L’independentisme sofreix un reflux però està viu i lluita, disposat a aprofitar l’avinentesa parlamentària per defensar el dret a l’autodeterminació, el referèndum i l’amnistia. Tanmateix el camí per aconseguir-ho passa avui en dia, en l’actual context, per evitar el govern del PP-Vox, i frenar les polítiques adaptades a la patronal i a la dreta. Per això, L’Aurora no és neutral entre un govern del PSOE, sostingut per un bloc entre les esquerres, els nacionalistes i independentistes, enfront d’un bloqueig que podés permetre oxigen i refer-se la possibilitat d’un govern PP i Vox. Lluitem per barrar el pas de les dretes. Ens oposem als cants de sirena d’una entesa entre el PP i el PSOE en nom de l’estabilitat del règim i la monarquia. La pressió política i mediàtica es concentra en Junts i Puigdemont, ans és al candidat a la investidura a qui correspon oferir les propostes avinents per conformar un nou bloc
Què hi farà Pedro Sánchez per seduir la democràcia republicana independentista, amb propostes creïbles que aconsegueixin els vots necessaris per a la investidura? Des d’una concepció plurinacional espanyola es pot avançar a resoldre el conflicte, inherent a la plurinacionalitat forçada i reprimida supeditada a l’estat espanyol, assumint i desplegant propostes per resoldre el conflicte existent? No hi ha equidistància entre opressió i oprimit, entre repressió i llibertat, entre la monarquia i la república, entre la imposició estatal recentralitzadora i el dret d’autodeterminació amb referèndum efectiu, entre els privilegis al castellà i les discriminacions al català. La elecció a la Presidència i Mesa Congrés serà un primer pas de la capacitat de configurar un nou escenari parlamentari.
Atès que vivim en les conseqüències del “155” del 2017 (PP, Vox, PSOE), en l’anterior legislatura el PSOE ha actuat per suavitzar-les, ans no ha fet ni proposa canvis de fons. Mentre els Tribunals, Constitucional i Suprem, en clau ultradretana, posen vinagre a la ferida i benzina al foc. La possibilitat de bloqueig te a veure en que no hi ha hagut un diàleg mínim entre el president estatal i el de la Generalitat, la Taula de Diàleg no ha funcionat, l’indult (positiu) ha deixat fora a dotzenes de condemnats i l’exili, ni ha contemplat les cinc-centes causes en curs. Val a dir, el que s’escau és l’amnistia. La fiscalitat també penalitza les inversions estatals a Catalunya, es bloquegen les lleis socials, o es manté emmordassat el propi Parlament. Aleshores perquè no cedir a les demandes i clam majoritari cívic popular de referèndum-dret d’autodeterminació i amnistia? Perquè no cercar fórmules avinents que interpretin l’entramat constitucional que permetin oferir unes propostes acceptables per les llibertats, la sobirania nacional i a la lliure decisió que reclama Catalunya?
Una bona iniciativa és la proposta de Yolanda Díaz (Sumar) d’una reforma del Reglament del Congrés per permetre parlar el català a la cambra, tanmateix hauria d’anar acompanyada de defensar mesures per resoldre el conflicte de l’Estat amb Catalunya, val a dir autodeterminació i amnistia.
L’alternativa a un règim que deriva cap a la involució política i la regressió social, no és una major dosi de progressisme que ajorni la lluita per canvis bàsics, ni molt menys que el PP recuperi el govern, sinó posar fil a l’agulla per cercar voluntats, acords, forces i aliances per processos republicans que incloguin la lliure sobirania sobre tot i el dret a l’autodeterminació.
De la Carta de L’Aurora.
No hay comentarios:
Publicar un comentario