Els portaveus de l' AExRC / ACN. |
Les dues grans alternatives rauen sobre si es tracta d'una
ruptura constituent sobirana per la república catalana o de mantenir-se en el
marc autonomista del Regne d'Espanya i de la Constitució de 1978.
Cadascun d'aquests trets antagònics disposa de diverses incògnites.
S'obre un escenari de sobirania i independència inclusiva
rupturista de l'autonomisme del regne. Si hi ha possibilitat d'una ruptura
sense independència sobirana. Si pot haver-hi sobirania real sense ruptura i
independència. Sobre la unilateralitat del procés sobirà català, quin tipus de
relació amb els altres pobles ibèrics i dins l'Estat espanyol, o la supeditació
del procés a l'espanyol, perquè no hi hauria prou força per consolidar una
ruptura unilateral.
La resposta a aquestes expectatives polítiques, val a dir els
diferents pronòstics d'escenaris, ens donen la clau de com es poden
reorganitzar llistes electorals i aliances polítiques.
Els partits autonomistes ja donen per esgotades i amb manca
de credibilitat les sigles amb les que han concorregut d'ençà 1978. Els partits
i organitzacions noves cerquen també aliances que els hi permetin oferir un
ventall més ampli de flexibilitat política.
L'experiència de Barcelona en comú ho tenyeix tot de ciutadania
i d'acords unitaristes. La pressió per presentar una opció guanyadora porta el
sinònim de transversalitat i unitarisme.
Aquí operarà la realitat de que l'eix sobirà nacional és
indestriable de l'eix social. Una
transversalitat ciutadana que anul·li qualsevulla dels dos eixos està condemnada
d'antuvi a impossibilitar la anhelada i necessària unitat.
Una candidatura per la sobirania, independència, inici
constituent i república catalana sense una ruptura alhora dels Pressupostos de
la Generalitat autonòmica del president Mas, fa inviable un canvi de polítiques
econòmiques, doncs no és creïble per una amplia majoria de la població.
Una candidatura que prioritzés el factor social diluint o eliminant
el clam per la independència, sobirania, nou Estat i república catalana, seria
vista també per una àmplia majoria ciutadana com immobilista i indesitjada per
catalunya.
La CUP ja ha expressat que no donaria la investidura a Artur
Mas per ser president. Una posició política que comparteixo fil per randa.
Som en una expectativa on l'escenari es coloreja d'hegemonia
i de lideratge de les esquerres. El temps de la dreta catalana ha passat.
Ara la ruptura sobirana necessària provoca que les esquerres
actuïn a fons, de manera que, el que representa CDC o la llista unitària
"amb el president" o per un govern del president Mas, passi a ocupar
un lloc subsidiari.
Tothom ha de copsar que hi haurà canvis pregons en les
polítiques econòmiques i socials per la constitució del nou país.
Incorporo el que s'ha publicat de la presentació de l'Acord
d'esquerres per la república Catalana.
Canvi de cicle.
Ara. Roger Tugas. L'Acord d'Esquerres per la República Catalana es presenta
amb una proposta de full de ruta que aspira a sumar al procés tots els
partidaris del dret a decidir.
Membres dels sectors sobiranistes d'ICV i d'EUiA, junt a
integrants del socialisme catalanista i de sindicats i organitzacions socials
catalanes, han impulsat l'associació Acord d'Esquerres per la República
Catalana (AExRC), que s'ha presentat aquest divendres a la seu de CCOO. Tal com
ja van avançar els seus impulsors en un article a l'ARA, els
seus objectius donar a veu als sectors independentistes de les formacions de
l'esquerra alternativa, permetre'ls participar en els organismes unitaris de
l'independentisme, treballar perquè les respectives organitzacions, sindicats i
associacions es comprometin en el procés sobiranista i tibar aquest i la
construcció de la República Catalana a l'esquerra.
Així, un dels impulsors i vicepresident de l'AExRC, Francesc
Matas (EUiA), ha afirmat que "el clam mobilitzador és per la
independència", ja que "el poble de Catalunya no es mou pel regne
d'Espanya". En tot cas, ha afegit que, si es vol que el procés avanci,
"cal incloure-hi els del 'sí que es pot'" i comprometre'ls en un
"inici constituent cap a la República catalana". Al seu torn, Antoni
Morral (ICV) ha afirmat que els membres de l'associació seran
"bel·ligerants amb la demagògia i l'ambigüitat", però ha avisat que "les
eleccions seran convocades i llegides en clau plebiscitària però també en clau
social", motiu pel qual la reivindicació social i nacional "són dues
revoltes que es necessiten" però "hi ha interessos poderosos que
volen que les enfrontem". "La legislatura vinent serà clarament de
ruptura amb l'estat espanyol", ha insistit.
Així mateix, el també dirigent de l'Acord, Josep Ferrer
(EUiA), ha presentat la seva proposta de full de ruta, la qual "posa
èmfasi en l'eix nacional, però també en l'eix social i de ruptura
democràtica". Així, el procés també hauria de "restituir les
retallades i privatitzacions" recents. En concret, el text proposat
planteja que els partits sobiranistes incloguin als programes del 27-S el
compromís d '"emprendre un procés constituent cap a un estat o república
catalana, plenament sobirana i/o independent", una fórmula que permetria
augmentar el nombre de diputats partidaris del procés en no ser exclusivament
independentista. El procés constituent hauria de permetre construir un nou
estat amb més redistribució de la riquesa, serveis públics de qualitat, qui
lluiti contra l'atur i la precarietat i que expressi una clara voluntat de
regeneració democràtica i de ruptura amb les pràctiques del sistema vigent.
Referèndum sobre la Constitució la tardor del 2016.
Així, en el supòsit que les forces partidàries guanyessin,
el Parlament iniciaria unilateralment un procés constituent que es concretaria
amb actes de sobirania que evidenciïn la ruptura i amb l'elaboració i aprovació
d'una Constitució catalana per part del Parlament i fent ús de la participació
ciutadana, tràmit que duraria uns 10 mesos. Mentre, un Govern d"ampli
espectre" que deixaria fora els contraris al procés constituent català
hauria de posar en funcionament les estructures d'estat i fer "accions
explícites que palesin que l'eix democràtic i l'eix social formen plenament
part del procés", així com així com obrir negociacions amb el govern
espanyol i els partits espanyols sobre el nou escenari i la possibilitat d'un
referèndum o canvis constitucionals, en paral·lel a converses amb les
instàncies internacionals per al reconeixement del nou estat. Finalment, el
Parlament aprovaria la nova Constitució i aquesta seria referendada per la
ciutadania la tardor del 2016, just abans de proclamar la República Catalana i
convocar eleccions perquè el nou Parlament negociï les formes de relació que es
vulgui amb l'estat espanyol i la Unió Europea.
Segons Josep Ferrer, l'AExRC es diferencia "dels
sectors que voldrien ja una declaració unilateral d'independència i dels que
defensen en genèric el dret a decidir" i pretén "il·lusionar els
convençuts i convèncer els indecisos" per ajudar a construir una majoria
social. Aquesta proposta es presentarà ara a EUiA, ICV, Podem, Procés
Constituent, ERC, CUP, els agents del socialisme sobiranista i organitzacions
sindicals i socials. De fet, a l'acte hi havia destacats dirigents polítics com
el secretari general d'ICV, Josep Vendrell, i la diputada del mateix partit Sara
Vilà, el coordinador general d'EUiA, Joan Josep Nuet, i el diputat del mateix
partit David Companyon, el president de l'ANC, Jordi Sánchez, l'exeurodiputat Raül
Romeva, l'impulsor de Procés Constituent Arcadi Oliveres, els diputat d'ERC al
Congrés Joan Tardà i al Parlament Marta Vilalta i Agnès Rossinyol, el líder de
Súmate Eduardo Reyes o la dirigent de MES Magda Casamitjana.
El Singular. Membres i dissidents de partits i sindicats com ICV i EUiA,
UGT, CCOO i Unió de Pagesos han creat l'associació Acord d'Esquerres per la República Catalana (ARxRC), amb el
qual pretenen promoure que els partits d'esquerres incorporin en els seus
programes electorals el compromís d'iniciar l'elaboració de la constitució
catalana després del 27S. És a dir, posen la vista i la unitat d'acció en el
28-S.
En roda de premsa aquest matí, els representants de l'associació --Teresa Mira, Francesc Matas, Antoni Morral i Josep Ferrer-- han argumentat que els resultats del 24 de maig van posar de manifest que el sobiranisme pot aconseguir un suport ciutadà molt majoritari i els dos terços del nou Parlament, i que la seva intenció és propiciar una confluència de les esquerres per fer possible un procés constituent.
A la roda de premsa també hi han assistit representants polítics com Sara Vilà (ICV), Joan Josep Nuet i David Companyon (EUiA), Joan Tardà (ERC) i Arcadi Oliveras (Procés Constituent), la presidenta de MES, Magda Casamitjana, i el president de l’ANC, Jordi Sánchez.
Antoni Morral ha explicat que "El treball que tenim és propiciar que surti una majoria parlamentària que tingui la valentia i el suport suficient per emprendre un procés constituent", ha afegit. Josep Ferrer ha explicat que el full de ruta d'AExRC estableix que, si la majoria dels catalans ho volen, el Parlament exercirà la seva sobirania per iniciar el procés constituent l'endemà de les eleccions del 27 de setembre, amb l'elaboració i aprovació d'un text constitucional en un termini aproximadament de deu mesos, promovent la participació ciutadana. Al final del procés --entre 12 i 15 mesos-- caldria fer un referèndum sobre el nou text constitucional i, si és el cas, la proclamació de la República Catalana per part del Parlament.
En roda de premsa aquest matí, els representants de l'associació --Teresa Mira, Francesc Matas, Antoni Morral i Josep Ferrer-- han argumentat que els resultats del 24 de maig van posar de manifest que el sobiranisme pot aconseguir un suport ciutadà molt majoritari i els dos terços del nou Parlament, i que la seva intenció és propiciar una confluència de les esquerres per fer possible un procés constituent.
A la roda de premsa també hi han assistit representants polítics com Sara Vilà (ICV), Joan Josep Nuet i David Companyon (EUiA), Joan Tardà (ERC) i Arcadi Oliveras (Procés Constituent), la presidenta de MES, Magda Casamitjana, i el president de l’ANC, Jordi Sánchez.
Antoni Morral ha explicat que "El treball que tenim és propiciar que surti una majoria parlamentària que tingui la valentia i el suport suficient per emprendre un procés constituent", ha afegit. Josep Ferrer ha explicat que el full de ruta d'AExRC estableix que, si la majoria dels catalans ho volen, el Parlament exercirà la seva sobirania per iniciar el procés constituent l'endemà de les eleccions del 27 de setembre, amb l'elaboració i aprovació d'un text constitucional en un termini aproximadament de deu mesos, promovent la participació ciutadana. Al final del procés --entre 12 i 15 mesos-- caldria fer un referèndum sobre el nou text constitucional i, si és el cas, la proclamació de la República Catalana per part del Parlament.
Vilaweb. S'agrupen amb l'objectiu de tenir veu dins l'espai de
l'esquerra nacional i fer
Acord
d'Esquerres per la República Catalana és una associació integrada per
gent de diversos espais de les esquerres catalanes, que militen o han
militat en organitzacions polítiques, socials, sindicals o veïnals com ara a
ICV, EUiA, CC.OO, UGT i Unió de Pagesos. Neix amb l'objectiu de tenir veu dins
l'espai de l'esquerra nacional i amb la voluntat de participar activament en el
procés de construcció de la república catalana que es pot activar a partir del
27 de setembre, 'a conseqüència d'una desitjada majoria de les forces
favorables a un procés constituent'.
Presents els diputats del Parlament de Catalunya Sara Vilà
(ICV i Compromís per la Independència) i David Companyon (EUiA). Una fila zero amb Josep Vendrell, secretari
general d'ICV; Joan Josep Nuet, coordinador general d'EUiA; Joan Tardà, Agnès
Russiñol i Marta Vilalta, diputats i diputades d'ERC; Quim Arrufat, diputat de
la CUP; Arcadi Oliveras, de Procés Constituent; Jordi del Rio, d'Avancem; Toni
Comín, de Catalunya, Socialisme i Llibertat. en representació de les entitats
sobiranistes, Jordi Sánchez, de l'ANC; Jordi Bosch, secretari d'Òmnium
Cultural; Eduardo Reyes, de Súmate. I representants dels sindicats CCOO, UGT,
Unió de Pagesos i, a títol personal, entre més, Lluís Rabell, Raül Romeva,
l'actriu Carme Sansa, Josep Maria López Llaví i Miguel Salas.
La Vanguardia. Acord d'Esquerres per la República Catalana pretende
promover que los partidos de izquierdas incorporen en sus programas el
compromiso de iniciar un proceso constituyente
Barcelona. (EUROPA PRESS).- Miembros y exmiembros de
partidos y sindicatos como ICV y EUiA, UGT, CC.OO. y Unió de Pagesos han creado
la asociación Acord d'Esquerres per la República Catalana (ARxRC), con el que
pretenden promover que los partidos de izquierdas incorporen en sus programas
electorales el compromiso de iniciar la elaboración de la constitución catalana
tras el 27S.
En rueda de prensa este viernes, los representantes de la
asociación -Teresa Mira, Francesc Matas, Antoni Morral y Josep Ferrer- han
argumentado que los resultados del 24 de mayo pusieron de manifiesto que el
soberanismo puede conseguir un apoyo ciudadano muy mayoritario y los dos tercios
del nuevo Parlament, y que su intención es propiciar una confluencia de las
izquierdas para hacer posible un proceso constituyente.
A la rueda de prensa han asistido representantes políticos
como Josep Vendrell (ICV), Joan Josep Nuet (EUiA), Joan Tardà (ERC) y Arcadi
Oliveras (Procés Constituent). Antoni Morral ha explicado que la asociación la
forman personas que tienen como partidos de referencia a ICV y EUiA, pero
también a otros como ERC, Procés Constituent, Moviment d'Esquerres (MES) y
Avancem, y ha subrayado que su intención no es entrar en el debate sobre las
listas políticas para el 27S, sino influenciar en el contenido de los
programas, y ha afirmado que se pondrán en contacto con los partidos políticos
para encontrar un punto de encuentro. "El trabajo que tenemos es propiciar
que salga una mayoría parlamentaria que tenga la valentía y el apoyo suficiente
para emprender un proceso constituyente", ha añadido.
Josep Ferrer ha explicado que la hoja de ruta de AExRC
establece que, si la mayoría de los catalanes lo quieren, el Parlament ejercerá
su soberanía para iniciar el proceso constituyente el día después de las
elecciones del 27 de septiembre, con la elaboración y aprobación de un texto
constitucional en un plazo aproximadamente de diez meses, promoviendo la
participación ciudadana. Al final del proceso -entre 12 y 15 meses- se debería
celebrar un referéndum sobre el nuevo texto constitucional y, si es el caso, la
proclamación de la República Catalana por parte del Parlament.
Altres notícies en diferents mitjans, diaris i televisions.
Altres notícies en diferents mitjans, diaris i televisions.
No hay comentarios:
Publicar un comentario