Propostes per al diàleg i l’acció conjunta de
les forces polítiques d’esquerres sobiranistes
Atesa la transcendència dels moments que vivim,
l’Acord d’Esquerres per la República Catalana (AExRC) considera necessari que
les forces polítiques d’esquerres sobiranistes, que representen una majoria ciutadana,
conflueixin tant com sigui possible en la seva acció política, de manera que se’n
garanteixi la incidència i lideratge, així com el suport d’una àmplia base
social. A tal efecte, AExRC presenta els punts següents com a possibles
elements de diàleg i coincidència.
(A) ELS PRINCIPIS
Cal una acció política específica adreçada al lliure,
ple i efectiu exercici de la sobirania del poble català i del seu dret a
decidir sobre el seu futur polític, social, econòmic i cultural.
L’exercici d’aquesta sobirania suposa fer
realitat l’empoderament de la ciutadania, que la faci sentir plenament
responsable i partícip del seu futur, en un context europeu de retrocés del poder
popular front a altres poders fàctics (troika, mercats financers,...).
Alhora, cal abordar una profunda regeneració
democràtica, combatent sense pal·liatius tota mena de corrupció i instaurant
una transparència total en la presa de decisions i en el retiment de comptes.
És un pas imprescindible per a restablir la confiança
en unes institucions on la ciutadania se senti representada i que implementin
la voluntat popular.
Els principis anteriors s’emmarquen en els més
generals de defensa de l’equitat, del bé comú i dels drets individuals i
col·lectius, especialment necessària en moments de creixent desigualtat social
i de retrocessos en aquests drets.
(B) ELS OBJECTIUS
Com a objectiu general, aspirem a un país
basat en el coneixement i en els valors d’equitat, llibertat, feminisme, solidaritat,
laïcitat, tolerància...
Aspirem, doncs, a alinear-nos amb les
tendències més democràtiques i socials a Europa
Com a millor via a aquests efectes, constituir
una República Catalana plenament sobirana, si aquesta és la voluntat
majoritària del poble català.
Aquesta via comporta de fet la ruptura
democràtica global del règim de la Constitució del 78.
Igualment suposa un pas cap a l’Europa dels
pobles, trencant tabús de manera que el dret a decidir de la ciutadania inclogui
també la seva definició territorial.
(C) EL PROCÉS
Convé,
doncs, desenvolupar un debat constituent participatiu sobre el model de país
que volem, analitzant els diferents àmbits i sectors.
En particular, desenvolupar un procés
constituent català, no subsidiari ni subordinat, que ens dugui a disposar d’una
proposta de Constitució per a aquesta República Catalana, que se sotmetria a
referèndum de la ciutadania.
Igualment, cal empènyer de forma decidida i
activa, des de la ciutadania i des de les institucions, la celebració a Catalunya d’un referèndum sobre la seva
independència amb caràcter vinculant (i previ al referèndum constitucional del
punt anterior), estant obert a acordar-lo amb les institucions espanyoles, tal
com han aprovat la majoria de les forces polítiques del Parlament.
Aquest referèndum sobre la independència se
celebraria en qualsevol cas amb garanties i condicions democràtiques, per tal
que pugui obtenir un ampli suport social i
reconeixements internacionals.
Aquest procés català podria afavorir un
eventual procés constituent espanyol, del qual seria solidari, però no
supeditat i amb els seus ritmes propis.
(D) LES ACCIONS
Cal palesar que l’avenç cap a la República Catalana
obriria expectatives, tant per al desenvolupament social i econòmic a mitjà
termini, com per abordar els problemes
immediats i quotidians de la ciutadania (transports, sanitat, educació,
cultura, ambiental...) i per lluitar contra les desigualtats en el nostre país.
En aquest sentit, i amb caràcter d’urgència, cal
establir mesures concretes adreçades a corregir les greus conseqüències que la
recent crisi econòmica ha tingut sobre bona part de la nostra població.
D’altra banda, cal exercir quan calgui actes
de sobirania per fer efectius els punts anteriors i en general per palesar que
la legitimitat a Catalunya rau en la voluntat de la seva ciutadania, expressada
bé directament, bé a través dels seus representants.
Sobre el Diàleg:
No hay comentarios:
Publicar un comentario