El canvi s’ha de percebre en la reducció de
les desigualtats. Això significa desencadenar-se de la Llei d’Estabilitat Pressupostaria
o de la Llei de Racionalització i Sostenibilitat de les Administracions Locals,
coneguda com Llei Montoro.
En el Manifest d’Oviedo* es proposa:
Un canvi radical de la política d'asfíxia
financera aplicada pel Govern Central cap ajuntaments i comunitats autònomes
(CCAA).
La derogació de la reforma de l'Article 135 de
la Constitució de 2011, la de la Llei d'Estabilitat Pressupostària i
Sostenibilitat Financera i la de la Llei de Racionalització i Sostenibilitat de
l'Administració Local.
La devolució per part dels bancs dels
interessos abusius cobrats.
El cessament immediat de les retallades i l'austeritat, revertint les seves conseqüències, identificant als seus culpables i indemnitzant a les seves víctimes.
El cessament immediat de les retallades i l'austeritat, revertint les seves conseqüències, identificant als seus culpables i indemnitzant a les seves víctimes.
La devolució per part dels bancs dels
interessos abusius cobrats.
El cessament immediat de les retallades i
l'austeritat, revertint les seves conseqüències, identificant als seus
culpables i indemnitzant a les seves víctimes.
A València, diferents ajuntaments es varen reunir
per denunciar aquesta situació i exigir un finançament més just. Varen ser junt
a València, Barcelona, Madrid, la Corunya, Cadis, Saragossa, Pamplona, Badalona
i desenes de ciutats més que exposaren exigències elementals: “que no ens
impedeixi contractar personal imprescindible per prestar serveis de qualitat;
que les transferències de l'Estat o de les comunitats als municipis deixin de
ser caixes negres; que es puguin preveure i que siguin incondicionals; que
se'ns doni més autonomia i potestat normativa en impostos com l'IBI, l'IRPF o
l'IVA; que no se'ns obligui a acumular superàvits milionaris a la caixa o a
destinar-los a amortitzar deute. Perquè necessitem aquests recursos per
assegurar la cohesió, apuntalar el teixit productiu local i ajudar als que
pitjor ho estan passant. I perquè necessitem que els que més tinguin facin un
esforç més gran per contribuir al bé comú.”
Són iniciatives que van configurant una xarxa
del canvi municipalista. Un canvi que s’ha de forjar des de baix, des d’un municipalisme
que sigui a l’alçada dels grans reptes del s XXI.
Els obstacles que impedeixen el canvi a
derogar són les imposicions estatals, començant per la Llei Montoro.
Els ajuntaments senyalen que el seu impuls transformador “compta amb
precedents que no podem oblidar. La defensa històrica dels furs i llibertats
comunals contra el mal govern. Els corrents municipalistes republicanes dels
segles XIX i XX. El moviment municipalista nascut en l'oposició al franquisme.
El mateix procés democratitzador que va cristal·litzar en les nostres ciutats
al maig de 2015.”
Va molt bé incorporar aquest debat en el
procés constitutiu d’ UnPaísEnComú. El document zero del nou subjecte polític
es pot enriquir adaptant les necessitats i perspectives de les ciutats del canvi
en tant que ideari municipalista.
Sobirania municipal com a poder local veïnal
de les ciutats. Un municipalisme republicà compromès amb el veïnatge, les
ciutats i el país.
Del Butlletí electrònic d’EUiA.
* Manifest d’Oviedo: http://manifiestodeoviedo.org/manifiesto-de-oviedo-2/
No hay comentarios:
Publicar un comentario