L'actualització d'aquesta orientació política va de la ma
d'establir què significa en l'anàlisi i per l'acció política el procés
constituent, com iniciar-lo, amb quins suports socials i aliances construir-lo.
Un esborrany anomenat "Debat sobre la caracterització del Procés
Constituent a Catalunya d'EUiA", posa les bases per clarificar conceptes i
política.
L'esclat d'il·lusió que ha representat la victòria de BCN en
comú, amb l'Ada Colau alcaldessa, ha estat acompanyat per canvis de fons a la
majoria de municipis que inclouen el vuitanta per cent de la població de
Catalunya. I Barcelona és la capital del país.
Són temps constituents. Pot haver-hi ruptura de superació de
l'Autonomia. Hi ha una base de masses a Catalunya que empeny per la llibertat i
la sobirania, la independència. Això no és aliè a l'Estat espanyol del Regne.
La seqüència política que establim: Declaració de Sobirania
d'Inici Constituent, Ruptura democràtica, República Catalana, Decisió popular
ciutadana.
El factor social, vital, l'hem d'incloure en la marea
objectiva de ruptura.
Es parla d'eleccions 27 S com plebiscitàries. El cert és que
les eleccions es convocaran com Autonòmiques, dins la legalitat constitucional
monàrquica. Qui pot convertir en
plebiscitari el 27 S són els partits amb les seves propostes. L'exemple
municipalista de 1931 amb la II República espanyola planeja sobre el sentit de
les eleccions.
Es debat sobre Independència. Com si fora marca indeleble
dels poders econòmics catalans, cosa gens certa. Resulta que des de fa cinc anys,
aquest poble que és el nostre, s'ha decantat amb la mobilització i la
consciència amb un clam massiu per la independència. I sí, per la república
catalana.
Es parla de unilateralitat del procés de sobirania. Algunes
organitzacions consideren que no s'ha de tenir res a veure amb l'estat
espanyol. Altres veiem necessària la unilateralitat, en el sentit del motor del
procés sobirà republicanista; ans tenim clar la necessitat de la relació entre
els pobles, així com entre les forces polítiques de les esquerres dels pobles
de tot l'Estat. Hi ha una interrelació social i política, que pot contribuir
tant a la independència de Catalunya com a la ruptura vers un procés
constituent a l'Estat.
EUiA en diem Ruptura democràtica, ruptura amb la Constitució
de 1978, ruptura amb el Regne, amb la Monarquia. Poc lluny d'aquí en diuen això,
claríssim, una secessió... a què ve el tabú al clam popular d'Independència?
Confluències, sí. En primer lloc l'acció d'EUiA com actor
propi, com a subjecte polític. La confluència ha de plantejar un acord entorn a
Inici constituent i república catalana.
La confluència ha de ser "un aliat real del
procés", com s'ha compromès l'alcaldessa Ada Colau a Barcelona; en comptes
d'un obstacle a la ruptura, la independència i a la república catalana, que
supediti la llibertat i legalitat catalana a l'Estat espanyol, o als seus
reformadors.
En segon lloc el disposar de veu clara en el nou panorama
polític que esdevindrà el 27 S, molt important, tant com ho serà el post 27 S,
val a dir el 28 S. Bregarem des del carrer i el Parlament per l' inici
constituent, construint nova legalitat catalana enfront de l'espanyola.
De moment Podemos i Pablo Iglesias no és rupturista. Pretén
reformar la Constitució espanyola des de la legalitat. Gairebé una quimera.
Tanmateix ha proposat processos constituents. Accepta el que també li va
expressar Ada Colau. Processos diferenciats, sense supeditació, cosa que no vol
dir que no tinguin relació, ni que no s'influenciïn.
ICV tampoc és rupturista, de fet poc vers l'Autonomia i
tampoc de la Constitució espanyola. Ans pot arribar a ser-ho.
El pacte entre Podemos i ICV és estatal i autonòmic.
Tanmateix no arriba a ser una confluència. És una aliança on ICV canvia, de
moment, a IU per Podemos.
El president Mas ha presentat una pregunta enverinada a les
Entitats civils, en concret a l'ANC. La qüestió és l'hegemonia i el lideratge
polític i institucional. A Mas li preocupa sobretot imposar el seu lideratge i
el d'una CDC reconvertida de la ma de l'ANC.
De fet Mas fa xantatge amb el procés. Si no és amb el
president, no hi haurà quòrum pel procés; sense acceptar que Barcelona i les municipals
arreu han mostrat una altra alternativa. La del tomb cap a l'esquerra i cap a
la sobirania i la independència.
L'exclusió del president Mas al "Sí que es pot" és
emblemàtic de que amb Mas no hi haurà èxit en la sobirania ni la independència,
doncs seguirà retrocedint, al no aconseguir el suport suficient de la població.
Alhora l'esquerra ha de copsar que en l'escenari democràtic,
enfront les imposicions de l'estat espanyol, la base social o popular de CDC, i
també el mateix president han de tenir el seu lloc. Diferent a l'actual, sense
liderar, és clar.
Ens cal interactuar a tots els espais i amb totes les
organitzacions que es plantegen la república catalana, amb un procés
constituent. La CUP proposa una "Crida Constituent". ERC anar cap a
una "Aliança per la república Catalana". Procés Constituent una
República Catalana del 99 %.
Serà important defensar el vot a tota candidatura de les
esquerres que posi un inici constituent i la república catalana com a proposta
política. Per tant la confluència o aliança en que s'incorpori EUiA, també ha
de complir amb aquests postulats de superació republicana de l'Autonomia.
No hay comentarios:
Publicar un comentario