Inestabilitat del règim

A la nit electoral del 23J bona part de la població treballadora va anar a dormir respirant més tranquil·la. El PP ha begut oli, ha fracassat al no aconseguir la majoria absoluta ni la possibilitat de formar govern en coalició amb Vox. PP i Vox han sortit trasquilats. El vot ciutadà sobirà ha frenat el pas a la dreta i la ultradreta al govern. Ha calat el barrar el pas al feixisme. Tanmateix el PP incrementa en vots i diputades. El vot i les Corts espanyoles llisquen cap al conservadorisme i la reacció. El cos social electoral s’ha dividit per la meitat entre les esquerres, el nacionalisme i l’independentisme per un cantó i les dretes per l’altre. Aflora la crisis del règim constitucional monàrquic que es combina amb la crisis estructural de l’Estat. El bipartidisme no aconsegueix aixecar cap. Els poders del gran capital i empreses, dels senyors dels diners i de l’estat han quedat frustrats, ans mouran cel i terra per a conjurar la inestabilitat i imposar els seus negocis, dividends i profit escandalós. Enfrontar-se a la involució política demanda mobilització, lluita i compromís, per generar perspectives i condicions de nou règim republicà amb dret a decidir. El PSOE ha millorat en escons (2), amb l’aportació del PSC, Sumar ha aguantat relativament, ans perquè el candidat Pedro Sánchez accedeixi a la presidència s’ha d’esmerçar en les propostes i programa per aconseguir la investidura, necessita tots els vots i acords amb totes les candidatures i partits, incloses les nacionalistes i independentistes. Les llibertats en general, i les catalanes i basques de la lliure sobirania en particular, són imprescindibles per fer camí democràtic i republicà.

Sofrim un estat caduc, caciquil i corrupte, que ressent el llast del neofranquisme, on el Cap d’Estat, el Rei, anima i promou la involució i regressió política, així com la repressió a l’independentisme català, a les llibertats, sobirania i referèndum (dret a l’autodeterminació), i el bloqueig a tota possibilitat d’alternativa estatal republicana.

Som en una evolució internacional immersa en una intersecció de crisis de la globalització, econòmica, pandèmica, feminista, climàtica, militarista i ètica. Vivim el fracàs del gran capital financer i les multinacionals en imposar la seva avarícia, depredació i especulació, sense resoldre els assumptes elementals de vivència de la humanitat i dels pobles que provoquen els seus negocis, polítiques i estats. S’esdevé una transició dins la pròpia globalització marcada per l’hegemonia i la immensa concentració del poder financer que promou les opcions i les polítiques ultradretanes. Una situació agreujada per la disgregació de la força política treballadora i la limitada organització de les tendències revolucionàries.

La inestabilitat del règim i la dificultat per recuperar el bipartidisme entre el PSOE i el PP, es complica amb la inestabilitat parlamentària i governamental que augura la distribució del vot, on les minories nacionals i independentistes resulten qualitatives. L’amenaçador avenç de les dretes, la involució política i el deteriorament continu de les condicions de vida, laborals i ambientals es produeix principalment per tres factors: 1) els interessos, depredació i poder del gran capital financer, grans fortunes i multinacionals, i els poders institucionals estatals; 2) Les polítiques temorenques del govern progressista de coalició (PSOE-UP), adaptades a les imposicions de Brussel·les (UE) i el BCE, que han provocat incomprensió, desengany i frustració, al no frenar la precarització ni l’increment de la pobresa, tampoc han aconseguit millorar el nivell de vida treballadora, drenat i rebaixat per la crisi econòmica i la inflació, mentre les grans empreses i Banca augmenten extraordinàriament els beneficis. 3) La crisis de l’Estat per la rebel·lió catalana, amb el cim del referèndum de l’1 d’octubre de 2017 (Catalunya com una República i Estat independent) i el fracàs en executar-ho per la repressió estatal (155). Frenar realment el progrés de la dreta significa enfrontar-se amb els privilegis i poder de la burocràcia i de les institucions estatals. Es necessita mobilització i fomentar alternativa política, social, feminista i republicana. Sostenir o perllongar l’actual règim aboca i obre les portes a la regressió política de la dreta i ultradreta.

El PSOE, compta coalitzar-se amb Sumar, te difícil convèncer a totes les forces parlamentaries nacionalistes i independentistes, però tampoc és impossible. Per tant Pedro Sánchez pot optar a la investidura a la presidència governamental. Haurà de lidiar i conciliar la contradicció bàsica entre el nacionalisme espanyol, opressor, i el nacionalisme i independentisme català, basc i gallec, oprimits per l’Estat.

Entre un govern del PSOE, en coalició i suport de les esquerres, els nacionalismes i independentismes, i l’avenç de la dreta, l’Aurora recolzem la seva investidura, per portar la lluita contra la dreta i ultradreta, la regressió política i per les llibertats. (amnistia, república, referèndum i llengua).

Catalunya ha votat en clau barrar el pas a un govern PP i VOX. El PSC guanya, segon va Sumar (BComú) mantenint els escons, el PP avança bastant. S’ha polaritzat el vot útil, refugiat transitòriament en el PSC i Sumar. L’independentisme sofreix un gran càstig i retrocés. (14 escons, 28,12% vots repartits a part iguales entre ERC i Junts; uns 100.000 vots de la CUP sense representació parlamentaria. Enfonsament de l’espai CiU (PDECat i altres)). PSC i Sumar tenen gairebé la meitat de vots. Tanmateix el biaix de clau electoral estatal espanyola no pot difuminar el reflux republicanista i independentista, fruit del fracàs en fer efectiva la independència, per la negació, bloqueig i repressió de l’Estat espanyol; el desencís i la menor mobilització, s’agreugen per la divisió i confrontació entre la dreta i l’esquerra de l'independentisme, les entitats i el propi govern d’ERC en minoria.

Alhora els vots de Catalunya són de gran importància en frenar al PP i VOX, inclòs ara en les possibilitats o no d’investidura a president de Pedro Sánchez (PSOE). ERC ha empatat amb diputats (7) amb Sumar i Junts, però la seva davallada (-6 diputats) i el quasi manteniment de Junts (-1 diputat), atorguen a la coalició afí al president destituït i exiliat pel 155, Puigdemont, la clau en formar part del bloc d’investidura o bloquejar-la. En tot cas és al candidat a la investidura (Pedro Sánchez) a qui pertoca oferir les polítiques i condicions avinents per a formalitzar-la.

L’Aurora es partidària d’aconseguir el màxim de compromís factible per la investidura, per fer-la possible, alertant que és amb la lluita i la mobilització el que consolidarà els acords i promeses avançades. També tenim molt clar que el PSOE no ha dubtat en concretar acord parlamentari amb el PP, per edulcorar i fer enrere l'essència del lliure consentiment amb la reforma de la llei del “Sí és Si” o, en el seu moment, donar el suport al PP en l’aplicació del 155, que intervingué la Generalitat per frustrar la república catalana i la independència.

L’Aurora ha promogut un ventall de vot per ERC, CUP i Sumar. Ha estat en funció dels programes i praxis, socials, feministes i rupturistes, republicans i autodeterministes, també en coherència a les diverses entitats i organitzacions de les que formem part i contribuïm a construir. A l’Estat som amb EH Bildu, Anova, Más Madrid i Sumar.

La taula de diàleg entre el govern estatal i el de la Generalitat no funciona, agonitza. L’independentisme màgic i la ràbia, o desesperació, abstencionista tampoc suren. Les expectatives de prescindir de l’Estat, com si Catalunya no en formés part, no han reeixit.

L’independentisme i el sobiranisme republicà autodeterminista (el més compromès i el més possibilista) han de resoldre establir una estratègia comuna o unitària o d’entesa per aconseguir l’amnistia, la república, el dret d’autodeterminació i un referèndum efectiu, la defensa i normalització de la llengua catalana. Això necessita un moviment potent que impulsi les llibertats bàsiques que conciten un consens majoritari. Cal desenvolupar una estratègia que inclogui les necessitats vitals, socials, laborals, del conjunt de la població treballadora, inclosa la immigrada. Una estratègia que cerqui establir llaços fraterns amb les esquerres, els segments republicans i democràtics espanyols, per fonamentar sinergies que tombin i superin el règim i estat espanyol monàrquic, la recentralització i opressió. Es l’hora de promoure voluntats per generar les condicions que permetin fer un pacte de Sant Sebastià republicà, renovat i actualitzat, en el que el dret a l’autodeterminació sigui cabdal, on l’anhel de constituir una república catalana no origini malentesos que la impedeixin a la pràctica.

La classe treballadora per alliberar-se de l’explotació s’ha d’enfrontar a l’estat, ha de donar la ma i fer seva les causes de totes les discriminacions, privilegis, llibertats, feminista, climàtiques i de les llibertats i sobirania nacional republicana catalanes. 27 de juliol de 2023

De la Carta de L’Aurora.