Bloqueig o negociació

La investidura de la presidència del govern estatal i la Diada de l’11 de setembre venen condicionades pel que esdevé una bifurcació de camins. El president destituït i exiliat Carles Puigdemont, eurodiputat de Junts, està transitant del bloqueig irreductible al Congrés a una expectativa de negociació, que, si bé considera que no hi ha les condicions de força mobilitzada, ni de disposició estatal, ni dels partits del règim, no la titlla d’impossible. Descartat Feijóo/PP. Queda Sánchez i el PSOE, si presenten en fets l’amnistia, si s’avança en la llengua catalana, si posen sobre la taula el reconeixement i greuges nacionals, la resolució del conflicte entre l’Estat i Catalunya des de 1714, la concreció del dret a l’autodeterminació i d’un tracte econòmic no fraudulent ni escadusser. Puigdemont/Junts s’apunta a que el PSOE, potser, “faci de la necessitat virtut”. L’ANC es troba amb el pas canviat enrocada en el bloqueig.

La peregrinació a Waterloo de la vicepresidenta del govern, Yolanda Díaz, lideressa absoluta de Sumar, per entrevistar-se amb Puigdemont, és una imatge eloqüent. La paella pel mànec la te el govern, ans la clau per encendre el foc que cogui el brou de la investidura rau en les llibertats catalanes i, en concret, en el vot dels escons de Junts que fan cas a Puigdemont.

Feta la trobada, Puigdemont ha expressat en conferència les condicions per una negociació. El govern ha constatat “som als antípodes”, alhora que hi havia marge dins la Constitució, mentre Pedro Sánchez insistia en que no hi haurien noves eleccions. Un escenari polític digne d’un escac al rei. Serà, si n’hi ha, una negociació difícil i lenta. Son els primers compassos, preparatius, on Puigdemont situa “si hi ha acord, aquest ha de ser un acord històric”, tot fent referència a la caiguda de Barcelona l’11 de setembre de 1714 i el Decret de Nova Planta. Alerta “estem preparats per si hi ha eleccions. Però també estem preparats per a una negociació que pugui culminar amb un pacte històric”. I enumera 4 punts previs: Reconeixement i respecte a la legitimitat democràtica de l’independentisme. Abandonar la repressió i la via judicial, una llei d’amnistia. Un mecanisme de mediació i verificació, el reconeixement de la llengua pròpia a la UE. El límits de l’acord siguin els definits i els dels tractats internacionals. Segueix que, per resoldre els problemes de Catalunya, “cal el reconeixement del seu dret d’autodeterminació i d’esdevenir un estat independent en forma de república. I només un referèndum acordat amb l’Estat espanyol podria substituir el mandat polític de l’1 d’octubre”,

Tanmateix tothom ha de ser ben conscient que el decisiu per conquerir aquestes condicions, sobirania i llibertats, recau en l’anhel i la capacitat de mobilització ciutadana popular. En quan afluixi la força de la lluita l’estat ho aprofitarà sense dubtes per imposar-se, neutralitzar i fer enrere dels acords que puguin afavorir la nació i el poble de Catalunya.

En aquesta tessitura la posició numantina de l’ANC sobre el bloqueig institucional no és unitària atès que afebleix el front independentista i sobiranista republicà. La convocatòria de l’11 de setembre és hostatge d’un escenari que no correspon a la realitat dels sis anys transcorreguts des de la gesta de l’1 d’octubre de 2017. El lema “Per la independència, Via Fora!” resulta intemporal, sense concreció política. Les raons de l’ANC, ben allunyades de les vies que transiten ERC, i ara reforçades amb les condicions de Puigdemont/Junts, són lapidàries; presenten “l’oportunitat de bloquejar les corts, i això fa que els mitjans internacionals tornin a posar la mirada aquí", i reblen “pactar amb qui ens reprimeix i ens espia no pot ser el camí”.

Els carrers lluiten per camins a voltes inescrutables. El passat dilluns, la Plaça de Sant Jaume de Barcelona es va omplir, amb un aplaudiment a la futbolista Jenni Hermoso, per un esport lliure de violències masclistes. Una concentració convocada per la Plataforma unitària contra les violències de gènere, de forma unitària amb les entitats feministes, com Ca la Dona i Novembre feminista, també amb la participació de partits, sindicats, de les diferents responsables polítiques d’igualtat de la Generalitat i municipals. Les persones aplegades van mostrar una estesa de targetes roges per fer fora a Rubiales i els seus còmplices de les Federacions i Clubs. L’esport femení està vivint un canvi cabdal. El seu impacta arriba a gairebé totes les llars i famílies del país. Els drets de les dones al propi cos i a un consentiment lliure ha guanyat un nou pas de geganta.

Viva Jenni Hermoso. Ha estat destituït el magrejador de pits de jugadores en el camp, el seleccionador Jorge Vilda, còmplice de Rubiales (que li va fer una oferta de 500.000 € anuals). #ShaAcabat. L’ha cessat un altre còmplice que busca frenar en sec l’escàndol, amb només alguns caps de turc, sense remoure els fonaments d’unes federacions que necessiten una democratització a fons. Falta inhabilitar del tot a Rubiales i els seus entusiastes aplaudidors; són còmplices de les agressions sexuals a les futbolistes i dones entorn la professió. Montse Tomé substitueix a l’entrenador, convertint-se en la primera dona seleccionadora.No poden

quedar impunes els clubs i federacions, inclosos els catalans, que eviten comprometre’s en la inhabilitació de Rubiales, així com els que l’exculpen, toleren y permeten com normals les pràctiques de violència de gènere a l’esport. Hermoso acaba de presentar la denúncia formal a la Fiscalia perquè el cràpula i la justícia no s’escapoleixin. Amb tu, Jenni.

El 16 de setembre Dia Internacional de Solidaritat amb Boris Kagarlitsky. Llibertat pel socialista rus antiguerra; llibertat pels presos polítics de Putin, inclosos els ucraïnesos com Màksym Butkevicht. L’Aurora dona suport a la Xarxa europea de solidaritat amb Ucraïna, a la defensa de la resistència i llibertat del poble ucraïnès; tothom que pugui fer una contribució econòmica (1 €, 5 €, 10 € o més) serà molt ben rebuda al c/c: ES71 2100 0681 0402 0014 4729. 7 de setembre de 2023

De la Carta de L’Aurora.

Escletxes

Aprofitem les escletxes que s’obren en el règim i la societat per la força de les necessitats i de la lluita. La mobilització genera consciència i proposta a fer, l’organització col·lectiva permet establir una estratègia adient a la situació per aconseguir fets favorables als segments de població i classes damnades. Resulta cabdal que es construeixi un programa, social, comunal, feminista i revolucionari, que concentri la lluita pel poder polític, govern i estat, l’econòmic i les llibertats de tots tipus. Aquest estiu, en que la calor ha provocat un ofec alarmant, no hi ha hagut rauxa sinó un nou escenari de crisi a l’hora de la investidura presidència per formar nou govern estatal. Un altre focus ha esclatat al si del futbol professional amb la vexació de la futbolista campiona, Jenni Hermoso, pel petó no consentit del president de la Federació, Luís Rubiales, aplaudit pet tots els capitostos còmplices.

El candidat a la investidura a president per formar govern, Pedro Sánchez, s’ha vist obligat a considerar una amnistia sobre la repressió i imputacions del referèndum d’autodeterminació de l’1 d’octubre de 2017. Doncs fem-ho! És una escletxa en el govern, en el règim constitucional de 1978 i l’Estat. Per aquesta escletxa es poden introduir les llibertats, en el sentit de caminar vers totes les sobiranies, la consecució d’un referèndum efectiu i el dret a l’autodeterminació. La repressió i judicialització constant a l’activisme per la independència, va en el sentit contrari, cap a la involució i reacció política. Les detencions preventives, per les intencions abans de realitzar-les, dels activistes catalanistes a La Vuelta ciclista a Catalunya, posa benzina al foc, mentre contribueix, judicial i policialment, a un bloqueig parlamentari que pugui afavorir un govern PP i Vox.

Convé barrar el pas a un govern de la dreta, frenar les polítiques adaptades a les patronals i grans fortunes, fer avenços en mesures socials (Renda bàsica universal i Serveis públics), feministes (mesures i mitjans per a la concreció dels drets de les dones i per erradicar la violència masclista), en les llibertats i autodeterminació. Convé deixar de posar la brúixola i el rumb en el mal menor polític, val a dir, en sostenir el règim monàrquic de 1978, per generar sinèrgies cap un gran acord republicà, de sobiranies i lliure autodeterminació, on la República Catalana sigui quelcom a decidir per la ciutadania i habitants residents a Catalunya.

El que no hi hagi suficient quòrum a l’Estat, el fet que la correlació de forces parlamentàries, i dels poders econòmics i estatals, no sigui favorable en la actualitat a aquest acord no vol dir que sigui una utopia, un impossible, quelcom immutable. Les crisis es desencadenen, com les revolucions i els volcans, ho capgiren tot i es mouen muntanyes. Sostenir amb sargits i pedaços, més que un mal menor, o empènyer un any més, és un suïcidi polític, significa negar el futur republicà i no frenar la involució ultradretana.

La recent enquesta d’Electromanía presenta un panorama més interessant: cada 6 de 10 persones de la ciutadania es manifesten a favor d’un referèndum per a decidir entre monarquia i república. En aquest treball les províncies més republicanes són Guipuzkoa (84%), Bizkaia (79%) i Girona (75%), després Lleida (73%), Nafarroa i Araba (72%), Barcelona (69%) i Tarragona (68%), segueixen Sevilla (54%) i Pontevedra (52%). En el conjunt estatal el suport a república obté una mitjana de 50,7%, mentre un 46,6% opta per la monarquia (un 2,7% indecises).

L' Estem amb tu, Jenni, enfront de la prepotència de l’agressió sexual en forma de petó forçat no consentit, ha ressonat per tots els equips de futbol femenins del món i mitjans. #ShaAcabat: L’ona expansiva ha generat una solidaritat que ha aflorat la força adquirida pel moviment universal de les dones, fins atreure a un segment important d’homes. El clam, l’enuig i la ràbia feminista ha desencadenat una nova marea de #MeToo que ha sotragat les federacions del futbol professional, extremadament jeràrquiques, clientelistes, masclistes i corruptes. L’acte, l’agressió sexual, de Luís Rubiales, no és un fet anecdòtic, ni aïllat, ni d’un moment d’eufòria ofuscada, és l’expressió del poder masclista, patriarcal i misogin. Ara cal fer net en l’estol ampli de còmplices i aplaudidors. No és hora de caps de turcs ni d’uns quants bocs expiatoris, sinó de refundar les poderoses federacions, clubs i l’entramat de milions que es mouen entorn l’esport professional i d’elit. Arriba l’hora per un esport lliure de violència masclista.

La Plataforma Unitària contra les violències de gènere convoca a una concentració pel proper dilluns, 4 de setembre, a les 19 h, a la Pl. De Sant Jaume de Barcelona. La Plataforma exposa en un comunicat: “Un aplaudiment per tu, Jenni Hermoso. Un aplaudiment a totes les futbolistes. Un aplaudiment a totes les dones. Per totes nosaltres que anem a guanyant-se el respecte i el lliure consentiment sobre els propis actes i cossos. El petó forçat per part de Luís Rubiales, president de la Reial Federació Espanyola de Futbol, és una agressió sexual no consentida, on existeix una relació de poder -pel càrrec que ell ocupa- i que ubica a la Jenni Hermoso en una situació de desigualtat. Aquesta agressió ha vexat a la futbolista, a totes les jugadores i a totes les dones... Nosaltres ens creiem a la nostra germana Jenni. És la força de la mobilització i consciència feminista de les dones que s’estén arreu del món... L’agressió sexual és un pilar del conjunt de les violències masclistes. La lluita de milions de dones mobilitzades és la que fa avançar les consciències col·lectives. El moviment feminista universal és el que aconsegueix canviar costums, hàbits, mites i tabús ancestrals, que menystenen, sotmeten i agredeixen a les dones per part dels homes, de la societat, la moral i de les institucions del poder polític actual. Totes som Jenni. Porteu braçalets “Amb tu, Jenni”.

Suport a la jornada Dia Internacional de Solidaritat amb Boris Kagarlitsky, el 16 de setembre. Llibertat pel socialista rus antiguerra, detingut a Moscou el 25 de juliol; llibertat pels presos polítics de Putin, inclosos els ucraïnesos com Màksym Butkevicht. L’Aurora dona suport a la Xarxa europea de solidaritat amb Ucraïna, a la defensa de la resistència i llibertat del poble ucraïnès; tothom que pugui fer una contribució econòmica (1 €, 5 €, 10 € o més) serà molt ben rebuda al c/c: ES71 2100 0681 0402 0014 4729. 31 d’agost de 2023

De la Carta de L’Aurora.

Encaix de boixets

La Mesa del Congrés s’ha constituït en un fràgil equilibri entre el PSOE, Sumar i les forces parlamentàries independentistes i nacionalistes -ERC, Junts, EH Bildu, PNB, BNG-. Aquesta majoria és un encaix de boixets que ha barrat el pas a una Mesa PP-Vox. El talismà ha estat les concessions de Pedro Sánchez del PSOE a ERC i Junts. Unes promeses sobre l’ús parlamentari de la llengua catalana al Congrés i al Parlament Europeu, un marge per tractar sobre la amnistia i fins i tot un referèndum. L’inici amb concessions aboca a esbossar unes propostes suficients per repetir la majoria al proper pas, la investidura del president pel nou govern.

El Rei ha nomenat a Feijóo que es presenta a la investidura sense disposar dels vots suficients tot i aconseguir-ne 172 amb Vox, UPN i CC. Vol una repetició electoral per aplegar tot el vot polaritzat en el PP i mirar d’obtenir majoria absoluta. És una opció que té el favor de la corona, judicatura, institucions estatals i gran patronal.

Sánchez també es presentarà a investidura per repetir de president en quan fracassi el PP. El PSOE ja comença a tenir coll avall que ha de caure el tabú de que no hi cap l’amnistia a l’ordre constitucional. Alts magistrats del Tribunal Constitucional han exposat ara que no hi ha problema jurídic. Benvingut sigui aquesta disposició, que cal concretar, així com les normatives per l’ús del català, basc i gallec. Oferir per la investidura una Amnistia i menys discriminació per la llengua, és positiu i convenient. Ara bé, pot ser insuficient sinó hi ha una disposició i proposta creïble en relació a la lliure sobirania catalana, val a dir, sobre un referèndum efectiu i el dret a l’autodeterminació.

L’òptica estatal espanyola esbiaixa la perspectiva, sentiments, anhels i voluntat política d’una gran part de la població a Catalunya. Una gran majoria de la ciutadania, si més no segons el CEO, està a favor de l’Amnistia, del Referèndum i de la República, encara més sobre l’ús de la llengua. En la constitució del nou govern resulta que la clau la té l’independentisme català, descartant la involució reaccionària clara d’un govern PP. Tot una imatge del lloc de les llibertats catalanes en la crisi que recorre l’Estat.

Un nou govern de coalició i de suport entorn el PSOE, a banda de barrar el pas al PP, està confrontat a les polítiques de necessitats laborals i socials incomplertes per insuficients, a la derogació de la llei d’estrangeria i la de mordassa. Convindria obrir camí per una Renda bàsica universal. Els assassinats, agressions sexuals i violacions a les dones és un altre domini a resoldre. El lliure consentiment va quedar esgarriat amb la reforma de la llei del PSOE amb el PP. La reparació i uns mitjans suficients s’ha de situar com a acció governamental de les troncals.

“Què faig jo?, no m’ha agradat, eh?” respon Jenni Hermoso, en el vestuari just després d’haver estat vexada pel president de la federació espanyola de futbol, Luis Rubiales. El petó imposat, l’arrapada violenta, sense consentiment ni lliure, és una acte de poder i prepotència masclista, propi de la cultura de la violació que impera en la societat. El Consell de la Federació és el responsable de cessar a Rubiales. I sense passar per alt el toc al pit d’una altra jugadora per part de l’entrenador, Jorge Vilda. Cada dia que passa sense cessar a Rubiales, o que no dimiteixi, amplifica la complicitat vers l’agressió sexual. Cal judici doncs hi ha delicte, inclòs en el comunicat de la federació falsificant les paraules de la magnífica campiona.

Rubiales, gaudeix un sou d’elit, no és una excepció individual, esdevé un nou símbol execrable instal·lat al poder esportiu professional. Les federacions i les directives de l’esport professional arreu del món és un niu d’agressió sexual, violència masclista i abús dels entrenadors vers les esportistes, combinat en esdevenir plataformes de grans negocis dels oligopolis, parapetats en les banderes xovinistes del patriotisme estatal.

Tanmateix la magnitud i visibilitat internacional de l’escàndol mostra, davant de totes les dones i el suport d’una part d’homes, la força creixent i decidida de les dones en el món del treball, siguin en aquest cas esportistes d’elit o actrius en altres o sindicalistes, expressen un remor profund d’anys de lluita persistent de les dones a les fàbriques i

empreses pels seus drets laborals, per la igualtat, pel respecte i front l’abús de la jerarquia i poder dels homes. És la lluita, la consciència i el moviment organitzat feminista el que fonamenta l’avenç al moure voluntats, lleis, polítiques i el món.

La gran incògnita, en el sosteniment del règim monàrquic i de l’estat corrupte que viu d’un poder neofranquista, rau en la mobilització de la classe treballadora, del sindicalisme, del feminisme i la democràtica popular per les llibertats i totes les sobiranies.

Preparar el futur democràtic, i frenar l’involucionisme polític reaccionari, necessita superar la viu viu diària. Cal una estratègia republicana en els fets, iniciar la preparació a fons, tota la discreció que convingui, amb el màxim de les forces polítiques de les esquerres i les democràtiques. S’ha de generar les complicitats i acords mínims suficients per unes perspectives de constituents republicanes que incorporin el dret a l’autodeterminació. 24 d’agost de 2023

De la Carta de L’Aurora.

Brava

Tot un símbol dels temps i de les llibertats l’enfrontament d’Amaral a la reacció patriarcal de l’odi misogin amb un al·legat a la capacitat de les dones. Pits a l’aire ha provocat l’ordre purità, mentre oferia una lliçó: les dones poden decidir per sí mateixes malgrat la submissió enganyosament consentida. Brava defensa del dret al propi cos. Avui les llibertats catalanes centren l’inici d’una nova legislatura estatal o d’una crisi de major inestabilitat. La Mesa del Congrés primer, tot seguit la investidura presidencial, es confronten a la crisi irresolta entre l’Estat i la lliure decisió sobirana a Catalunya. L’Amnistia i el Referèndum emergeixen com a pedra de toc d’una majoria d’investidura renovada que freni l’avenç parlamentari dretà i ultra al govern.

El dominó d’assassinades aflora la persistent i omnipresent violència masclista. Els homes vexen, sotmeten, violen i assassinen a les dones amb un grau de complicitats i d’impunitat cada dia més intolerable. Els mitjans insuficients, la manca de protecció, la mínima reparació i acompanyament vers les dones il·lustren la violència institucional i simbòlica (hipocresia moral). La cultura de la violació impregna tots els porus de la societat masclista, ans és negada sense cap rubor.

La negació i incomprensió del fil que uneix l’acte salvatge individual -de l’home assassí, violador, maltractador o discriminador- al poder social, institucional i simbòlic misogin, es fomenta activament de mil-i-una maneres pels senyors de la gran propietat privada i dels estats. Es promouen uns hàbits, tradicions i costums que tendeixen a perpetuar un ordre pervers per les dones, la humanitat i la societat.

La veu sonora, el ritme, la lletra i els pits lliures d’Amaral són una mostra de la rebel·lió sanadora de les dones. Amaral canta “Perquè ningú ens pot arrabassar la dignitat de la nostra nuesa, la dignitat de la nostra fragilitat, de la nostra fortalesa... perquè som massa i no podran passar per sobre la vida que volem heretar...”

La LGTBI-fòbia estén les agressions com a La Mirana a Girona. Defensem en Pau Gàlvez i companyes agredides. En Pau és President del Front d’Alliberament Gai de Catalunya (FAGC), dirigent sindical de CCOO, alhora ha format part de la Llista municipalista Guanyem Girona. Les llibertats dels col·lectius LGTBI són una altra prova de la salut social i política. Així com de les persones immigrades i racialitzades, penalitzades per una llei d’estrangeria que els hi nega els drets fonamentals, mentre afavoreix la repressió, el racisme i la divisió en el sí de les classes treballadores.

La tensió política es trasllada a la constitució de la Mesa del Congrés de les Corts estatals. És un preàmbul de la futura investidura, o del bloqueig parlamentari que pot derivar a unes noves eleccions.

En primera instància els vots i escons han barrat el pas a la dreta, atès que PP i Vox no han aconseguit una majoria parlamentària suficient. Tanmateix la renovació d’una majoria d’investidura de tall "progressista", entre les forces de les esquerres espanyoles, les independentistes i nacionalistes, ha topat amb esculls importants.

Per una part són el resultat de promeses incomplertes en les polítiques del govern de coalició, PSOE-UP, la frustració i el desencís pel retrocés en les condicions de vida generals. Per una altra, la no resolució, bloqueig i repressió dels anhels de llibertat, sobirania i república de Catalunya.

La demanda d’Amnistia i de Referèndum per decidir de forma efectiva, la cura de la llengua catalana, s’ha obviat en una magra mesa de diàleg (“de besugs”), incrementat el greuge pel mig miler de causes judicials, imputacions, exili i condemnes constants a l’activisme independentisme o la discriminació a la llengua.

Una mesa del Congrés "progressista" de majoria àmplia d’investidura hauria d’assumir, si més no, el compromís de mesures elementals democràtiques en les llibertats.

El vicepresident 1er de l’actual mesa del Congrés, Gerardo Pisarello, ho expressa prou clar en un recent article on anima a “instaurar el diàleg entre diferents sobre el que el futur hauria de ser”, afegeix “els indults... no han estat suficients”... “El Parlament podria impulsar amnisties... per desjudicialitzar el conflicte... i desbloquejar el futur”.

El candidat a la investidura, Pedro Sánchez, PSOE, és a qui correspon fer unes propostes suficients per aconseguir el suport de l’independentisme, ERC, més disposat com EH Bildu, i de Junts. Alhora convé saber emprar l’avinentesa de vots i escons per sostenir la lluita per les llibertats en els condicions més favorables.

Convé aprofitar els elements de crisi i desestabilització del règim constitucional, fins i tot la possibilitat de bloqueig i noves eleccions, per motivar i mobilitzar l’esquerra treballadora. Cal un compromís amb els moviments i causes socials i polítiques per les llibertats, així com les condicions de vida. En el ben entès que en cap cas convé facilitar que la dreta governi.

Per això cal combatre les polítiques que afavoreixin a la minoria rica i poderosa, el caciquisme i la corrupció econòmica i estatal.

Cal decantar una majoria d’investidura i un govern des dels que lluitar per tenir cura de les condicions laborals, socials, feministes, municipalistes, climàtiques i autodeterministes, mentre es generen condicions vers les perspectives republicanes. 17 d’agost de 2023

De la Carta de L’Aurora.

Vol i dol

Els vots i escons de Catalunya han estat decisius per frenar l’accés de les dretes al govern. La paradoxa és que siguin els escons catalans de les esquerres i els independentistes els que esdevinguin completament necessaris per evitar el bloqueig a l’hora d’investir el candidat a president del govern estatal. La dama dels escacs polítics li correspon moure-la al candidat a president

L’independentisme sofreix un reflux però està viu i lluita, disposat a aprofitar l’avinentesa parlamentària per defensar el dret a l’autodeterminació, el referèndum i l’amnistia. Tanmateix el camí per aconseguir-ho passa avui en dia, en l’actual context, per evitar el govern del PP-Vox, i frenar les polítiques adaptades a la patronal i a la dreta. Per això, L’Aurora no és neutral entre un govern del PSOE, sostingut per un bloc entre les esquerres, els nacionalistes i independentistes, enfront d’un bloqueig que podés permetre oxigen i refer-se la possibilitat d’un govern PP i Vox. Lluitem per barrar el pas de les dretes. Ens oposem als cants de sirena d’una entesa entre el PP i el PSOE en nom de l’estabilitat del règim i la monarquia. La pressió política i mediàtica es concentra en Junts i Puigdemont, ans és al candidat a la investidura a qui correspon oferir les propostes avinents per conformar un nou bloc

Què hi farà Pedro Sánchez per seduir la democràcia republicana independentista, amb propostes creïbles que aconsegueixin els vots necessaris per a la investidura? Des d’una concepció plurinacional espanyola es pot avançar a resoldre el conflicte, inherent a la plurinacionalitat forçada i reprimida supeditada a l’estat espanyol, assumint i desplegant propostes per resoldre el conflicte existent? No hi ha equidistància entre opressió i oprimit, entre repressió i llibertat, entre la monarquia i la república, entre la imposició estatal recentralitzadora i el dret d’autodeterminació amb referèndum efectiu, entre els privilegis al castellà i les discriminacions al català. La elecció a la Presidència i Mesa Congrés serà un primer pas de la capacitat de configurar un nou escenari parlamentari.

Atès que vivim en les conseqüències del “155” del 2017 (PP, Vox, PSOE), en l’anterior legislatura el PSOE ha actuat per suavitzar-les, ans no ha fet ni proposa canvis de fons. Mentre els Tribunals, Constitucional i Suprem, en clau ultradretana, posen vinagre a la ferida i benzina al foc. La possibilitat de bloqueig te a veure en que no hi ha hagut un diàleg mínim entre el president estatal i el de la Generalitat, la Taula de Diàleg no ha funcionat, l’indult (positiu) ha deixat fora a dotzenes de condemnats i l’exili, ni ha contemplat les cinc-centes causes en curs. Val a dir, el que s’escau és l’amnistia. La fiscalitat també penalitza les inversions estatals a Catalunya, es bloquegen les lleis socials, o es manté emmordassat el propi Parlament. Aleshores perquè no cedir a les demandes i clam majoritari cívic popular de referèndum-dret d’autodeterminació i amnistia? Perquè no cercar fórmules avinents que interpretin l’entramat constitucional que permetin oferir unes propostes acceptables per les llibertats, la sobirania nacional i a la lliure decisió que reclama Catalunya?

L’Acord Social per l’Amnistia i l’Autodeterminació* remarca que, després del 23-J, la demanda d’amnistia i d’autodeterminació compta amb un “idèntic suport social” al detectat pel CEO a l’abril, en aquest sentit recorda que la demanda democràtica bàsica de la fi de la repressió i de la resolució democràtica del conflicte, sintetitzada amb la demanda d’amnistia i autodeterminació té un “suport estructural, estable i permanent” de la societat catalana       Aprofita per recordar que hi ha 500 persones encara pendents de judici relacionades amb la repressió “desfermada” a partir de l’1 d’octubre del 2017.

Una bona iniciativa és la proposta de Yolanda Díaz (Sumar) d’una reforma del Reglament del Congrés per permetre parlar el català a la cambra, tanmateix hauria d’anar acompanyada de defensar mesures per resoldre el conflicte de l’Estat amb Catalunya, val a dir autodeterminació i amnistia.

L’alternativa a un règim que deriva cap a la involució política i la regressió social, no és una major dosi de progressisme que ajorni la lluita per canvis bàsics, ni molt menys que el PP recuperi el govern, sinó posar fil a l’agulla per cercar voluntats, acords, forces i aliances per processos republicans que incloguin la lliure sobirania sobre tot i el dret a l’autodeterminació.

Solidaritat i llibertat pel socialista rus antiguerra Boris Kagarlitsky** detingut a Moscou el 25 de juliol. Donem suport a la declaració del Moviment Socialista Rus (RSD) en que demana solidaritat internacional. Kagarlitsky contribuí a formar la Taula rodona Antiguerra de les forces d’esquerra que condemnà la invasió de Putin a Ucraïna el mateix 24 de febrer de 2022. L’Aurora dona suport a la Xarxa europea de solidaritat amb Ucraïna, a la defensa de la resistència i llibertat del poble ucraïnès; tothom que pugui fer una contribució econòmica (1 €, 5 €, 10 € o més) serà molt ben rebuda al c/c: ES71 2100 0681 0402 0014 4729. 3 de d’agost de 2023

De la Carta de L’Aurora.

* https://www.amnistiaiautodeterminacio.cat/2023/07/28/ndp-28-07-23-davant-lactual-escenari-politic-i-social/

**  https://freeboriskagarlitski.tilda.ws/es

Inestabilitat del règim

A la nit electoral del 23J bona part de la població treballadora va anar a dormir respirant més tranquil·la. El PP ha begut oli, ha fracassat al no aconseguir la majoria absoluta ni la possibilitat de formar govern en coalició amb Vox. PP i Vox han sortit trasquilats. El vot ciutadà sobirà ha frenat el pas a la dreta i la ultradreta al govern. Ha calat el barrar el pas al feixisme. Tanmateix el PP incrementa en vots i diputades. El vot i les Corts espanyoles llisquen cap al conservadorisme i la reacció. El cos social electoral s’ha dividit per la meitat entre les esquerres, el nacionalisme i l’independentisme per un cantó i les dretes per l’altre. Aflora la crisis del règim constitucional monàrquic que es combina amb la crisis estructural de l’Estat. El bipartidisme no aconsegueix aixecar cap. Els poders del gran capital i empreses, dels senyors dels diners i de l’estat han quedat frustrats, ans mouran cel i terra per a conjurar la inestabilitat i imposar els seus negocis, dividends i profit escandalós. Enfrontar-se a la involució política demanda mobilització, lluita i compromís, per generar perspectives i condicions de nou règim republicà amb dret a decidir. El PSOE ha millorat en escons (2), amb l’aportació del PSC, Sumar ha aguantat relativament, ans perquè el candidat Pedro Sánchez accedeixi a la presidència s’ha d’esmerçar en les propostes i programa per aconseguir la investidura, necessita tots els vots i acords amb totes les candidatures i partits, incloses les nacionalistes i independentistes. Les llibertats en general, i les catalanes i basques de la lliure sobirania en particular, són imprescindibles per fer camí democràtic i republicà.

Sofrim un estat caduc, caciquil i corrupte, que ressent el llast del neofranquisme, on el Cap d’Estat, el Rei, anima i promou la involució i regressió política, així com la repressió a l’independentisme català, a les llibertats, sobirania i referèndum (dret a l’autodeterminació), i el bloqueig a tota possibilitat d’alternativa estatal republicana.

Som en una evolució internacional immersa en una intersecció de crisis de la globalització, econòmica, pandèmica, feminista, climàtica, militarista i ètica. Vivim el fracàs del gran capital financer i les multinacionals en imposar la seva avarícia, depredació i especulació, sense resoldre els assumptes elementals de vivència de la humanitat i dels pobles que provoquen els seus negocis, polítiques i estats. S’esdevé una transició dins la pròpia globalització marcada per l’hegemonia i la immensa concentració del poder financer que promou les opcions i les polítiques ultradretanes. Una situació agreujada per la disgregació de la força política treballadora i la limitada organització de les tendències revolucionàries.

La inestabilitat del règim i la dificultat per recuperar el bipartidisme entre el PSOE i el PP, es complica amb la inestabilitat parlamentària i governamental que augura la distribució del vot, on les minories nacionals i independentistes resulten qualitatives. L’amenaçador avenç de les dretes, la involució política i el deteriorament continu de les condicions de vida, laborals i ambientals es produeix principalment per tres factors: 1) els interessos, depredació i poder del gran capital financer, grans fortunes i multinacionals, i els poders institucionals estatals; 2) Les polítiques temorenques del govern progressista de coalició (PSOE-UP), adaptades a les imposicions de Brussel·les (UE) i el BCE, que han provocat incomprensió, desengany i frustració, al no frenar la precarització ni l’increment de la pobresa, tampoc han aconseguit millorar el nivell de vida treballadora, drenat i rebaixat per la crisi econòmica i la inflació, mentre les grans empreses i Banca augmenten extraordinàriament els beneficis. 3) La crisis de l’Estat per la rebel·lió catalana, amb el cim del referèndum de l’1 d’octubre de 2017 (Catalunya com una República i Estat independent) i el fracàs en executar-ho per la repressió estatal (155). Frenar realment el progrés de la dreta significa enfrontar-se amb els privilegis i poder de la burocràcia i de les institucions estatals. Es necessita mobilització i fomentar alternativa política, social, feminista i republicana. Sostenir o perllongar l’actual règim aboca i obre les portes a la regressió política de la dreta i ultradreta.

El PSOE, compta coalitzar-se amb Sumar, te difícil convèncer a totes les forces parlamentaries nacionalistes i independentistes, però tampoc és impossible. Per tant Pedro Sánchez pot optar a la investidura a la presidència governamental. Haurà de lidiar i conciliar la contradicció bàsica entre el nacionalisme espanyol, opressor, i el nacionalisme i independentisme català, basc i gallec, oprimits per l’Estat.

Entre un govern del PSOE, en coalició i suport de les esquerres, els nacionalismes i independentismes, i l’avenç de la dreta, l’Aurora recolzem la seva investidura, per portar la lluita contra la dreta i ultradreta, la regressió política i per les llibertats. (amnistia, república, referèndum i llengua).

Catalunya ha votat en clau barrar el pas a un govern PP i VOX. El PSC guanya, segon va Sumar (BComú) mantenint els escons, el PP avança bastant. S’ha polaritzat el vot útil, refugiat transitòriament en el PSC i Sumar. L’independentisme sofreix un gran càstig i retrocés. (14 escons, 28,12% vots repartits a part iguales entre ERC i Junts; uns 100.000 vots de la CUP sense representació parlamentaria. Enfonsament de l’espai CiU (PDECat i altres)). PSC i Sumar tenen gairebé la meitat de vots. Tanmateix el biaix de clau electoral estatal espanyola no pot difuminar el reflux republicanista i independentista, fruit del fracàs en fer efectiva la independència, per la negació, bloqueig i repressió de l’Estat espanyol; el desencís i la menor mobilització, s’agreugen per la divisió i confrontació entre la dreta i l’esquerra de l'independentisme, les entitats i el propi govern d’ERC en minoria.

Alhora els vots de Catalunya són de gran importància en frenar al PP i VOX, inclòs ara en les possibilitats o no d’investidura a president de Pedro Sánchez (PSOE). ERC ha empatat amb diputats (7) amb Sumar i Junts, però la seva davallada (-6 diputats) i el quasi manteniment de Junts (-1 diputat), atorguen a la coalició afí al president destituït i exiliat pel 155, Puigdemont, la clau en formar part del bloc d’investidura o bloquejar-la. En tot cas és al candidat a la investidura (Pedro Sánchez) a qui pertoca oferir les polítiques i condicions avinents per a formalitzar-la.

L’Aurora es partidària d’aconseguir el màxim de compromís factible per la investidura, per fer-la possible, alertant que és amb la lluita i la mobilització el que consolidarà els acords i promeses avançades. També tenim molt clar que el PSOE no ha dubtat en concretar acord parlamentari amb el PP, per edulcorar i fer enrere l'essència del lliure consentiment amb la reforma de la llei del “Sí és Si” o, en el seu moment, donar el suport al PP en l’aplicació del 155, que intervingué la Generalitat per frustrar la república catalana i la independència.

L’Aurora ha promogut un ventall de vot per ERC, CUP i Sumar. Ha estat en funció dels programes i praxis, socials, feministes i rupturistes, republicans i autodeterministes, també en coherència a les diverses entitats i organitzacions de les que formem part i contribuïm a construir. A l’Estat som amb EH Bildu, Anova, Más Madrid i Sumar.

La taula de diàleg entre el govern estatal i el de la Generalitat no funciona, agonitza. L’independentisme màgic i la ràbia, o desesperació, abstencionista tampoc suren. Les expectatives de prescindir de l’Estat, com si Catalunya no en formés part, no han reeixit.

L’independentisme i el sobiranisme republicà autodeterminista (el més compromès i el més possibilista) han de resoldre establir una estratègia comuna o unitària o d’entesa per aconseguir l’amnistia, la república, el dret d’autodeterminació i un referèndum efectiu, la defensa i normalització de la llengua catalana. Això necessita un moviment potent que impulsi les llibertats bàsiques que conciten un consens majoritari. Cal desenvolupar una estratègia que inclogui les necessitats vitals, socials, laborals, del conjunt de la població treballadora, inclosa la immigrada. Una estratègia que cerqui establir llaços fraterns amb les esquerres, els segments republicans i democràtics espanyols, per fonamentar sinergies que tombin i superin el règim i estat espanyol monàrquic, la recentralització i opressió. Es l’hora de promoure voluntats per generar les condicions que permetin fer un pacte de Sant Sebastià republicà, renovat i actualitzat, en el que el dret a l’autodeterminació sigui cabdal, on l’anhel de constituir una república catalana no origini malentesos que la impedeixin a la pràctica.

La classe treballadora per alliberar-se de l’explotació s’ha d’enfrontar a l’estat, ha de donar la ma i fer seva les causes de totes les discriminacions, privilegis, llibertats, feminista, climàtiques i de les llibertats i sobirania nacional republicana catalanes. 27 de juliol de 2023

De la Carta de L’Aurora.

Vota: ERC, CUP, Sumar-ECP

El diumenge 23 cal votar. És important barrar el pas a la dreta i ultradreta al govern estatal i frenar la involució política. El vot, fins i tot dins el règim monàrquic, és un component de la lluita per les polítiques socials i de llibertats, inclòs el dret a decidir. Es tracta de mobilitzar-se per un govern afí a la causa social, als drets universals i serveis públics, a les llibertats i el dret a l’autodeterminació. El vot és un aspecte institucional de la lluita amplia per una mobilització i programa que generi condicions republicanes, camí necessari vers un horitzó de llibertats comunal, socialista i revolucionari.  

Revertir la tendència vers la dreta és possible, convenient i necessari, també a l’escenari electoral. Derrotar el PP i Vox aquest 23 J forma part de plantar cara a les polítiques que afavoreixen la gran patronal, finances i fortunes, és enfrontar-se al poder estatal d’essència reaccionària, caciquil i neofranquista. El vot importa. El govern importa, si més no lluitem perquè sigui el més a l’esquerra a l’actual context. L’abstenció o el vot nul de segments populars treballadors i combatius són negatius, doncs afebleixen el pes parlamentari per decantar el govern i polítiques cap a l’esquerra. L’abstenció treballadora, del precariat i la pobresa, són fruit de l’exclusió de la política activa que fomenten els grans poders de la democràcia burgesa. La impossibilitat de vot de centenars de milers de persones no legalitzades, sense ciutadania, és un tall profund que introdueix la divisió i confrontació racial.

Vivim una situació tremenda de reacció virulenta del sistema de poder patriarcal. El moviment feminista ha aconseguit fites importantíssimes i lluita per la superació de la misogínia, la submissió i l’agressió masclista. Ho ha fet amb una mobilització potent, unitària i internacional, que incorpora drets, els transforma en fets, genera nova consciència entre les dones, des de les criatures, adolescents i joves. El moviment, divers i en efervescència, aconsegueix lleis, com en el dret al propi cos, el dret a l’avortament, a les relacions afectives i contra la violència sexual, els drets sobre la transsexualitat i del gènere. Les dones mobilitzades prenen consciència de que no són una minora més, sinó la meitat de la humanitat que es converteix en lideratge de tots els drets i causes injustes, de les minories sotmeses i discriminades. Davant el 23J hi ha un temor lúcid a que la dreta i ultradreta aconsegueixin més vots i guanyin el govern, car aleshores

frenarien i derogarien les polítiques aconseguides. El moviment feminista es mostra alerta i es prepara per enfrontar-se a una regressió, que ja s’inicia com funesta realitat a les Balears i Extremadura.

Barrar el pas a la dreta i a les polítiques pro patronals descarnades significa alhora defensar, sense generalitats ni subterfugis, les propostes socials i de llibertats efectives. L’experiència dels últim quatre anys ens diu, si la volem prendre en compte, que apuntalar i sostenir el règim constitucional monàrquic és tancar-se les portes a fer camí de construir un escenari, una estratègia, d’alternativa social, republicana i de lliure decisió sobirana.

Tanmateix per avançar a un gran acord o entesa o front per un canvi de règim republicà, cal establir sinèrgies des de tots els greuges existents, econòmics, socials, discriminació racial, climàtic, feminista i de sobirania nacional, val a dir, amnistia, república, llengua catalana i referèndum de lliure autodeterminació. En aquest pacte hi és imprescindible la renda bàsica universal, l’habitatge i lloguer

social, treball que permeti viure, pensions dignes, fiscalitat a les grans rendes, municipalització i nacionalització serveis bàsics, inclosa una banca pública, derogació de la llei mordassa i la d’estrangeria.

En aquest context L’Aurora proposem un ventall de vot a les candidatures d’esquerres, en funció de les propostes esmentades i des d’on cada persona lluiti.

El 23 J vota ERC, CUP, Sumar-ECP.

20 de juliol de 2023

Mentides a dojo

Les conselleries de Medi Ambient i Igualtat de les Illes Balears han estat suprimides pel govern del PP. Les aliances i els acords amb Vox són la veritat tenebrosa que aflora a Autonomies i Municipis. La marea ultradretana i les polítiques per les elits envaeixen el panorama de les crisis i el transit que s’opera en la globalització. El proper episodi pot ser el 23 de juliol electoral. El govern importa, com importen les polítiques que s’apliquen. Les alarmes de que el PP està a punt de recuperar el govern junt amb Vox són insuficients per frenar les imposicions patronals, les dels grans poders financers i fortunes milmilionàries, les dels greuges de sostenir un règim d’un estat elitista, caciquil i corrupte. Ni mentides ni promeses. El que cal és mobilització conscient en que una vessant esdevingui en vot per polítiques fermes socials, laborals, feministes, climàtiques i de llibertats, on el dret d’autodeterminació i referèndum són una pedra de toc, enfront l’eufemisme plurinacional.

El debat entre el mal menor de Pedro Sánchez i les mentides a dojo d’un Feijóo/PP, que porta al gep la ultradreta d’Abascal/Vox, porten mal averany.

Les propostes d’abstenció, més o menys explícites, més o menys conscients i de protesta, o les de vot nul ni que sigui amb un 1 d’octubre imprès, no conjuren ni el mal menor, ni les polítiques elitistes dretanes, ni molt menys apropen les llibertats, sobirania i independència catalanes. Qui es faci la il·lusió de poder no participar en la política estatal espanyola, resulta negacionista d’una realitat fragant, on Catalunya i la Generalitat Autonòmica formen part i són institucions de l’Estat espanyol, d’Espanya i del Regne d’Espanya, segons la Constitució existent de 1978. Un règim monàrquic i centralista de vernís plurinacional que ens cal denunciar i combatre per obrir i construir la perspectiva republicana.

En aquestes eleccions L’Aurora defensa barrar el pas a la dreta, des de la lluita, la mobilització, les propostes polítiques i el vot. Precisament per lluitar contra la involució que comporta la dreta i l’essència monàrquica caciquil de l’Estat, cal mobilitzar i promoure polítiques que no se sotmetin als privilegis i interessos dels grans poders econòmics i estatals, val a dir aplicar mesures econòmiques, socials de drets universals, cures i serveis públics, feministes, de defensa del territori i del canvi climàtic, favorables a la majoria treballadora. L’avenç del precariat i la pobresa, el minvar del nivell de vida i els sous pels beneficis avariciosos i depredadors de l’explotació de les grans empreses, sense suficient mobilització treballadora que s’hi enfronti, és el que

provoca la deserció del vot i afebleix la iniciativa i organització combativa. La ultradreta es creix amb l’adaptació i submissió de les polítiques aplicades per les esquerres des dels governs.

Els factors socials els acompanyen els de les llibertats polítiques fonamentals. Llibertats limitades o negades per lleis com les d’estrangeria, mordassa, els articles constitucionals que prohibeixin la lliure sobirania nacional, la repressió judicial i policíaca contra l’independentisme, el bloqueig fins i tot a parlar-ne i a negociar sobre el dret a l’autodeterminació i el referèndum. A Catalunya resulta vital el lliure exercici del dret a l’autodeterminació i el referèndum, l’amnistia, la llengua catalana, l’estructuració republicana.

Per això proposem el vot a qui defensi aquests valors i polítiques. Amb diferents nivells de compromís i actuació acompleixen aquests criteris ERC, CUP i Sumar/ECP/BComú.

El Quart Comboi d'Ajuda Obrera Internacional per ajudar al poble de Mikolaiv, en col·laboració amb el Sindicat de Treballadors de l'Educació i la Ciència d'Ucraïna (STECU), portaran els fons recaptats el proper agost. El president del STECU, Georgiy Trukhanov, “agraeix (als sindicats catalans i espanyols) el seu suport a Ucraïna en aquest període difícil per al nostre país, i la seva voluntat d'ajudar als treballadors de l'educació ucraïnesos”. El comboi està promogut per la LI (Lliga Internacionalista) i la iniciativa compte amb el suport d’ENSU. L’Aurora dona suport a la Xarxa europea de solidaritat amb Ucraïna (ENSU), a la defensa de la resistència i llibertat del poble ucraïnès, defensem la unitat europea dels Urals a l’Atlàntic i la retirada de les tropes russes d’Ucraïna; tothom que pugui fer una contribució econòmica (1 €, 5 €, 10 € o més) serà molt ben rebuda al c/c: ES71 2100 0681 0402 0014 4729. 13 de juliol de 2023

De la Carta de L’Aurora.

Necessitats, política i vot

L’ANC s’ha pronunciat per votar a les eleccions de 23 Jl, 59% a favor i 38% en contra; la CUP ho havia decidit fa un mes amb un 61% d’acord en presentar-se i un 39 % en contra; els resultats de les respectives consultes són alliçonadors: una majoria disposada a enfrontar-se a les polítiques estatals al Congrés, a sostenir la lluita per les llibertats, l’autodeterminació i el referèndum, des d’una perspectiva de ruptura republicana, el compromís en combatre la involució política i la dretanització, amb la concepció de desestabilitzar l’estat. Tanmateix la posició de no participar ha aplegat uns percentatges d’alerta a tenir ben en compte. És vital la mobilització, un programa, aliances, polítiques socials d’esquerra i de llibertats, les que afavoririen a la majoria de la gent treballadora, autòctona i immigrada, dones i jovent, per barrar el pas a la dreta, al PP i Vox.

El negacionisme i regressió impulsada pel PP i Vox s’alimenta de la frustració que provoquen els incompliments en el programa de coalició governamental estatal (PSOE, UP; s’ha mantingut la llei mordassa, la llei d’estrangeria, la repressió de l’independentisme i la prohibició del referèndum, l’habitatge i lloguers en clau especulativa i turística, la reforma laboral ha

quedat llastrada per les imposicions patronals i de Brussel·les; s’ha fet ulls clucs als privilegis de les grans finances, bancs, multinacionals i fortunes; s’ha reformat i fet enrere la llei sobre els drets sexuals i el consentiment, en un front reaccionari PSOE-PP i l’abstenció de Vox; les condicions laborals i el nivell de vida han retrocedit, la precarietat i la pobresa augmenten, els drets universals i el serveis públics es limiten, en la salut es col·lapsen.

Els ressorts del poder governamental se supediten a la natura caciquil, reaccionària i involucionista de les elits i institucions estatals, a l’empara de la Constitució del règim de 1978.

Tot i així en aquest balanç desagradós les perspectives per a una llum o horitzó social, de lliure decisió, llibertats i republicà, feminista, de cura del territori i clima, passen per una estratègia i una acció contundent que, en primera instància, barri el pas a la dreta, PP i Vox, a les eleccions i a les possibilitats de formar govern. Combatre els privilegis i les polítiques adaptades als grans poders de la dreta econòmica, comença per la mobilització i la reivindicació als carrers i les empreses i, en la vessant electoral, en un vot que freni la prepotència i ascens de les dretes.Resulta il·lustratiu l’acte col·lectiu ‘Conversa feminista contra l’ofensiva patriarcal’, promogut per la Plataforma unitària contra les violències de gènere, concebut “”per traçar línies d’incidència

política amb dones i diverses entitats feministes compromeses pràcticament en la defensa i l’acompanyament de les agreujades en tots els seus aspectes i circumstàncies. Les conversadores coincidien en el temor de la virulència de la reacció misògina, individual, institucional i moral, conscients dels estralls d’un govern del PP i Vox que fes enrere el que han aconseguit les dones, alhora que es frenessin els avenços necessaris, com propaga Feijoo, i com ho comencen a practicar en les Autonomies i Municipis que dominen. De les “Converses” l’esmentada Plataforma ha concentrat una valoració i un decàleg destinat a pressionar els partits, essent una eina per a la lluita de les entitats i col·lectius feministes. Plantegen: “En aquest esperit us fem arribar els nostres reclams en polítiques feministes, per unes bones pràctiques i concreció en els drets i necessitats de les dones agredides pels homes masclistes, per la violència institucional i la reacció patriarcal en totes les esferes socials, econòmiques, polítiques, judicials, ideològiques i morals. Defensem un món de cures, llibertats, drets universals i serveis, de les minories, on actuem juntes, on el respecte i el lliure consentiment siguin uns valors de la meitat de la població, les dones, assumits per l’altra meitat, els homes, així com pel conjunt social i polític. Som conscients i alertem de què és vital l’energia, el compromís i l’abnegació de les mateixes dones i col·lectius i entitats des de la societat civil, començant per una sana educació i visió de gènere crítica a les generacions d’adolescents i joves. I sabem que unes polítiques útils per a les dones necessiten uns pressupostos suficients, uns recursos, proporcionals i equilibrats, per l’envergadura de la gravetat de la violència masclista”.

S’ha fet entrega de milers de signatures de sindicalistes de diferents països contra la repressió sindical al Consolat de Bielorússia a Barcelona. L’actitud sindical bielorussa contrària a la implicació militarista col·laboradora de la invasió de Rússia a Ucraïna, està desencadenant la confrontació. Promovem les complicitats i solidaritat sindicalista per una gira dels sindicats ucraïnesos, per poder escoltar les seves valoracions, necessitats i lluita. Referent a com finalitzar la destrucció i la sang treballadora a la guerra, convé iniciar unes negociacions per una pau lliure i respectuosa amb els drets del pobles, fomentar-ho significa combatre el militarisme imperialista agressor, defensar la retirada de les tropes russes i una unitat d’Europa de tot el continent que rebutgí el sotmetiment al militarisme USA/OTAN. En la divisió existent dins el pacifisme considerem que s’ha d’estar de la banda del poble i estat agredit. L’Aurora dona suport a la Xarxa europea de solidaritat amb Ucraïna, a la defensa de la resistència i llibertat del poble ucraïnès; tothom que pugui fer una contribució econòmica (1 €, 5 €, 10 € o més) serà molt ben rebuda al c/c: ES71 2100 0681 0402 0014 4729.

6 de juliol de 2023

De la Carta de L’Aurora.