La mobilització antifeixista i contra el racisme, per fer fora Aliança Catalana, Vox i Núcleo Nacional a la Diada de Catalunya, mostra un punt d’inflexió per part d’una joventut que expressa conscientment la unitat entre les llibertats nacionals, els drets socials, les condicions de vida, la defensa de la tota classe treballadora, amb la meitat dones, i la de procedència migrant, i la lluita per una alternativa política social, de lliure autodeterminació i per la República Catalana.
En canvi els Mossos del govern de la Generalitat, del president Illa i de la consellera Núria Parlon, han protegit l’extrema dreta al Fossar i a Cinto Verdaguer, mentre agredien a la joventut independentista.
Òmnium posa una denúncia legal per violència desproporcionada i indiscriminada. La CUP demana explicacions a la consellera, i investigació i depuració dels policies implicats. L’ANC exigeix la dimissió de Núria Parlon. El govern de la Generalitat és responsable de la repressió i de la normalització de la ultradreta quan defensa els seus actes, de la mateixa manera que el govern de l’estat és responsable de la repressió i limitació de les llibertats al mantenir les lleis d’estrangeria i la de mordassa.
Segons l’últim CEO l’independentisme torna a aconseguir un 45% del suport de la ciutadania, però sobretot és la iniciativa de la mobilització, associant aturar el barrar el pas a la dreta i llibertats nacionals, el que expressa el canvi de tendència respecte el reflux de l’embat de l’1 d’octubre de 2017.
La joventut revolucionària i independentista que mou els carrers crida a organitzar-se i crea consciència de que si no es barra el pas a la reacció i el feixisme, des dels carrers i sense concessions, es multiplicaran crisis com la de Ceuta. La dreta reaccionària (PP) i la ultradreta (Vox, AC, NN) aprofiten l’espanyolisme monàrquic, la judicatura i la repressió, per mobilitzar-se i colpejar a la classe treballadora dividint-la amb el racisme, el gènere i les desigualtats socials.
S’ha d’acabar la divisió dins les classes treballadores i la població modesta per causa de procedència, gènere i cultura; això només beneficia els explotadors i la reacció.
Els governs estatal i autonòmic i les esquerres parlamentàries s’empantanen bloquejades per les expectatives en l’avenç electoral del PP i Vox, que ja governen en la gran majoria d’autonomies. Aquestes esquerres romanen hostatges de la quimera d’apedaçar el règim de la monarquia, en comptes de mobilitzar i de contribuir a una alternativa republicana i a la lliure decisió nacional.
La Diada ha obert la lluita per una nova estratègia, val a dir, per una alternativa social i política que capgiri la situació.
Òmnium fa una “Crida per articular un front cívic ampli, majoritari i radicalment democràtic per avançar en la defensa de drets, llibertats i sobirania nacional”.
L’ANC “convoca a una cimera amb les entitats civils independentistes”, per assolir un compromís de país que, porti a l’eclosió d’una majoria favorable a la independència a partir d’una gran mobilització a la tardor del 2027 i a un nou embat contra l’Estat”.
La CUP proposa una alternativa política d’iniciativa i lideratge, “per construir una força popular independentista”.
L’OJS és més incisiva tot fent la reflexió que “No es pot vèncer la reacció sense plantejar una nova proposta per a combatre l’opressió nacional”, i que cal “un cicle liderat per la classe treballadora, llurs interessos i força, independent de la resta de classes”; per això “és imperativa la construcció d’un front de classe... assolint les condicions necessàries per passar a una ofensiva”. Respecta a Catalunya l’OJS concreta que es “posi el focus en el nus polític real de la qüestió: el dret a l’autodeterminació per part del poder estatal burgès, la Unió Europea i l’OTAN”.
La mobilització de la classe treballadora és vital per a configurar una nova alternativa política. Fer-ho vol dir definir la proposta i el programa, construir les aliances i organitzar el moviment que confronti la monarquia i els grans poders econòmics. Això significa la lluita per les llibertats a tot l’estat, l’exercici efectiu del dret a l’autodeterminació que inclou la separació, i la república catalana.
Fora Vox dels nostres barris
Demà divendres 18 hi ha un acte de Vox, amb Santiago Abascal, a la Pl. Concòrdia, al barri de les Corts a Barcelona. A les 18 h ens sumem a les diverses convocatòries “Fem fora el feixisme” del jovent revolucionari, del Moviment Popular de les Corts i col·lectius de la Coordinadora Antifeixista, d’ARRAN, OJS, també d’UCFR i altres organitzacions per fer fracassar aquesta provocació de l’extrema dreta espanyolista.
No a l’ampliació de l’Aeroport
La Plataforma Zeroport amb més de dues-centes entitats han convocat una gran manifestació amb el lema “No a l’ampliació, ni ara ni mai”. Zeroport exigeix “la retirada immediata del projecte d’ampliació i la reorientació dels recursos cap a la sostenibilitat, una economia resilients i la millora de les condicions e vida per a la majoria”. En la roda de premsa de convocatòria, Zeroport assenyala que a les darreres enquestes, més del 50% de la població catalana està en contra de l’ampliació; i per tant es pregunta: “per a qui està governant realment el PSC?, per a la majoria de la població o per als accionistes d’AENA i les grans empreses de Foment del Treball i l’IBEX, que sortirien molt beneficiades amb contractacions que comportaria el projecte?”. Diumenge 20 de septembre, 12 h, Pg de Gràcia / Aragó.
17 de setembre de 2026
De la Carta de L'Aurora.
https://www.sinpermiso.info/textos/una-diada-en-catalunya-en-clave-juvenil-y-antifascista
No hay comentarios:
Publicar un comentario