1/10/26

L’any de la revolució

El 19 de juliol de 1936 les classes treballadores varen respondre a l’aixecament militar, feixista nacional catòlic, amb un esclat revolucionari i l’extensió del poder obrer mentre s’organitzava la defensa militar. Després de tres anys de guerra civil, en els quals el govern del Front Popular va frenar l’avenç revolucionari i dissoldre les milícies obreres, l’exèrcit reaccionari aconseguí derrotar l’exèrcit popular i la república. Així es va instaurar la dictadura franquista dels cacics financers, dels terratinents i alts funcionaris de l’estat espanyol i de la jerarquia eclesiàstica, que, més tard, esdevingué el règim constitucional de la monarquia parlamentària.

En allò substancial els objectius de la revolució segueixen pendents: avenç social i laboral; llibertats democràtiques i república; depuració i sotmetiment a la sobirania popular dels cossos militars i repressius, de l’alt funcionariat i de la judicatura;  separació real de l’església catòlica i l’estat, sense finançament de la hisenda pública ni privilegis fiscals per les propietats eclesiàstiques; dret a l’autodeterminació de les nacions, és a dir a la separació i creació de repúbliques segons la seva decisió lliure i sobirana.

La crisis estructural de l’estat monàrquic no se supera amb pegats de reformisme socialdemòcrata neoliberal al règim constitucional, ni amb les retallades i repressió del capital financer neoliberal, dels empresaris, comerciants i terratinents moderns; tampoc amb la prèdica religiosa de l’amor universal i submissió terrenal de l’església catòlica i de les altres. La cobdícia del poder de la gran propietat privada només te l’aturador d’una revolució social, alliberadora de les classes treballadores i de totes les dominacions i injustícies.

L’alarma, justificada, de l’avenç de la reacció ultradretana i feixista no es pot resoldre amb confusos fronts “democràtics”, “amplis” o “populars”, que donin il·lusions en la reforma de l’actual estat: Tampoc cedint davant les polítiques neoliberals i presentar-ho com dics o conquestes. És a dir, acceptant les imposicions bàsiques del poder dels nous cacics: retrocés social i laboral, augment de la precarització i la pobresa, degradació dels serveis públics i de l’habitatge, racisme, limitació de les llibertats, dels drets fonamentals i negació de la sobirania dels pobles i nacions, fre a l’avenç dels drets de les dones, condemna a la joventut, destrucció de la natura.

Afrontar el feixisme vol dir combatre les polítiques socials i repressives de la dreta i dels socioliberals. Calen unes condicions laborals dignes i les llibertats. En canvi s’obren les comportes a la reacció i el poder ultradretà quan no es deroguen la llei d’estrangeria i la llei mordassa; quan es tolera la corrupció i la impunitat judicial i policial; quan no es frena l’especulació del sol i de l’habitatge mentre es financen les empreses privades amb el pressupost públic; i, finalment, quan s’ eludeix la necessitat d’una ruptura republicana i el dret a l’autodeterminació,.

Aprendre de les lliçons revolucionàries és vital per afrontar el reviscolament dels cants de sirena frontpopulistes i per construir una alternativa política revolucionària organitzada des de les mobilitzacions.

9 de juliol de 2026

De la Carta de L'Aurora. 

https://amnistia.omnium.cat/

https://7delsnostres.org/

https://www.sinpermiso.info/textos/1936-el-ano-de-la-revolucion

https://lauroraom.es/1936-recordar-para-aprender/

No hay comentarios:

Publicar un comentario