 |
| Ball de bastons. |
S'ha divulgat que hi havia un culpable, la CUP. Ans Mas, i
els homes del president, s'haurien de parar a pensar, com és que convocaven una
trobada amb certa solemnitat sense saber el què en pensaven i el què en farien
els altres partits.
Les carabasses que ha rebut el president, gairebé sembla una
parodia del que el govern CiU, ara CDC, està provocant en el procés de
sobirania i la independència.
En concret,
malgrat declaracions, fulls de ruta i signatures, no s'està fent res. Si més no
és l'opinió de Toni Soler de TV3, Polònia i de l'ARA. Els i l'experta d'ERC per
vigilar el govern, probablement ens en podrien dir molt més d'aquesta inanició.
La contradicció entre l'anhel popular per la independència i
la mobilització prevista per la república catalana, s'aguditza amb un govern i
uns partits que no donen la talla de la necessitat històrica de ruptura
democràtica.
La iniciativa de llista electoral de ciutadania, única i
transversal, atenció no "del president" sinó "amb el
president", on tota la societat civil en formés part, està resultant una
proposta enverinada i desestabilitzadora.
La idea en si mateixa era una hipòtesis possible a
contemplar en abstracte, encara que amb supòsits molt febles. Un d'ells el
prestigi presidencial. Un altra que totes les forces independentistes en
formessin part. Un tercer era unilateralitzar un Sí a la independència
circumscrit a l'àmbit ideològicament independentista, excloent totes les
forces, fins i tot a la ciutadania que avui en dia està per la independència
però no es considera ni nacionalista catalana ni tant sols independentista.
La llista de la societat civil ha entrat en un atzucac.
El president Mas, sense consulta, l'encarrega a l'ANC. Oriol
Junqueras i ERC fan una finta i proposen que la llista sigui sense polítics. La
CUP decideix en assemblea "que no votaran a Mas com a president a la
investidura", que les eleccions han de ser per recomptar-se com plebiscit,
sense escollir president, amb noves segones eleccions constituents tot seguit.
La llista ciutadana de la societat civil està agafant una
volada de rauxa estiuenca de resultats imprevisibles pel procés, per l'Onze de
setembre i per la convocatòria d'eleccions del 27 S.
Unes eleccions plebiscitàries concebudes com referèndum
encobert, per burlar la legalitat
estatal, o una llista ciutadana única, ha de tenir en compte que tothom hi ha
d'estat implicat i n'ha de formar part. Val a dir, tant els entusiastes del
SíSí a la independència com els més escèptics, però que assumeixen que la
decisió sobre Catalunya pertany única i exclusivament a la ciutadania catalana,
de forma lliure, sense interferències ni prohibicions estatals o externes.
El greuge del president Mas d'excloure el "Sí que es
pot" del procés de sobirania ha esdevingut un error cabdal. És una incomprensió
greu del que ha significat Barcelona en comú i Ada Colau.
 |
| Presentació AExRC*. |
El moviment de sobirania necessita completament les
mediacions adients per fer-se fort i avançar potent a les grans i mitjanes
ciutats del país. La victòria de Barcelona en comú a la capital de Catalunya,
ha donat la fórmula. L'alcaldessa ha confirmat que "és una aliada real del
procés" i també que participaria l'11 de setembre a la "Meridiana,
carrer Major de la República Catalana".
Excloure-la "Sí que es pot" que representa Ada
Colau, com pretén Mas, és condemnar el procés a la frustració. Alhora hi ha la
responsabilitat de l'ANC de que la Diada de l'11 de setembre, sigui inclusiva
de tothom. En comptes de quelcom electoralista d'una part partidista o d'una
llista excloent de la realitat social del país.
El brunzit d'aquestes hores fa la giragonsa del què passaria
si s'ajornessin les eleccions del 27S. Quan és palès que la població
mobilitzada s'ho prendria força malament.
El president va cap a l'enèsim xantatge al procés, a l'ANC i
a ERC, també la CUP, per endossar un fracàs si és el cas. Tothom sap que si hi
hagués èxit aleshores només s'atorgaria a les virtuts providencials de Mas.
El govern no dubta pas en fomentar la desestabilització de
l'ANC, d'ERC i de la CUP.
És hora que des de les entitats civils, sobretot de l'ANC, i
de les esquerres, plantin cara als paranys presidencials. És temps de
mobilitzar, engrandir la marea sobiranista, del dret a decidir, del "Sí
que es pot", entorn del motor popular per un inici constituent i la
república catalana.
* AExRC, Acord d'Esquerres per la República Catalana.
No hay comentarios:
Publicar un comentario