La legalitat constitucional es tensa a punt
d’ebullició. L’Estat no en te prou amb el govern del PP, el suport del PSOE,
les prohibicions cautelars executives del Tribunal Constitucional.
La Benemèrita Guàrdia Civil ha irromput
ampliant la pressió repressiva judicial fins a Joan Ignasi Elena, coordinador del
Pacte Nacional pel Referèndum.
CCOO i UGT, que formen part del PNR, han alçat
la veu per protestar de la citació i interrogatori,titllant d’intimidació,
intromissió i excés d’atribucions, a la Guàrdia Civil.
La setmana final de les sessions del Parlament
ha estat quelcom més potent que una rauxa d’estiu. És un preludi in crecendo
del que succeirà cada dia que ens acostem a l’11-S. Sobretot a la data
anunciada pel referèndum: 1 d’octubre.
L’ensurt de la Guàrdia Civil ha esdevingut una
cura preventiva. Situa els conceptes de secessió i sedició al bell mig de les
aspiracions d’emancipació i llibertat nacional catalanes. La benemèrita caldeja
la consciència popular. Tanmateix, en comptes de provocar temor i fer enrere la
marea popular catalanista, l’esperona.
L’actuació barroera estatal fomenta més
animadversió, encrespa els ànims de llibertat republicana.
El Parlament ha aprovat el reglament de
lectura única, per agilitzar i fer possible
l’aprovació de la llei per fer el Referèndum l’1-O. Aquest reglament ha
estat impugnat pel govern estatal, tot seguit prohibit cautelarment pel TC.
La lectura única parlamentària és una norma
restrictiva en el temps u la participació, qüestió contraproduent en abstracte,
però convenient en concret per afrontar certes pr0ohibicions estatals, així com
disposar de la legalitat catalana, mínima i suficient, amb la que poder
convocar, fer i exercir el dret a vot en referèndum, l’1-O.
CSQEP ha votat en contra d’aquesta reforma del
Reglament per la lectura única. Ha al·legat la restricció democràtica que
suposa, sense voler acceptar que poca democràcia existeix si la legalitat
vigent estatal impedeix deixar fer el referèndum i el vot per l’1-O.
El PP ho ha entès ben clar. Ha votat i accepta
la lectura única a les Corts estatals i a 14 CCAA, però vota en contra en el
Parlament de Catalunya, precisament perquè est tracta de poder fer o no fer el
referèndum.
El Parlament de Catalunya te l’obligació
política i moral d’aprovar lleis transcendentals que estableixin i fonamentin
una legalitat catalana que, davant la negativa reiterada estatal vers el
referèndum, empari i permeti les condicions i garanties democràtiques
suficients per realitzar el vot de la ciutadania.
No hi ha justificació democràtiques que si
valguin per les negatives, prohibicions i boicot estatal.
Cap connivència, cap suport, directa ni
indirecta, ni actiu ni passiu, amb un Estat, govern, tribunals i forces
repressives, que actuïn per impedir el referèndum, la lliure expressió i
decisió, tant del Parlament com de la població a Catalunya.
Cap atemorització al funcionariat és
acceptable ni justificada, molt menys una raó per seguir sotmès i supeditat.
Qui no se situï, actiu i compromès, amb la
causa del referèndum, quedarà fora de la causa de la llibertat d’un poble que
s’ha mobilitzat massiva i repetidament per decidir lliurament el seu destí.
Qui no cridi, impulsi i participi del moviment
pel referèndum, difícilment liderarà aquest país i mal favor li farà a l’hegemonia
de les esquerres.
Catalunya en comú, ERC i CUP tenen la
responsabilitat d’acomplir la voluntat mobilitzada democràtica popular mobilitzada.
El referèndum concentra el punt d’inflexió,
tots els ingredients, per un canvi sobirà i republicà a Catalunya. I, per
efecte dominó, a Espanya.
L’Estat actual, el Regne d’Espanya, està
obsolet. La península Ibèrica està ixent la causa republicana des de la
mobilització emancipadora i l’eina, ara i aquí, n’és el referèndum per l’1-O. 3 d’agost de 2017
De la Carta de L'Aurora.
No hay comentarios:
Publicar un comentario