Dues-centes cinquanta vuit pàgines, trenta propostes
prioritàries. Sens dubte un treball i aportació important pel bon fi de la
Convenció programàtica de demà dissabte.
EUiA s'ha pogut afegir a aquesta elaboració política bàsica
des de fa dues setmanes. El Programa i la Convenció son els establerts d'antuvi
per ICV. Tanmateix s'ha obert i ampliat la participació a EUiA encara que sigui
a l'últim moment. Podrem participar en els debats, en part de les
incorporacions i conclusions, i a les votacions de les prioritats.
A EUiA se va escollir a la comissió nacional una comissió
programàtica a la que se va negar la presència a totes les sensibilitats. En
concret no se va acceptar la proposta d'incorporar a David Companyon, malgrat
l'argument que vaig esmentar de que era un gran coneixedor del sol, l'habitatge
i el territori d'aquest país, i de fa temps un suport de referència de les
mogudes i organismes de mobilització per evitar els desnonaments. Aquests trucs
de rància escola ni em sorprenen ni m'espanten, senzillament constato que quan
una direcció arriba al tipus de bloqueig que no li permet emprar les seves
potencialitats vol dir que resta esgotada o amortitzada (com insisteix un
company des del Consell Nacional últim).
Malgrat les presses, com en la unilateralitat de
l'elaboració, com amb la matusseria pròpia de la cultura del veto i del càstig
a la creativitat diferenciada, considero de gran importància participar i aportar
a la Convenció d'ICV.
Tanmateix per a contribuir considero cabdal la posició
pròpia d'EUiA o, a manca de tenir-la per estar esperant misses dites mentre ICV
feia la seva feina, que el nou responsable programàtic, Gregor Belmonte, pugui
compartir i aprofitar l'experiència i el bon tarannà del que ha fet gala
l'anterior responsable David Rodríguez.
Retalls en Salud i privatitzacions; Mobilització als
Hospitals i Caps; Ensenyament; Desnonaments, treball i atur; introduir els
aires 15 M amb estudi del que expressa "no ens representen" o
"li diuen democràcia però no ho és"; la necessària diferenciació amb
els poders catalans i CiU, fins i tot amb el que pertoqui de defensa de drets
socials i democràtics catalans en relació a l'estat; el mediambient (amb la
pacificació del tràfec, so i lumínica del gran monstre urbà barceloní);
propostes agosarades de participació democràtica amb el vot per a tothom,
inclòs per les lleis, la revocabilitats dels mandats electes i de gestió (avui
seria difícil que seguissin com electes aquelles persones que han votat
retallades); i la defensa clara del dret de decidir amb consulta vinculant.
Finalitzo amb l'esment que el programa cal sigui equànime
amb les referències històriques i en les tradicions o cultures que confluïm en
aquesta Convenció. Quan es parla de les aportacions del PSUC sobre catalanisme
convé posar, si més no en nom de la Memòria històrica també, les del POUM. I
quan s'esmenta a dirigents com en Camorera cal posar a Andreu Nin.
No hay comentarios:
Publicar un comentario