L'efecte "plaça" de Catalunya
comença ha deixar-se sentir de manera prou clara.
L'ANC i Òmnium han fet d'altaveus potents del
clam ciutadà que no vol resignar-se a l'obediència i submissió eterna a un
estat que nega el vot i el dret a decidir.
Carme Forcadell i Múriel Casals han posat veu
al sentiment unitari del procés de construcció de la sobirania nacionalcatalana.
A la V de l'11 de setembre, Forcadell clogué la
titànica concentració de la Diagonal i la Gran Via, amb el clam "Posin les
urnes! Fou en el vèrtex de la Plaça de les Glòries.
Sota una pluja torrencial el dia següent de la
prohibició estatal, govern i TC, de la Consulta, la mateixa Forcadell, xopa pel
cel obert, clamava que res pararia el procés català i a "Ni un pas
enrere".
El dissabte 19, en una altra plaça, la de
Catalunya, en aquest cas sota un sol inclement d'un estiu que capgira i es fa
lloc a la tardor, Múriel va arengar a la unitat i la rebel·lia contra la
prohibició estatal a la Consulta. Forcadell va rebentar la plaça de goig amb el
"President, exigim convoqui eleccions en tres mesos. Volem un Parlament constituït
al començar la Primavera."
El foc de la pressió popular concentrada a la
plaça va gravar aquestes propostes a la consciencia del país. No hi ha lloc per
la davallada, pel reflux sobiranista. Unitat. Mobilització pel 9 N, Denúncia i
Vot. Eleccions.
L'ANC i Òmnium varen cridar a l'ordre unitari
per a la sobirania de Catalunya als partits, al govern i al president. I si no
ho fan els representants com els hi correspon, la ciutadania sabrem el què sí
s'ha de fer de totes maneres, varen venir a dir el duo imparable de les dames
de la sobirania i la independència.
Quatre dies han estat suficients perquè
partits i govern haguessin d'empassar-se greuges i cuites, o del "que es
pensen que són l'ANC i Òmnium per manar i exigir al president al govern i als
partits", "quin mandat democràtic tenen", així como tot de
floritures matusseres i a quines més galdoses.
A la fi la rauxa i el seny han operat en
benefici del procés de sobirania. La "plaça" s'ha fet escoltar.
Veurem ara com s'ha entès. El 9 N s'ha de preparar per part de tothom. Això és
el pas previ unitari necessari pel nou èxit del procés de ruptura democràtica
catalana.
Oriol Junqueras, president d'ERC, ha estat amb
Artur Mas, president del govern de la Generalitat, per difondre la imatge
claríssima que la participació del 9 N és cabdal que reïxi potent i
indiscutible, tant per l'estat com pel món sencer. El 9 N està per sobre dels destrets de CiU i de
la submissió del president als designis estatals. Junqueras allunya els núvols
que emboiraven el 9 N, mentre no cedeix en l'exigència de llista unitària única
de Mas, cosa que vol dir que ERC hauria de seguir encadenada entre altres coses
a la nefasta política econòmica de CiU. El president d'ERC també segueix amb la
idea de que cal convocar les eleccions.
ICV també ha escoltat la plaça i se situa a
contribuir al bon fi del 9 N.
La legislatura s'ha exhaurit amb l'acatament
de la prohibició de la Consulta. Les eleccions s'imposen malgrat ningú les
vulgui, què es diu, o que sigui potestat del president que no les vol convocar
sense l'esmentada llista única liderada per Artur Mas i hegemonitzada per CiU.
Un referèndum, un procés constituent de
sobirania catalana, un escenari vers una república catalana, s'obren pas en
l'imaginari del nou estat i la independència. Al poble li correspon decidir-ho.
No hay comentarios:
Publicar un comentario