Excloure el "Sí que es pot" de la transició
constituent catalana, com fa el president Mas, és gairebé apostar a perdre
l'expectativa de legalitat sobirana, ruptura democràtica i república catalana.
El carrer i el procés resta amatent a les propostes de
partits, govern i de l'ANC. El ball de bastons sobre llista civil, plebiscitàries,
governs sense president, i eleccions continues, ha posat a l'ull de l' huracà a
la mateixa ANC.
Resoldre la convocatòria del 27 S, preparar totes les
sinèrgies pel 28 S, clarificar la llista o les més probables llistes, que ERC
no es deixi entabanar per mil·lèsima vegada per la pressió governamental i dels
homes del president (i mitjans, és clar). Molta agitació per un estiu i unes
vacances ben caloroses.
Els escenaris alternatius son: Ruptura constituent sobirana de
República Catalana o Autonomia dins el Regne d'Espanya
Hi ha qui considera que el moviment sobiranista de la
independència ha de supeditar-se a un dret abstracte a decidir o al permís estatal
del regne.
Altres consideren a l' independentisme com captiu, seu. Hi
ha patents de pota negre i pota rossa. Hi ha patents de cors. Tanmateix el que
cal és canviar un poc el taulell de joc, o els paràmetres polítics i socials. Val
a dir comprendre el potencial del "Sí que es pot" per encetar la
passa decisiva que faci el camí democràtic sobiranista real.
El dit a la nafra l'han clavat EUiA (JJ Nuet) i Procés
Constituent (Teresa Forcades). Els nous paràmetres o taulell de joc s'estén a
l'establir la necessitat de defensar un procés constituent "per construiruna República Catalana". El 28 S es tracta d'iniciar aquest procés de
sobirania constituent, amb el ben entès que serà lliurement referendat per la població
de Catalunya.
El procés s'enforteix a l'incloure l'aplicació d'un pla de
rescat ciutadà contra els efectes de les polítiques d'austeritat.
La idea és que les perspectives certes de confluència a
Catalunya, incorpori l'experiència d'èxit de Barcelona en comú amb el "Sí
que es pot", per configurar una candidatura de ruptura democràtica.
Curiosament aquesta entesa coincideix, amb la diferència
d'un dia, amb l'estratègia troncal exposada a la presentació de l'associació
Acord d'Esquerres per la República Catalana.
Podem (i Podemos), ICV, EUiA i Procés Constituent, també Barcelona
en comú, de moments com observadors, han endreçat les seves propostes i
programa entorn un eix molt entorn a formar part del procés del poble de Catalunya.
Partit X, Pirates, Equo i altres formacions estan a l'aguait interessades en un
acord que fes emergir el "Sí que es pot" com alternativa política de
sobirania catalana, lliure i republicana, indiscutiblement social, com alternativa
per enfrontar-se a la dreta catalana, així com en l'escenari català constituent
fer front a les prohibicions i boicots de l'Estat i el Regne d'Espanya.
Pablo Iglesias de Podemos, i Alberto Garzón d'IU, s'han
mostrat disposats a assumir la radicalitat democràtica, amb les conseqüències
de les decisions de les esquerres i de la ciutadania catalana.
La premsa s'ha fet ressò. Un diari ha esmentat que ho ha comprovat al disposar del document de bases.
Els pota negre i pota rossa no en donen crèdit. Però tothom
cal celebri amb alegria que el procés s'ampliï per fer camí de república
catalana.
Via lliure per la República catalana.
No hay comentarios:
Publicar un comentario