El dominó d’assassinades aflora la persistent i omnipresent violència masclista. Els homes vexen, sotmeten, violen i assassinen a les dones amb un grau de complicitats i d’impunitat cada dia més intolerable. Els mitjans insuficients, la manca de protecció, la mínima reparació i acompanyament vers les dones il·lustren la violència institucional i simbòlica (hipocresia moral). La cultura de la violació impregna tots els porus de la societat masclista, ans és negada sense cap rubor.
La negació i incomprensió del fil que uneix l’acte salvatge individual -de l’home assassí, violador, maltractador o discriminador- al poder social, institucional i simbòlic misogin, es fomenta activament de mil-i-una maneres pels senyors de la gran propietat privada i dels estats. Es promouen uns hàbits, tradicions i costums que tendeixen a perpetuar un ordre pervers per les dones, la humanitat i la societat.
La veu sonora, el ritme, la lletra i els pits lliures d’Amaral són una mostra de la rebel·lió sanadora de les dones. Amaral canta “Perquè ningú ens pot arrabassar la dignitat de la nostra nuesa, la dignitat de la nostra fragilitat, de la nostra fortalesa... perquè som massa i no podran passar per sobre la vida que volem heretar...”
La LGTBI-fòbia estén les agressions com a La Mirana a Girona. Defensem en Pau Gàlvez i companyes agredides. En Pau és President del Front d’Alliberament Gai de Catalunya (FAGC), dirigent sindical de CCOO, alhora ha format part de la Llista municipalista Guanyem Girona. Les llibertats dels col·lectius LGTBI són una altra prova de la salut social i política. Així com de les persones immigrades i racialitzades, penalitzades per una llei d’estrangeria que els hi nega els drets fonamentals, mentre afavoreix la repressió, el racisme i la divisió en el sí de les classes treballadores.
La tensió política es trasllada a la constitució de la Mesa del Congrés de les Corts estatals. És un preàmbul de la futura investidura, o del bloqueig parlamentari que pot derivar a unes noves eleccions.
En primera instància els vots i escons han barrat el pas a la dreta, atès que PP i Vox no han aconseguit una majoria parlamentària suficient. Tanmateix la renovació d’una majoria d’investidura de tall "progressista", entre les forces de les esquerres espanyoles, les independentistes i nacionalistes, ha topat amb esculls importants.
Per una part són el resultat de promeses incomplertes en les polítiques del govern de coalició, PSOE-UP, la frustració i el desencís pel retrocés en les condicions de vida generals. Per una altra, la no resolució, bloqueig i repressió dels anhels de llibertat, sobirania i república de Catalunya.
La demanda d’Amnistia i de Referèndum per decidir de forma efectiva, la cura de la llengua catalana, s’ha obviat en una magra mesa de diàleg (“de besugs”), incrementat el greuge pel mig miler de causes judicials, imputacions, exili i condemnes constants a l’activisme independentisme o la discriminació a la llengua.
Una mesa del Congrés "progressista" de majoria àmplia d’investidura hauria d’assumir, si més no, el compromís de mesures elementals democràtiques en les llibertats.
El vicepresident 1er de l’actual mesa del Congrés, Gerardo Pisarello, ho expressa prou clar en un recent article on anima a “instaurar el diàleg entre diferents sobre el que el futur hauria de ser”, afegeix “els indults... no han estat suficients”... “El Parlament podria impulsar amnisties... per desjudicialitzar el conflicte... i desbloquejar el futur”.
El candidat a la investidura, Pedro Sánchez, PSOE, és a qui correspon fer unes propostes suficients per aconseguir el suport de l’independentisme, ERC, més disposat com EH Bildu, i de Junts. Alhora convé saber emprar l’avinentesa de vots i escons per sostenir la lluita per les llibertats en els condicions més favorables.
Convé aprofitar els elements de crisi i desestabilització del règim constitucional, fins i tot la possibilitat de bloqueig i noves eleccions, per motivar i mobilitzar l’esquerra treballadora. Cal un compromís amb els moviments i causes socials i polítiques per les llibertats, així com les condicions de vida. En el ben entès que en cap cas convé facilitar que la dreta governi.
Per això cal combatre les polítiques que afavoreixin a la minoria rica i poderosa, el caciquisme i la corrupció econòmica i estatal.
Cal decantar una majoria d’investidura i un govern des dels que lluitar per tenir cura de les condicions laborals, socials, feministes, municipalistes, climàtiques i autodeterministes, mentre es generen condicions vers les perspectives republicanes. 17 d’agost de 2023
De la Carta de L’Aurora.
No hay comentarios:
Publicar un comentario