? I hem d’anar a buscar les arrels en la socialització que rebem. Ho deia l’Àngels de Pròleg la societat patriarcal ens ha ensenyat i ens ensenya que el domini de l’home sobre la dona és natural.
Vaig trobar una referència a La Vanguardia del 1889 sobre la inferioritat genètica de les dones:
 “En sí misma, la mujer, no es como el hombre, un ser completo; es sólo el instrumento de la reproducción, la destinada a perpetuar la especie; mientras que el hombre es el encargado de hacerla progresar, el generador de la inteligencia (...) creador del mundo social” Pompeau Gener.
Encara que ara ja no és políticament correcte dir aquestes coses, encara perduren els models tradicionals “d’estimar”. Que més aviat es converteixen en dominació i dependència, relacions que es sustenten en el menyspreu i la humiliació.
Quan fem tallers de prevenció a la violència entre noies i nois joves, en l’edat de les primeres relacions, ja ens trobem amb tots els tòpics: La gelosia és amor, El control és amor, Els nois que tenen èxit han de ser els més “cabrons”, els que més intimiden, els que més dominen. Les noies s’han de deixar manar. Els nois que van amb moltes noies tenen èxit, les  noies que van amb molts nois són injuriades i titllades de putes fins i tot per les seves amigues.
Costa identificar respecte i passió, amistat i passió. A la joventut en les series de TV, en el cinema, en el llenguatge, els hi donem encara l’atracció a la violència. I els hi sembla que elles i ells trien amb llibertat el què volen, però no es veritat, fan el que diu la norma, el rol que ens assignen a la societat.
Aquesta falta d’igualtat i llibertat per les dones és la que fa que no funcionin plenament les mesures i les lleis contra la violència a les dones. Perquè els que les o els que les han d’aplicar no han aprés tot això. Encara estan com aquell de La Vanguardia, pensant que les dones som essers de segona categoria i d’aquí totes les conseqüències que ens han explicat a la taula. Els professionals, les mares, els pares, tota la societat ha de canviar per realment eradicar la violència tant extensa de la meitat de la humanitat contra la l’altre meitat.
Soc optimista fa ja uns quans anys que hi ha dones que lluiten i treballen per canviar aquesta manera de relacionar-nos. I sobretot donen suport a les dones que passen per un procés de recuperació. Com les Dones de Vol o l’Associació contra la violència domèstica. Això si que ha canviat. Hi ha més possibilitat de sortir-se’n, de no estar sola. En els últims anys moltes dones que ja han superat aquest maltractament s’organitzen per ajudar i acompanyar a d’altres que encara estan buscant la sortida del túnel i que veuen la llum molt lluny o no la veuen.
Ens cal entendre les vostres experiències. Com les ensenyen les dones de Violeta a Sant Joan Despí o les de Ana Bella aSevilla, “las supervivientes” o les de Noestasola de Sant Cugat. Hem de passar de focalitzar a la dona derrotada destruïda a tracta el conflicte i la problemàtica des dels ulls i vivències de la dona que supera el maltractament. Perquè al maltractament se l’hi pot fer front, plantar-li cara i superar-lo en molts casos. I aquests èxits d’una dona, és l’èxit i l’ànim de rebel·lia i lluita de totes les demes.
Les dones maltractades han d’emergir, han de sortir de l’armari, i ho podran fer de la mà, de la veu, i de l’acció de les dones supervivents.
Empoderar-se i liderar entitats com vosaltres mateixes esteu fent.
Amigues, fa unes setmanes que amb els programes que porto des de l’Associacio Hèlia, de Veïnes x Veïnes, en un institut de Vilafranca, ens trobem en una realitat punyent, algunes noies maltractades per les seves primeres relacions als 14 anys. No han passat els 30 anys de sofriments però si no fem quelcom poden tenir 30 anys per endavant.
Nosaltres, vosaltres, aquestes noies, hem de fer obrir els ulls de la nostra societat, passant del sofriment i la lluita individual a l’acció cívica social que permeti eradicar la xacra de la violència masclista.
I per acabar una crida afectuosa a què feu vostra i participeu al VII Fòrum contra les violències de gènere i IV Europeu. Aquest Fòrum és el nostre àmbit, l’àmbit de reflexió conjunta, l’hem de construir entre totes. Te un element fonamental en dues vessants. Una la de reflexió i generació d’idees i propostes entre les entitats i les dones amb multitud de tallers, conferències, debats. L’altre unes vuit centenes d’adolescents amb les corresponents professores que participen, es motiven contribueixen i gaudeixen d’un nou temps i concepcions en les relacions igualitàries entre les persones, es a dir, entre elles i ells. El proper dijous 17, divendres 18 i dissabte 19 ens veurem totes allà. A la cloenda tindrem l’emotiva escenografia de les Dones de blanc.
I per acabar al final de tot com que el 25 de novembre és el dia internacional per la no violència a les dones, posarem un guinda a les activitats diverses a la manifestació a les 19h a Canaletes i els actes de la Plaça Sant Jaume, amb un Concert de Gospel, amb l’actuació de l’emblemàtic Cor Carlit, que organitza la vostra Plataforma a l’Església del Pi a les 21h del vespre.
Una abraçada i un petó col·lectiu a totes vosaltres.
12 de novembre de 2011

No hay comentarios:

Publicar un comentario