Els moviments socials, entre ells el veïnal, s’estan
convertint en els veritables regeneradors d’una política i uns partits maldats
per l’adaptació al poder institucional.
Primer Ada Colau amb Barcelona en comú ha esdevingut
alcaldessa, amb un moviment de gent activista il·lusionada i compromesa.
El pas d’en Lluís és agosarat i adient. Som davant unes
perspectives de ruptura sobirana democràtica republicana a l’Autonomia de
Catalunya i a l’Estat del Regne d’Espanya.
Les expectatives per un rescat d’emergència social i un
inici constituent de república catalana, tenen el ressò massiu del clam i anhel
de la independència.
La candidatura “Catalunya, Sí que es pot” guanya en
clarificació política amb Lluís Rabell.
L’abraçada de l’os de Mas (CDC) a Junqueras (ERC) disposarà
d’un contrincant potent. Un Lluís Rabell amb idees clares, fonaments teòrics
sòlids, arrels treballadores i veïnals arran de terra, cultura de la millor
tradició revolucionària dels grans mestres catalans i internacionals, principis
polítics i ètics que no s’adapten als poders econòmics i institucionals per cap
plat de llenties.
Lluís, la teva decisió i repte m’omple d’alegria i joia. Lluitarem
a fons per “Catalunya Sí que es pot”. El procés polític sobirà català d’antuvi
ja en surt guanyant.
Adjunto la carta de Lluís Rabell al moviment veïnal.
A les AVV Federades.
Benvolguts companys i companyes:
Us escric aquestes ratlles demanant-vos, d'entrada,
disculpes per la precipitació d'aquest anunci. Ens els últims dies, m'he vist
empès a prendre una decisió personal que implica, seguint la nostra tradició
federativa, la meva dimissió com a president de la FAVB, com a membre de la
seva Junta (i, per les mateixes raons, la meva dimissió també com a president de
l'associació veïnal de l'Esquerra de l'Eixample de la qual sóc membre des de fa
molts anys).
Efectivament, avui mateix es farà públic que opto a
encapçalar la candidatura de confluència «Catalunya, sí es pot», postulant-me a
la presidència de la Generalitat. Ha estat una decisió que ha calgut prendre de
pressa, però sospesant-la de manera responsable. Com sabeu, la iniciativa del
President Mas de promoure una llista que es presenta com el referent d'un
plebiscit sobre la independència i el seu desafiament als qui ell mateix va
anomenar «la gent del sí es pot», han tensat enormement l'escenari polític i
han accelerat la voluntat de tot un seguit de forces d'esquerres de respondre a
aquest repte, fent d'aquell insult una bandera i promovent una alternativa de
justícia social i d'autodeterminació nacional.
És en aquestes condicions que, des de diferents forces
polítiques, des del món sindical, a través de diferents personalitats, se'm va
fer aquesta proposta, considerant que podria fer consens i, alhora, palesar el
caràcter ciutadà de la candidatura. En acceptar, sóc conscient que els últims
temps estan veient la incorporació de nombrosos activistes veïnals a la
política institucional. És, sens dubte, una manifestació del moment que vivim:
la necessitat de configurar de nou les esquerres convoca homes i dones forjats
en els moviments socials. És una bona notícia, però alhora representa un repte
per a aquests moviments.
Pel que fa a la FAVB, tot i el trasbals momentani que això
pot suposar, cal dir que la Junta actual – enfortida amb tot un seguit de noves
incorporacions – constitueix un dels equips militants de major vàlua
intel·lectual i moral que es pugui trobar en el món associatiu. És més, si no
hagués sorgit ara aquesta proposta, jo mateix sospesava la idea de proposar que
la pròxima assemblea de la FAVB efectués el meu relleu a la seva presidència,
considerant que la el meu perfil polític, massa marcat, podria acabar
desdibuixant la imatge de independència i la pluralitat de la Federació. Això
ha contribuït a decantar la meva decisió.
Gràcies a totes i tots. Mai no us agrairé prou tot el que he
après al vostre costat. Seguim lluitant.
Una abraçada ben forta.
Lluís Rabell
Barcelona, 23 de juliol de 2015
No hay comentarios:
Publicar un comentario