És una evolució produïda per l’anhel i mobilització del poble
català vers la seva llibertat política sobirana.
Ho ha expressat EUiA a l’establir com perspectiva l’evolució
a un nou espai polític, amb un projecte constituent per a Catalunya, que inclou
l’estratègia d’una República Catalana lliurement federada. Val a dir amb una
ruptura democràtica amb la Constitució de 1978, que a efectes pràctics equival
a independència, on la ciutadania decidirà el tipus de relació amb els altres
pobles i estats, siguin espanyol, ibèrics o europeus.
ICV s’ha centrat en reclamar un referèndum, fins i tot quan
l’estat ha deixat clar que no el deixaria fer, si més no legal. Altrament és
Joan Herrera qui ha explicat que s’obre una etapa ben nova i diferent.
CSQEP es va iniciar amb un pacte polític entre
Podemos/Podem, ICV, EUiA i Procés Constituent, també Equo, on es plantejava la
ruptura democràtica, un procés constituent no supeditada ni subordinada a cap
marc, amb república catalana, federada, confederada o d’altre tipus segons
decisió de la ciutadania.
És una alerta eixordadora el buidatge que s’està operant a
la base social i electoral del que era la coalició entre ICV i EUiA. El fet de
que dos terceres parts de les votats hagin “prestat” el vot a la CUP, JxS o a C’s,
és prou motiu per considerar que el que està succeint te causes polítiques pregones.
El factor Podemos no ha permès compensar la fuita del 66 %
de l’electorat. És hora d’afrontar la realitat, d’enfocar el futur amb el
moviment popular sobiranista de llibertat. Sobretot cal abandonar la pràctica
de fer-se els cecs, sords i muts.
Enric de Vilalta dóna raons per explicar que abandona la
militància a ICV. Són unes línies
doloroses.
El bloc d'Enric de Vilalta Pach. “Adéu a ICV. ... finalment
s’ha imposat el desencontre... Els intents d’acostar la majoria del partit al
que –segons el meu parer- reclama la majoria de la societat catalana van
voler-se liquidar barroerament a la Convenció de Sabadell de febrer d’enguany,
i fruit d’això va ser l’enèsim últim intent: el corrent Compromís per la
Independència. La seva constitució formal el juny de 2015 va certificar, per a
mi, l’inici definitiu del final. (...)
No deixo la política, deixo la militància de partit. És cert
que 40 anys són molts, però mai ha estat l’únic objectiu de la meva vida. Hi ha
món i sempre n’hi ha hagut, més enllà. Per això vaig entrar a CCOO, per això
participo des d’abans de constituir-se formalment en l’ANC i he estat membre de
2 dels secretariats nacionals… Per això, junt amb altres companys, vam crear
l’associació Acord d’Esquerres per la República Catalana (AExRC) des d’on volem
construir un punt de trobada dels sobiranistes d’esquerres, amb o sense partit.
(...)
Estic segur que continuarem trobant-nos en la construcció de
la República, d’aquest nou país que volem, més net, més lliure, més just”.
No hay comentarios:
Publicar un comentario