El Regne exclou en el seu ideari i constitució les sobiranies ciutadanes i populars: nega els drets democràtics dels pobles i nacions. La sobirania econòmica depèn de Brussel·les. La sobirania municipal està sotmesa a l’Estat.
La sobirania nacional per Un País En Comú és el dret a exercir l’autodeterminació.
Això inclou decidir sobre quin país es vol, sobre la independència, sobre la
relació amb el Regne d’Espanya i els estats europeus, i sobre la república.
Mentre construïm el nou subjecte comú un altre cop de
realitat ens fa tocar de peus a terra de les llibertats catalanes. La inhabilitació
per dos anys de Mas, Ortega i Rigau alça el llistó de la provocació contra la
Generalitat i la població de Catalunya. El delicte imputat a Mas, Ortega i
Rigau, ha estat posar les urnes en la consulta ciutadana participativa del 9 N
de 2015. Una consulta on varen participar 2.305.290 persones (33 % electorat). L’Estat
del Regne empra la Judicatura per negar, impedir i penar l’exercici democràtic
a Catalunya. De sobirania gens ni mica.
L’experiència del 9-N implica la defensa democràtica incondicional
de Mas, Ortega i Rigau. El govern Puigdemont-Junqueras ha de respondre
garantint la convocatòria i execució del referèndum. La diputada Irene Rigau
cal que disposi d’immunitat parlamentària.
Mas ha d’assumir les responsabilitats per quan va ser
president de CDC, en tant que delfí fidel de Pujol, així de quan els Millet
feien de gàngsters econòmics fomentant la corrupció del 4 %. El PDECat
necessita del tot clarificar el llegat de la component convergent corrupte.
L’enfocament d’Un País
En Comú és d’ètica, transparència i neteja a fons des de la ciutadania i el
municipi. Una concepció que associa el canvi social i polític als valors,
institucions i estat republicà. La sobirania o serà republicana o no serà.
Sigui una o diverses.
Els esdeveniments polítics il·lustren la confecció de
l’ideari que s’està treballant amb eines dialògiques, de consens i
participatives.
L’eix 3 de la Ponència zero (elaborada per 375 persones,
treballada en 70 Tallers territorials, consensuada per les 120 persones del
grup impulsor) d’Un País En Comú exposa
l’ideari d’ Un
país fratern i sobirà, inclou les temàtiques sobre Sobirania nacional,
Municipalisme, Europa i internacionalisme, Sobirania econòmica, Sobirania
tecnològica, Sobirania alimentaria i energètica. El debat ha mostrat, com
l’evolució de la mobilització ciutadana i la lluita política, que l’epígraf
sobre sobirania
nacional esdevenia cabdal.
Junt el factor social i l’element motor del municipalisme
del canvi, la política catalana a Catalunya volta entorn l’estratègia sobre la
ruptura sobiranista en clau de procés constituent republicà.
El consens s’ha teixit sobre Processos constituents,
República i Repúbliques, els tipus de relacions amb l’Estat espanyol que hauria
de ser plurinacional, els Estat europeus, i la decisió ciutadana amb un
referèndum, que es vol sigui efectiu per la participació i per el compliment
del seu resultat.
Un País En Comú a
més de no ser de referència monàrquica, està completament per la ruptura de la
Constitució de 1978 que sosté la legalitat del Regne. Aquesta posició política
no es fa des de la vessant nació contra nació, sinó des de la defensa del
factor social i municipalista, insert a la realitat catalana. Un País En Comú forma part indissoluble
del moviment ciutadà catalanista.
“apostem per la creació a Catalunya d’una república social,
democràtica i ambientalment justa, com a màxima expressió i realització de la
seva sobirania nacional” (de l’eix 4, sobirania nacional). 16 de març de
2017
Debats d’Un País en Comú. De la Carta de L’Aurora.
No hay comentarios:
Publicar un comentario