Per fer un mosaic es necessita ofici, art i moltes hores de
treball. Des de la creació conceptual del mural que anirà normalment a terra,
fins el dur treball de la cantera d’on surt el gran bloc de marbre, el picar-lo
per fer-lo petit i adient, la barreja dels trossets segons el colors, fins el
mestre que crea l’encaix final.
L’encís dels mosaics ens permet pensar sobre com encaixem
les esquerres tant diverses, diferenciades i fins i tot esmicolades, amb l’efecte
agreujant de la crisis econòmica, democràtica i estatal nacional.
La concepció de l’obra ens situa a l’imaginari de canviar
les polítiques actuals destructives per unes altres que es guiïn per les necessitats
de la població treballadora.
Això significa que l’objectiu polític principal és construir
alternativa per foragitar Rajoy, al PP del govern de l’estat, alhora de barrar
el pas a l’ascens de C’s. Al nostra petit país, aquesta fita inclou batre a
CDC, a Mas, de manera que el lideratge i l’hegemonia política dels grans poders
econòmics dominats passi de la dreta catalana a ser liderada per les esquerres
sobiranistes.
Tota consideració que esbiaixi i no aplegui totes les peces
necessàries per fer aquest mosaic de l’alternativa política, va en detriment
del poble i de la gent treballadora.
Les classes popular, treballadora inclosa, són les primeres perjudicades
per les divisions entre les esquerres que els hi impedeixen construir el mosaic
de l’hegemonia política.
La divisió estatal entre IU i Podemos, el desencontre entre
Alberto Garzón i Pablo Iglesias, és un contrasentit nefast. Com a mínim no hi
hauran prou peces, ni prou mans, per confeccionar el mosaic.
El que fora necessari i assenyat és revertir la divisió i
fer un acord. No convé un mal acord farcit d’imposicions i greuges. Sinó un
acord que permeti seguir treballant en el mosaic. En primera instància en fer creïble
que es va a desbancar al PP del govern, així com a fer front en concret i de
veres a C’s. No és lògic que es focalitzi tota la tensió en aconseguir un o
dues diputades més unes parts que altres.
Sense un acord entre Podemos i IU, les bones intencions, les
sanes il·lusions amb la unitat popular s’esvaeixen com a propaganda sense
credibilitat. La unitat en concret resta ben dividida i confrontada. L’aspiració
a popular es trastoca en quelcom ben impopular, si més no per a la ciutadania
amplia i la votant.
El sentit, el missatge, la imatge del municipalisme del
canvi en comú, és avui en dia un dels factors principals de regeneració de l’esquerra
política.
Les confluències, fins i tot mixtes de ciutadania, moviments
socials i partits, disposen d’una valuosa percepció d’èxit.
La grandària del fossar entre ciutadania i gent jove
respecte l’actuació política i les institucions, situa la concepció “En comú”
com un factor de compaginar totes les peces i treball per fer un mosaic ben
atractiu, assequible i útil.
La divisió és passat caspós i fracàs garantit. Trencadís
esmicolat. “En comú” és futur i possibilitat de reeixir exitós amb confluències
unitàries.
Del Butlletí electrònic d’EUiA.
No hay comentarios:
Publicar un comentario