La confrontació entre una sobirania catalana a
aconseguir i la sobirania constitucional estatal del Regne d’Espanya es juga en
establir l’escenari adient per la seva resolució.
Un escenari hipotètic, en el que treballa el
Pacte Nacional pel Referèndum en funció d’una de les dues resolucions del
Parlament sobre el Referèndum, és el de cerca d’entesa i comprensió del govern
i congrés estatal al clam catalanista, mentre es fa lloc a una ampliació de les
llibertats democràtiques a l’Estat que inclogui el dret a l’autodeterminació,
val a dir, a decidir la secessió o no o altre tipus de relació entre Catalunya
i l’Estat.
L’altra escenari en curs, amb la segona
resolució que també va adoptar el Parlament, estableix fer el referèndum amb
legalitat catalana, ho vulgui o no l’Estat, ho pretengui impedir o no. Tot
sigui dit que somiar en toleràncies estatals és lícit, però sense refiar-se’n
gens ni gota. No hi hagi una parodia maldestre de la transició dels anys 70,
quan en el dilema dictadura o república democràtica va aparèixer i guanyar una
monarquia de democràcia minsa tutelada per les forces armades i el Rei. Com es
fa aquest referèndum? Com es prepara políticament a la població per exercir-lo
i defensar-lo de manera que sigui efectiu i vinculant. No és suficient un 9Nbis,
ni unes enèsimes eleccions autonòmiques.
El primer escenari ningú dels lideratges i
estats majors polítics considera que sigui possible avui en dia. Per la
senzilla raó de que l’Estat no el vol de cap manera. El segon escenari, encara
una part significativa planteja convençuda que no es farà, doncs exigeix la
ruptura política amb les lleis i ordre constitucional del Regne i l’Estat ho
impedirà amb totes les seves forces, socials, legals, polítiques i repressives.
Un tercer escenari seria el d’esperar sine die
fins que l’Estat s’avingui a permetre el referèndum.
El primer i tercer són les opcions del bloc
constitucional unionista (C’s-PP-PSC, també de les opcions més possibilistes
dins les esquerres i de les posicions derrotistes.
Una part de gurus politòlegs assessors donen
per perduda la causa de les llibertats i la sobirania republicana catalana,
sense lliurar la confrontació. Hi ha una il·lusió de que tot seguiria similar com
fins ara, amb un progressiu avenç de l’autogovern autonòmic. Sense voler copsar
que seria un retrocés democràtic de conseqüències imprevisibles,
centralitzadores i reaccionaries. El mantra que empren és que la democràcia
catalanista separatista és terreny vedat de la dreta, sense possibilitat de
composició ni de lideratge de les esquerres. Com si el poble treballador
mobilitzat, amb els succeís lemes de per la independència, el referèndum i la
republicà catalana, fossin made in dreta per a tota l’eternitat.
El segon escenari exigeix ruptura democràtica amb
el règim del 78. Per fer-ho cal forjar una nova legalitat. Això vol dir
desobeir l’existent estatal constitucional i obeir-ne una altra, diferent, de
sobirania catalana. Trencar amb l’ statu quo aboca a la rebel·lia ciutadana, a
la revolució republicana.
La inhabilitació i retirada de l’acta de
diputat estatal a Francesc Homs del PDECat pel 9N, és una provocació i un atac
en tota regla a la ciutadania, partits i entitats que vàrem preparar,
organitzar i participar en el 9N de 2014.
L’Estat cerca amb la provocació de la
repressió als representants electes de Catalunya establir un escenari que li
sigui favorable per derrotar les forces populars de la democràcia catalanista.
Respondre sense prou força ciutadana i social
organitzada, o sense una entesa suficient del conjunt sobiranista, el que ronda
per un 80 % de la població, seria dividir-se i obrir les portes a que vagin
escapçant a cada segment implicat per separat.
El diputat Joan Josep Nuet ho assenyala clar
quan popularitza i adapta el poema atribuït a Bertolt Brecht. Primer volen
derrotar l’independentisme rupturista, després aniran pels independentistes
constitucionalistes, seguirien pels diferents tipus de federalistes, per acabar
derrotant fins i tot l’autonomisme, en fi, les classes populars treballadores i
el poble català en general. L’objectiu de les negatives i provocacions estatals
és liquidar de soca-rel tota llibertat de Catalunya.
Ignorar aquesta provocació pot generar
desassossec, desconfiança en els lideratges catalanistes, fomentar consciència
de feblesa.
La millor resposta és convocar i organitzar el
referèndum. Generar l’escenari en que el referèndum es pugui fer, amb legalitat
catalana.
Per Un
País En Comú la radicalitat democràtica és sinònim de ruptura política amb
el règim del 78. La seva fundació el proper 8 d’abril, amb una assemblea magna
al Pavelló d’Esports de la Vall d’Hebron, serà decisiva en la generació d’un
nou escenari polític a Catalunya.
L’ideari polític d’ Un País En Comú s’ha construït amb el
consens entorn desenvolupar una sobirania constituent que fonamenti l’hegemonia
de les esquerres, això inclou el catalanisme popular, un referèndum sense
adjectius, però que sigui efectiu, i el canvi de monarquia a república a
Catalunya.
Per dir i aportar la teva veu i acció convé inscriure’s i participar
a l’assemblea general fundacional d’ Un
País En Comú.
Del Butlletí electrònic d'EUiA.
*Inscripcions i validació a: https://participa.unpaisencomu.cat/users/sign_up
La impossibilitat de pactar el referèndum amb l'estat espanyol, no impedeix un pacte amb les forces republicanes i federalistes de la Península Ibèrica. Crec que s'hauria abordar un pacte amb representants de tots els pobles de la Península Ibèrica per abordar un nou Estat peninsular. Evidentment, federat o confederat. Pot ser el marc polític pels Països Catalans
ResponderEliminar