
La fredor ve amb uns Pressupostos neoliberals
co-liderats per JxSí (PDECat i ERC), amb les imposicions dretanes del PDECat,
però amb el suport a contra-cor de la CUP, altrament donen pas a una pressió creixent
per la convocatòria i l’organització del referèndum.
La tempesta s’apropa amb el bloc independentista
del catalanisme, el d’esquerres, el revolucionari i el dretà. L’ANC i el bloc
esmentat són l’expressió del motor popular que pugna per la independència, el
referèndum i la república a Catalunya.
Un Referèndum que, més enllà del simbolisme independència
sí o no, planteja la ruptura de facto amb el règim de 1978, la Constitució i el
Regne, la transformació a Catalunya d’Autonomia de l’Estat espanyol a República
sobirana i lliure catalana.
El que s’anomena ruptura te la naturalesa d’una
revolució política a l’Europa del s XXI.
L’aire huracanat sobiranista està trastocant l’escenari
polític. El mateix vot en consciència a
favor de la partida pel Referèndum als Pressupostos, per part de Mª Àngels
Martínez Castells, diputada de CSQEP i membre de Podem, expressa la
polarització que segueix operant al sí de la població i de les forces i
coalicions polítiques.
L’enquesta de CCOO, amb un 80 % contraris a la
Constitució i un 40 % a favor d’un Estat independent, és una altre signe de que
la societat, la ciutadania i la població està en plena evolució, amb tendències
profundes sobiranistes i republicanes.
Les inhabilitacions desestabilitzen tota
negociació i restes d’elements d’entesa entre el govern estatal i el Parlament
de Catalunya.
El segment de la població catalanista d’esquerres
sobiranista republicana està en efervescència per constituir la seva referència
política. De com resolgui les idees claus d’una política catalana per Catalunya,
dependrà la capacitat de capgirar l’hegemonia política cap a les esquerres.
El lideratge dins una gran entesa de les
esquerres sobiranistes rupturistes republicanes (independentistes,
federalistes, confederalistes) es jugarà entre qui sigui més capaç i audaç en
establir les aliances imprescindibles.
L’aliança entre les esquerres és absolutament
necessària però no suficient. Una ruptura amb el règim de 1978, val a dir amb l’estat
del Regne, necessita alhora una gran front sobiranista democràtic catalanista.
Un País
En Comú neix per constituir-se com el referent polític d’una majoria social
d’esquerres que consideri el fet social vital per afrontar una política
catalana rupturista. Una política catalanista que superi el processisme i
contribueixi a una política econòmica favorable a la majoria popular, i a una sobirania
constituent republicana.
El primer pas* és inscriure’t. El següent
participar a l’assemblea general fundacional d’ Un País En Comú, el 8 d’abril al Pavelló
d’Esports de la Vall d’Hebron de Barcelona.
Del Butlletí electrònic d’EUiA.
*Inscripcions i validació a: https://participa.unpaisencomu.cat/users/sign_up
No hay comentarios:
Publicar un comentario