El treball en una república catalana

Tan si es vol com si no, les eleccions del 27-S estaran lligades als desitjos de canvi que recorren el país. Totes les forces i grups socials es posicionen davant d'aquest repte, tant els qui volen que res canviï, com els qui es conformarien amb un canvi estètic o els qui defensen una ruptura per construir un país nou.
El govern Rajoy segueix amenaçant i fent-se el sord. Mas i Convergència pretenen ara donar un to "social" per tapar les retallades i privatitzacions d'aquests anys. Un canvi social i nacional només serà possible amb la participació de la classe treballadora.
Hauria de ser tasca de totes les organitzacions de les esquerres i del moviment sobiranista definir les propostes i les iniciatives necessàries per convèncer i il·lusionar a les classes treballadores que el canvi és possible i que representarà una millora dels seus drets i de les seves condicions de vida i treball.
Iniciatives com la que va organitzar la sectorial de l'ANC de treballadors i treballadores per la Independència el passat 30 de juny. La sectorial va convocar a un debat obert a tots els sindicats per intercanviar opinions sobre les condicions laborals, sindicals, legals i constitucionals que hauria de complir una república catalana.

Amb la participació de representants de pràcticament totes les organitzacions sindicals (CCOO, UGT, IAC, USTEC, CGT, Intersindical-CSC, Co.bas, En Construcció), es va generar un debat ric i útil per al present i futur.
El sindicalisme de classe, castigat amb les reformes laborals i els intents de reduir el seu paper entre la classe treballadora, té l'oportunitat de jugar un paper actiu en aquest procés de canvi que exigeix ​​la societat catalana.
El sindicalisme, i la classe treballadora en el seu conjunt, han de participar aportant les seves pròpies exigències i reivindicacions. Com va explicar un dels assistents a aquesta trobada, "si la classe treballadora no fa valer les seves exigències seran altres els qui ho faran" i aquests altres, amb tota probabilitat, posaran per davant altres interessos socials.
La importància d'aquesta iniciativa consisteix en animar els sindicats i els col·lectius sindicals, i per tant a tots els treballadors i treballadores, a participar en la definició del futur, a evitar que altres decideixin per nosaltres, a animar a la recerca d'espais comuns que permetin la presència de les reivindicacions obreres en el moviment per l'alliberament nacional.
Per tal de canviar la situació el sindicalisme n’ha de sortir enfortit i ser en el moll de l’os de la república catalana.

De la Carta de L'Aurora.