La CUP ha decidit donar el Sí als Pressupostos 2017 del govern JxSí de Puigdemont-Junqueras.
La crisi econòmica amb les imposicions de retallades de
Brussel·les, vehiculitzades per l’Estat i el govern del PP. El ministeri
d’Hisenda es nega a flexibilitzar la capacitat d’endeutament de les autonomies.
Ben a l’inrevés, des de l’Estat s’actua per traslladar a les autonomies la
major part possible de les càrregues en despeses, mentre s’asfixia amb el deute
públic.
Segon, l’ànima convergent del PDECat impedeix ampliar la
fiscalitat a les rendes més elevades, a les grans empreses i capitals, que
permetés incrementar el marge d’ingressos.
En tercer lloc s’ha negat dotar de pressupost a la Renta
garantida de ciutadania.
Això com a trets més significatius de les propostes de CSQEP
i la CUP. Una lleugeres concessions a ensenyament ha fet que la USTEC
desconvoqués la vaga del 9 F, però no varia el tarannà general d’uns
Pressupostos que no aporten sentit social.
Els anunciats com Pressupostos autonòmics de la
transitorietat a la ruptura sobiranista són més proclius als interessos d’una
petita minoria que a les necessitats de la immensa majoria de la població
catalana.
Res de nou sota el sol de l’hegemonia de la dreta
catalanista. Malgrat denunciar-ho i presentar clar el seu desacord la CUP ha
decidit votar-los.
La raó principal ha estat l’amenaça que sense aprovació dels
Pressupostos no hi hauria referèndum sinó noves eleccions.
La CUP no ha pogut suportar la pressió catalanista de que
l’aprovació d’aquests pressupostos era imprescindible per avançar en el procés
sobiranista i en el referèndum.
Hagués estat més interessant l’experiència d’una actuació de
les esquerres, CSQEP, CUP i ERC, també PSC, que hagués forçat a un PDECat cada
dia més feble a transigir en els aspectes socials. Ni tant sols s’ha intentat.
Tenim la paradoxa que la tendència més radical de l’arc
parlamentari s’ha de sotmetre als condicionants, directrius i lideratge de la
dreta catalanista, representada pel PDECat.
La majoria parlamentària d’unes esquerres dividides entorn
la conveniència o no de la ruptura sobiranista, permeten i atorguen que el
PDECat sostingui el lideratge polític a la presidència del govern.
En comptes de generar i construir un escenari on el factor
social vagi de la ma del fet sobirà nacional, resulta que es donen bufetades.
L’Anna Gabriel, portaveu del Grup Parlamentari de la CUP, ha
declarat “que ara ja no queden excuses” per no fer el referèndum.
L’Aurora no som d’acord amb aquest Pressupostos. Tanmateix,
amb tots aquests contrasentits, ara correspon que el govern faci el referèndum
i sigui la població qui decideixi. 02 de febrer de 2017
De la Carta de L’Aurora.
No hay comentarios:
Publicar un comentario