El 8 de març celebrem les lluites de tantes dones que des de
fa cents d’anys volem aconseguir la llibertat de viure en igualtat com
persones, sense discriminacions, dominacions, agressions ni violència.
Des d' Un País en comú amb la sensibilitat feminista, estem
gestant un nou espai polític i social on fer un gran avenç.
Ens preparem i consensuem l’ideari perquè aquestes lluites
tinguin l’expressió política en les institucions de Catalunya. Anem a que es
facin polítiques tenint en compte a la meitat de la població que som les
dones.
Dóna veu i vot a les dones sembla que ja està assolit. Es
diu que ja tenim els mateixos drets. Però quan anem a la realitat de vida
social quotidiana les mancances són enormes. La igualtat formal esdevé
desigualtat real. Continuen les discriminacions a la feina. La bretxa salarial
no es tanca. La feminització de la pobresa s’obre encara més amb les
retallades. La violència masclista terroritza instal·lada a les arrels més
profundes de la nostra socialització.
Aquí és on rau la importància de que les dones participem de
ple en la construcció d’aquest nou espai. Ho hem començat alçant la veu al grup
impulsor, a la redacció del Document zero i en els diferents tallers arreu del
territori de Catalunya.
El sentiment feminista i la perspectiva de gènere estan de
manera transversal a tots els eixos que s’han construït per elaborar aquest nou
ideari. Però també concretem en l’eix 4 quan parlem d’una Revolució
democràtica i feminista. I en l’eix 5 quan parlem d’Un país inclusiu, que
en altres paraules vol dir on els drets reals de tothom i en concret de les
dones siguin un fet en el nou país que volem construir en comú.
Volem un canvi revolucionari, un canvi en l’economia i en la
societat a tots els nivells. Potenciem el municipalisme del canvi, des d’una
compromesa perspectiva de gènere.
Això aquest cop ha de ser real per a tota la ciutadania. Les
dones treballadores i socialdemòcrates russes van jugar un paper crucial a
l’inici de la revolució d’octubre de 1917, la seva implicació va transformar
les reivindicacions en polítiques fermes a favor dels drets de les dones,
pioneres a tot el món.
Les dones catalanes hem estat a primera fila en les
revolucions recents, el ‘31 per fer fora a la monarquia, al ‘36 per la
República, l’espanyola i la catalana. Cent anys després estem lluitant i ens
incorporem de ple en les polítiques públiques. Cal que el nou país garanteixi
el dret de les dones a decidir en les nostres màximes institucions. Cal que
totes les institucions de la Generalitat de Catalunya convertida en
republicana, tinguin perspectiva de gènere.
Cal tenir en compte en cada mesura, en cada pressupost, en
cada pas que fa qualsevol departament, que fins ara no s’ha mirat el món amb
ulls de dona. Que es tingui en compte que en salut s’ha de estudiar les
especificitats del cos de la dona. Que en treball s’ha de acabar la
discriminació salarial pel fet de ser dona. Que els carrers de les nostres
ciutats i pobles han de ser segurs perquè hi caminin les dones i nenes. Que el
treball domèstic i la cura de les persones són cosa de tothom. Que l’educació
de les generacions futures ha de ser en base a la coeducació. Que les nostres
estimades princesetes són les futures treballadores, també enginyeres,
bomberes, estibadores, metreres, informàtiques, científiques o alcaldesses.
Perquè les lluites feministes que s’han portat sobre els
treballs de cura, sobre la reorganització dels temps en tots els àmbits inclòs
el laboral, sobre les violències físiques, psicològiques, sexuals, econòmiques
de domini dels homes sobre les dones, faran que sigui realment una
revolució de democràcia real, incorporant els interessos i reivindicacions de
cada meitat de la població. 2 de març de 2017
De la Carta de L’Aurora.
No hay comentarios:
Publicar un comentario