Situació excepcional a Catalunya (i a Espanya)

Conferència per una República Catalana en Comú. Referèndum i estratègia - 3

Þ 3.1.- La mobilització sobiranista ha estat massiva i sostinguda d’ençà el 2010. Ha calat en el fons del cor del poble que el topall estatal a l’autogovern de la Generalitat comporta un canvi radical del sistema polític. Es vol decidir, formar un nou Estat d’Europa, independència, fer una república catalana i un referèndum. Ja no es tracta d’una reforma de l’Estatut ni de la millora de l’autogovern autonòmic sinó d’un desafiament obert a l’Estat de les Autonomies per decidir i constituir una república.

Þ 3.2.- Són set anys de situació excepcional a l’Autonomia de Catalunya que afecta a la Constitució i estructuració del Regne d’Espanya. A Catalunya la força que pugna per un govern sobirà s’acreix per superar l’estadi d’autonomia espanyola. A l’Estat espanyol no hi ha disposició, ni marge polític, per iniciar una segona transició amb un encaix diferent de Catalunya. Les perspectives en un govern estatal a la portuguesa, tampoc ofereixen possibilitats mínimes, doncs una aliança entre UP i PSOE es toparia amb la negativa radical del PSOE a anar més enllà d’una declaració o reforma lleu d’Estat plurinacional amb sobirania prevalent i única espanyola.

Þ 3.3.- El camí emprés per la democràcia sobirana catalana està configurant un nou mapa polític. Les Consultes municipals sobre la independència (2009-2011) foren un preludi del canvi que s’estava gestant. El moviment pro independència a l’alça funda l’Assemblea Nacional Catalana (ANC, 25 de maig 2011, 10 de març 2012) per constituir un estat de dret, democràtic i social; després de la Consulta del 9N2014, la III Assemblea de l’ANC a Lleida  concreta l’estratègia de República Catalana. En canvi a mesura que s’amplia el moviment catalanista popular la representació política de la dreta catalana, CiU, es trenca i inicia la davallada del seu suport popular tradicional d’ençà 1978, tot i que per contenir-ho CDC fa el tomb a seguir l’independentisme. També es divideix i perd base social el PSC que s’alinia amb les tesis constitucionalistes estatals del PSOE. ERC sobretot i CUP són els beneficiaris del gran canvi popular. Les forces independentistes en conjunt creixen, les constitucionalistes i federal unionistes minven, el fenomen del municipalisme del canvi de radicalitat democràtica i sobiranisme ofereix unes expectatives d’aliances que incloguin el factor social i de regeneració democràtica al fet de sobirania nacional. 15 de juliol de 2017

Sumari

Þ 1. Què cap dogma ens aturi.

Þ 2. La baula més feble de l’Estat.

Þ 3. Situació excepcional a Catalunya (i a Espanya).

Þ 4. Fem el Referèndum.

Þ 5. Municipalisme del canvi.

Þ 6. L’hegemonia d’esquerres.

Þ 7. Aliança sobirana republicana.