La "Via lliure a la República Catalana" del proper
Onze de setembre, tot fent de la Meridiana "el carrer Major de la
República Catalana" acabarà d'incorporar multitud de ciutadania, social i
individual.
L'escenari 27 S i post 27 S disposa d'una coreografia democràtica
de llibertat i sobirania, música de fons constituent, amb un cor de la
independència i plebiscitàries.
Una alerta de la transformació que s'estén, poderós, és que
els partits es desen les seves sigles i marca, per cercar opcions unitàries
múltiples que obtinguin el favor d'una base ciutadana que vol unitat, canvi,
independència i mesures socials.
La llista del president amb Mas i Junqueras, expressa
l'hegemonia de la dreta -assegura a Mas seguir de president, però alhora molt
tenyida d'esquerres i rupturisme.
El president i el govern de la Generalitat no esmenten, ni
volen sentir parlar de república catalana, ni de ruptures de la legalitat
constitucional, ni de canvi de política econòmica fent front las dictats
retalladors de la Troica. Tanmateix van de cap vers una ruptura constitucional,
arrastrats per la pressió popular. Les mil i una veus són eixordadores: unitat
per la independència, la sobirania i la república catalana.
L'alternativa recau en la unitat que avança amb
"Catalunya Sí que es pot". Una llista que acull a Procés Constituent
(en procés de ratificació), EUiA, ICVC i Podem.
En aquest cas guanyar en el factor social i el fet nacional
és la ruptura constituent catalana. Sobirania i Independència constituent de
República Catalana.
Es tracta d'emmarcar la crítica i la denúncia en la
necessitat del rescat social i les mesures favorables a la gran majoria
treballadora, mentre establim una gran entesa tàcita democràtica que permeti
consolidar una ruptura constituent.
La unitat "Catalunya Sí que es pot" estableix com
a base política que el "canvi està arribant a Catalunya" com a "resposta
a l’emergència social i nacional", val a dir que les "eleccions
municipals del 24 de maig han demostrat que el clam per una alternativa és
majoritari", per tant cal "un veritable procés constituent per
decidir-ho tot: el model econòmic i social, i les relacions amb l’Estat".
L'objectiu de la unitat entre les diverses esquerres
esmentades estableix que "les eleccions del 27S han de ser constituents:
s'ha acabat una etapa, i cal començar-ne una altra", doncs "Catalunya
necessita iniciar un procés constituent propi -fonamentat en la plena sobirania
del poble català com a subjecte". I per aclarir dubtes afegeix que aquest procés
"no estigui subordinat, ni sigui subaltern, a cap altre marc. L'obertura
d'un procés constituent català propi, i no subordinat", amb "una
república catalana", que com pocions naturals tindrà a posteriori "un
horitzó independentista com amb un de federalista o de confederalista".
Només és la CUP qui de moment segueix amb les seves sigles.
Convé assenyalar que la sobirania, la llibertat, la ruptura democràtica,
i sí, la independència, només s'aconseguirà si l'espai democràtic és suficient
ampli i convenç socialment.
 |
| Via lliure a la República Catalana. |
En aquest espai democràtic català hi tenim base social
d'esquerres i de les dretes, opcions polítiques d'esquerres i de dretes; com
també hi ha dretes i esquerres a l'espai unionista, federalista o del tot
centralista; o com hi ha dretes i esquerres que donen suport ala Constitució de
1978, a la corona i a l'Estat del Regne d'Espanya.
Per alliberar-nos de la dreta cal hegemonitzar l'espai democràtic.
Precisament fent indestriables la llibertat nacional i la independència amb el
rescat social.
De fet una ruptura constitucional es la secessió, la
independència de facto, unilateral.
El concepte de la independència ha de ser inclusiu, social i
constituent pel conjunt de la ciutadania.
Les prevencions, les posiciones defensives, fins i tot els
atacs disbauxats al fons de la ruptura real, son del tot contraproduents.
Tampoc hi haurà progrés social sense la força rupturista de
la mobilització i la consciència que va començar el 2010, amb el "Som una
Nació, Nosaltres decidim", va seguir el 2012 amb "Nou Estat dins
Europa", "Cap a la Independència" el 2013",
"Volem" votar i guanyar el 2014, i el 2015 "per la República
Catalana".
El fonamental per una ruptura real és aprofundir amb el
procés de sobirania constituent, amb el tarannà inclusiu i social.
Del Butlletí electrònic d'EUiA.
No hay comentarios:
Publicar un comentario