Errejón comença força bé amb els drets dels pobles però
finalitza "a la pràctica" de manera ben casposa i castiza.
L'anàlisi és comprensible, explica Iñigo amb la bona factura
procedent de l'esquerra anticapitalista de Viento Sur i de Jaime Pastor, però.
Sempre hi un munt de "però" en aquesta confrontació nacional espanyola
catalana. Per a Errejón el fet és que la pràctica no permet que pugui existir ni
exercir una sobirania nacional catalana més enllà del simbolisme.
El madrileny destinat a ocupar-se de la qüestió catalana
desplega tota una hipèrbole analítica per capgirar uns principis democràtics radicals
i revolucionaris en una adaptació vulgar, plurinacional-espanyola, que es navega
a mitges entre IU i el PSOE.
Les giragonses entre drets, vot, decisió i realpolítica possible,
fa que Iñigo Errejón plantegi:
"El Dret a decidir o la Independència és una declaració
simbòlica sense possibles efectes pràctics." "La qüestió de Catalunya
és una qüestió espanyola." "només en el marc d'un procés constituent
general hi ha possibilitats d'exercir el dret de decidir dels pobles." "Però...
a la pràctica, si no obrim el cadenat de la constitució del 1978 és molt
difícil que unilateralment algú exerceixi el dret de decidir." "El
futur de Catalunya l'han de decidir els catalans votant, però perquè allò que
votin no sigui només una declaració simbòlica i pugui tenir efectes reals s'ha
de transformar l'equilibri de forces a l'estat espanyol." "Es pot
votar, es pot declarar la independència, però... "a l'endemà el problema
continua essent el mateix... Si no hi ha un canvi aquí, a Espanya, és molt més
difícil que hi sigui allà, a Catalunya".
Val a dir que, per el portaveu de Podemos, només un procés constituent espanyol és el que pot permetre l'encaix d'una Catalunya seduïda per Espanya. I si hi ha un procés unilateral català restarà simbòlic. Estat espanyol plurinacional, Procés constituent únic, Sobirania real espanyola, Canvi a Espanya i seduir a Catalunya.
Val a dir que, per el portaveu de Podemos, només un procés constituent espanyol és el que pot permetre l'encaix d'una Catalunya seduïda per Espanya. I si hi ha un procés unilateral català restarà simbòlic. Estat espanyol plurinacional, Procés constituent únic, Sobirania real espanyola, Canvi a Espanya i seduir a Catalunya.
Tanmateix el que mostra la història recent de fa entre cinc
i vuit anys és una ruptura complerta en la confiança de l'imaginari català amb les
intencions i promeses espanyoles, amb la fallida de l'estat de les Autonomies
del regne d'Espanya. Ho corroboren les
experiències catalanes republicanes, fins i tot a la II República, de la
comprensió espanyola del plurinacionalisme i el federalisme.
La realitat actual és que el més a l'abast és una ruptura democràtica
catalana que permeti facilitar un canvi a Espanya.
Som davant de ritmes polític i possibilitats constituents
diferenciades. Confluir els pobles espanyol, català, basc i gallec, en l'estadi
que es desenvolupen per sumar força en contra del Regne d'Espanya, significa reconèixer
i garantir cada procés sobiranista, segons decideix cada poble.
El poble de Catalunya s'ha reconegut com a subjecte polític
i jurídic sobirà i ja no accepta retrocedir sinó que empeny ferm i decidit a
desenvolupar sobirania i legalitat catalana.
La seducció d'Errejón no és amor. S'entreveu el domini
utilitarista del Don Juan. La seducció d'obligada unió de projecte compartit imposat,
pot ser un preludi de maltractament, si la destinada a ser seduïda diu allò de
no és no.
La República catalana no sorgirà de cants de sirena federal
plurinacionals periclitats, ni de seduccions no desitjades de procés constituent
únic unilateral espanyol. En tot cas el moviment sobiranista català serà neutralitzat
o derrotat i s'imposarà una involució reaccionaria en tota regla centralista i
de la dreta estatal espanyolista.
El procés constituent cap una República catalana ha de
superar l'Autonomia per passar a construir una Generalitat lliure i social. Vot
el 9 N, Eleccions i Referèndum.
No hay comentarios:
Publicar un comentario