El conflicte del metro necessita un acord

El conflicte de la plantilla del Metro de Barcelona i la direcció de TMB (Transports Metropolitans de Barcelona) dura ja dos anys.

Durant onze setmanes, tots els dilluns i dues hores en cadascun dels torns, les i els treballadors han secundat majoritàriament la vaga. És un conflicte enquistat que exigeix un acord. Ho exigeixen els sindicats, la ciutadania i també l'Ajuntament de Barcelona i, no obstant això, no hi ha manera d'aconseguir-ho. Hi ha molts interessos en joc i alguns d'ells no semblen clars.
Un comunicat del 17 de juliol de la Federació d'Associacions de Veïns de Barcelona demana que: “com a usuaris i ciutadans tenim dret a tenir una informació transparent dels termes del conflicte. De quins són els punts en litigi, de quins són els efectes dels possibles acords, de quines són els divergències que impedeixen un acord i de quines sortides és poden explorar.”, i defensa la necessitat d'un acord: “Volem un millor transport públic. El necessitem. I sabem que aquest no és possible sense una gestió pública eficient i transparent. Sense bones condicions de treball. I per això creiem que es pot trobar una solució satisfactòria per a tothom.”. L'exigència de les Associacions de Veïns hauria de servir per trencar amb la dinàmica actual i aconseguir un acord satisfactori.
Els sindicats han expressat on són els problemes:
Salari: hi ha acord en el percentatge d'augment de l'1%, però els sindicats volen que l'augment sigui lineal i no es posen d'acord amb l'empresa sobre el càlcul de la massa salarial (els sindicats proposen que aquesta massa salarial inclogui els salaris dels directius que estan fora de conveni; sembla raonable).

Precarietat: d'una plantilla d'unes 3.200 persones, hi ha 700 persones amb contracte parcial. Ambdues parts reconeixen que es necessiten noves contractacions, és un fet la falta de personal, de vegades a les estacions no hi ha ningú o s'han de retirar trens de servei per falta de conductors. Existeix una base d'acord perquè al 2022 formin part de la plantilla, però la direcció de TMB vol seguir mantenint a temps parcial una part important de la plantilla, al voltant d'un 33% o més.
Externalitzacions: a causa de polítiques anteriors es van externalitzar certs serveis, especialment el de manteniment de vies, que es paga a empreses externes. Per lluitar contra la privatització i generar ocupació de qualitat, el comitè d'empresa proposa que a la finalització dels contractes, s'internalitzin aquests treballs. Seria un cost 0.
Condicions laborals: hi ha altres temes que també estan en discussió, tals com la protecció a les embarassades, defensa dels llocs alternatius per a treballadors als quals li sorgeix algun problema de salut que els impedeix exercir el seu treball actual, el compliment de la llei de riscos laborals.
Som conscients que hi ha molts i diversos interessos confrontats. L'ombra de l'acord de La Caixa amb l'anterior alcalde Trias planeja sobre el futur públic del Metro, i probablement directius de TMB estiguin jugant la basa d'allargar el conflicte. Per exemple, de qui va ser la idea “genial” de treure 32 euros de la nòmina quan s'havia acordat que era una bestreta a compte? Per què volia embolicar el conflicte? Per què quan sembla que hi ha possibilitats d'un acord, “algú” de TMB tira enrere els pactes amb el comitè d'empresa? Quin és el paper d'aquests “tècnics” que ocupen llocs executius i cobren uns importants salaris i que mai donen la cara?

La direcció política de TMB, i l'Ajuntament que governa, ha d'afrontar la solució del conflicte. Ho exigeix la ciutadania, ho exigeixen les Associacions de Veïns i també la plantilla del Metro. La imposició d'un laudo obligatori no pot ser la sortida. Es necessita un acord just i consensuat.
El canvi que representa Barcelona en Comú l'ha de notar la ciutadania, amb la millora del transport públic i la plantilla del Metro amb unes condicions de treball dignes. No és possible una sense l'altra. La prolongació del conflicte erosiona a l'Ajuntament. Enfrontar a uns contra uns altres és el que volen els enemics del canvi i el que desitgen La Caixa i qui s'oculti darrere d'aquests executius que prefereixen que la plantilla i l'Ajuntament estiguin enfrontats.
Amb la seva vaga els treballadors i treballadores del Metro defensen els seus interessos i també els de la ciutadania, perquè defensen un millor servei, un servei públic i si ells aconsegueixen condicions dignes també les podran aconseguir altres sectors de la classe treballadora.
Per això és tan necessari i urgent un acord! 20 de juliol de 2017

De la Carta de L’Aurora.