Un guirigall d'alcaldables. Ada Colau guanya en elegància, aspecte,
aplom i proposta propera veïnal, alhora s'albira un nou temps per a la ciutat
de convivència i sostenible.
La cridòria i interrupcions expressaren un preludi de les
dificultats i inestabilitat a que s'aboca el consistori. Aflora un tastet dels
canvis que pot fer-se a Barcelona segons esdevingui Ada Colau l'alcaldessa o
no.
L'efecte Ada (antiga lideressa de la PAH) es va notar que
planejava en tot el que deien els i l'alcaldable
El tothom contra l'Ada va fracassar. Els atacs insistents d'assimilació
de BCN en comú i Ada Colau amb ICV va
ser maldestre i va caure al buit. Trias (CiU) i Fernández (PP), fins i tot algú
dels altres varen llançar salves d'artifici. El foc es va apagar tot seguit amb
la frescor i novella de l'experiència de confluència entorn Ada Colau Guanyem Barcelona
en comú.
Amb l' Hisenda i superàvit o dèficit municipal, en Collboni
(PSC) va créixer, es mostrà com un candidat a l'alçada dels reptes barcelonins,
malgrat que el PSC perd pistonada per moment. Trias va perdre els papers per
primera vegada al debat, i no seria pas l'última. Tot afirmant que Collboni no
deia la veritat, vostè explica "una història que no és certa", però
sense demostrar-ho.
El Turisme va ocupar un gran espai. És palès que preocupa i
molt. Per uns, poquíssims ans poderosos, per fer uns negocis suculents, inclòs el
del gran luxe. Per la immensa majoria del veïnatge com quelcom inabastable que
encareix la ciutat i dificulta la convivència del que hi viuen cada dia, tot
l'any.
CiU i PP es varen quedar sols defensant els grans negocis,
sense poder fer creïble que beneficaven a tothom. Sens gens de convicció en
Trias va treure de la màniga un pacte pel turisme, sense saber-ne dir cap element
intel·ligible.
L'Ada va liderar la reconducció del tema amb la idea de turisme
sostenible. Cal una ciutat amb barris en convivència pel veïnatge. S'ha de
planificar el turisme, en comptes d'abocar-se a matar la gallina dels ous d'or.
Els guanys han de repercutir en els barris i veïnatge. Barcelona augmenta en
desigualtats, gairebé al ritme de la sisena marca del món com ciutat.
L'orgull de viure a Barcelona, o és també de que tanta gent
vulgui visitar-la. Ans les visites han de permetre equilibrar el gaudir-la, per
visitants i sobretot habitants estables.
Trias penós i mentider, maldestre amb un llenguatge impropi,
de perdre els papers. "Vostè ho emmerda tot i no ha de ser així", va
etzibar Trias a Ada Colau. Una expressió matussera i prepotent, ben lluny de la
imatge elegant i paternal experimentada, on aflorava certa misogínia i menyspreu
per la nou vinguda. Trias no està a l'alçada dels canvis que necessita ciutat i
ciutadania.
La pressió sobre el criteri per la independència o la definició
contraria es varen estavellar contra la fortalesa d'una Ada convençuda i
enfortida pel seu vot SíSí el 9 Novembre. La lideressa de Barcelona en comú defensa
amb convicció la decisió de la ciutadania per la sobirania de Catalunya. I ara
per Barcelona consultes per formar part de l'Associació de Municipis per la
Independència (AMI), i fins i tot pel Camp del Barça.
 |
| Escamot difusor. |
L'ombra de Gerardo Pisarello, defensant durant la campanya,
Barcelona com capital de la república catalana va planejar i diluir un front
sobiranista esquerra-dreta contra BCN en comú. Ada va resultar convincent com
sobiranista per decidir des de les esquerres barrials, tant sobre la
independència de Catalunya com sobre els aspectes ciutadans. En les qüestions
cabdals la representació política i institucional ha de donar la veu directa a
la ciutadania i no decidir per ella.
En afers socials Bosch (ERC) va haver de cercar complicitat
amb Ada Colau per desmarcar-se de Trias. Fins i tot Collboni va moure's disposat
vers l'univers "en comú". Tot i que el líder del PSC va negar tant el
procés cap a la independència, que donava una impressió negativa de ser el
candidat d'una altra ciutat, per no dir partit.
Vaig trobar a faltar a la CUP. Ma Jose Lecha, que com ella
mateixa ha fet constar com un valor, de ben jove amb setze anys va iniciar-se
d'activista irreductible en l' aleshores PORE (després POR i ara L'Aurora dins
EUiA), hagués estat un contrapunt que tot sembla que formarà part del nou Ajuntament.
Una veritable llàstima que la CUP es desvinculés de l'inici
conjunt de Barcelona en comú. Desitjo que aquest destret finalment no afecti a perjudicar
que Ada Colau sigui l'alcaldessa.
Hisenda municipal, Independència, Turisme, Mobilitat,
Immigració i Can Vies varen emmarcar els continguts del debat. Avui som més
savis.
L'Ada Colau ha tingut la virtut de que un analfabet
televisiu com soc, hagi fet el ressopó amb una tablet familiar, connectada per a
l'ocasió al plató.
El diumenge a votar Barcelona en comú, Terrassa en comú, les
Confluències i alternatives que anima EUiA, l'AUP rubinenca i les coalicions
amb EUiA.
No hay comentarios:
Publicar un comentario