L’esborrany de proposició de Llei del Referèndum
d’autodeterminació pretén aquest legalitat necessària i suficient.
Aconseguir-la forma part de la lluita per realitzar la lliure decisió catalana.
Aquesta proposta de llei s’ha presentat per JxSí (PDECat,
ERC) amb el suport de la CUP.
Les temptatives de negociar-la i consensuar-la amb CSQEP, o
d’establir una certa complicitat amb Catalunya en Comú, fins i tot de preservar
els articles on pogués haver-hi acord i separar els dels desacords, no han
arribat a concretar-se. És un punt feble doncs divideix la necessària unitat
del sobiranisme i l’independentisme.
La tensió entre el PDECat i ERC ha bloquejat ampliar els
suports inicials a la proposta de llei. El govern i el president han fet un
pols amb el PDECat al cessar al conseller que propagava que no hi hauria
referèndum. A JxSí ja li ha costat suors negociar i fer l’acord amb la CUP. El
complement és que l’actitud de CSQEP ha estat de rebuig de la confecció de la
llei.
El camí està ple d’esvorancs i paranys. S’ha de presentar la
proposta de llei al Parlament, esmenar-la i aprovar-la. El Tribunal
Constitucional serà fulminant en prohibir-la. El govern estatal alçarà el to
esgrimint els perills de la ruptura constitucional, territorial i social,
denunciant com il·legal l’acte de posar urnes i votar per decidir. El bloc anti
referèndum català farà d’altaveu de no participar-hi al·legant il·legalitat constitucional.
El xoc institucional està servit sense aturador. És un
desafiament obert. En aquesta tessitura qui pot donar força suficient i
legitimitat a una nova legalitat és la mobilització popular. El fer el
referèndum s’ha de guanyar abans mateix que la decisió que en resulti de la
voluntat ciutadana.
El contingut de la proposta de llei és senzill. Es fa ressò
de les resolucions de l’ONU sobre el dret dels pobles a l’autodeterminació,
enumera les diferents preses de posició al respecte i sobre la sobirania del
propi Parlament, per legitimitzar i establir “El poble de Catalunya és un
subjecte polític sobirà i com a tal exerceix el dret a decidir lliure i
democràticament, la seva condició política”, així com “El Parlament de
Catalunya actua com a representant de la sobirania del poble de Catalunya”, per
definir “un règim jurídic excepcional adreçat a regular i a garantir el
referèndum d’autodeterminació de Catalunya. Preval jeràrquicament sobre totes
aquelles normes que hi puguin entrar en conflicte, en tant que regula
l’exercici d’un dret fonamental i inalienable del poble de Catalunya”. Concreta
la pregunta “Voleu que Catalunya sigui un estat independent en forma de
república?”, mentre afirma que “el resultat de referèndum tindrà caràcter
vinculant”.
En general la normativa proposada s’orienta a que la
campanya i realització sigui de caràcter inclusiu de les diferents opcions del
vot amb Sí, No, i Blanc/Abstenció o Nul.
Alhora s’afirma respecte els vots que si “n’hi ha més
d’afirmatius que de negatius, implica la independència de Catalunya”, per tant
el Parlament procedirà a fer “la declaració formal de la independència de
Catalunya, els seus efectes i acordar l’inici del procés constituent”. Art 3
#4.
Seria més encertat que es proclamés l’inici del procés
constituent republicà a Catalunya, com element clau de nou país, de com es vol
en drets i deures, i de concreció de la independència. Seria el mateix moment
d’obrir les negociacions amb l’Estat espanyol i amb els europees, inclosa la
Unió Europea.
Fallida l’opció de l’acord ens cal el suport actiu per la
participació en el referèndum. Que es faci, es voti i decideixi. 06 de juliol de
2017.
De la Carta de L’Aurora.
No hay comentarios:
Publicar un comentario