Vota: ERC, CUP, Sumar-ECP

El diumenge 23 cal votar. És important barrar el pas a la dreta i ultradreta al govern estatal i frenar la involució política. El vot, fins i tot dins el règim monàrquic, és un component de la lluita per les polítiques socials i de llibertats, inclòs el dret a decidir. Es tracta de mobilitzar-se per un govern afí a la causa social, als drets universals i serveis públics, a les llibertats i el dret a l’autodeterminació. El vot és un aspecte institucional de la lluita amplia per una mobilització i programa que generi condicions republicanes, camí necessari vers un horitzó de llibertats comunal, socialista i revolucionari.  

Revertir la tendència vers la dreta és possible, convenient i necessari, també a l’escenari electoral. Derrotar el PP i Vox aquest 23 J forma part de plantar cara a les polítiques que afavoreixen la gran patronal, finances i fortunes, és enfrontar-se al poder estatal d’essència reaccionària, caciquil i neofranquista. El vot importa. El govern importa, si més no lluitem perquè sigui el més a l’esquerra a l’actual context. L’abstenció o el vot nul de segments populars treballadors i combatius són negatius, doncs afebleixen el pes parlamentari per decantar el govern i polítiques cap a l’esquerra. L’abstenció treballadora, del precariat i la pobresa, són fruit de l’exclusió de la política activa que fomenten els grans poders de la democràcia burgesa. La impossibilitat de vot de centenars de milers de persones no legalitzades, sense ciutadania, és un tall profund que introdueix la divisió i confrontació racial.

Vivim una situació tremenda de reacció virulenta del sistema de poder patriarcal. El moviment feminista ha aconseguit fites importantíssimes i lluita per la superació de la misogínia, la submissió i l’agressió masclista. Ho ha fet amb una mobilització potent, unitària i internacional, que incorpora drets, els transforma en fets, genera nova consciència entre les dones, des de les criatures, adolescents i joves. El moviment, divers i en efervescència, aconsegueix lleis, com en el dret al propi cos, el dret a l’avortament, a les relacions afectives i contra la violència sexual, els drets sobre la transsexualitat i del gènere. Les dones mobilitzades prenen consciència de que no són una minora més, sinó la meitat de la humanitat que es converteix en lideratge de tots els drets i causes injustes, de les minories sotmeses i discriminades. Davant el 23J hi ha un temor lúcid a que la dreta i ultradreta aconsegueixin més vots i guanyin el govern, car aleshores

frenarien i derogarien les polítiques aconseguides. El moviment feminista es mostra alerta i es prepara per enfrontar-se a una regressió, que ja s’inicia com funesta realitat a les Balears i Extremadura.

Barrar el pas a la dreta i a les polítiques pro patronals descarnades significa alhora defensar, sense generalitats ni subterfugis, les propostes socials i de llibertats efectives. L’experiència dels últim quatre anys ens diu, si la volem prendre en compte, que apuntalar i sostenir el règim constitucional monàrquic és tancar-se les portes a fer camí de construir un escenari, una estratègia, d’alternativa social, republicana i de lliure decisió sobirana.

Tanmateix per avançar a un gran acord o entesa o front per un canvi de règim republicà, cal establir sinèrgies des de tots els greuges existents, econòmics, socials, discriminació racial, climàtic, feminista i de sobirania nacional, val a dir, amnistia, república, llengua catalana i referèndum de lliure autodeterminació. En aquest pacte hi és imprescindible la renda bàsica universal, l’habitatge i lloguer

social, treball que permeti viure, pensions dignes, fiscalitat a les grans rendes, municipalització i nacionalització serveis bàsics, inclosa una banca pública, derogació de la llei mordassa i la d’estrangeria.

En aquest context L’Aurora proposem un ventall de vot a les candidatures d’esquerres, en funció de les propostes esmentades i des d’on cada persona lluiti.

El 23 J vota ERC, CUP, Sumar-ECP.

20 de juliol de 2023