El diumenge a les Cotxeres de Sants va ser una apoteosi d’ Un país en comú. La satisfacció de la multitud que ens vàrem quedar a fora mostrava el potencial de la proposta política.
La xocolata desfeta, semi líquida, en el seu
punt de dolça amargor d’una bona proporció de cacau, escalfava els ànims.
Expectativa, il·lusió i compromís, es
respirava en els batecs de l’activisme barceloní, metropolità i de totes les
terres del país.
És l’inici obert i transparent amb l’imaginari
de generar un nou escenari catalanista social a Catalunya.
L’ambició EnComú ha d’anar molt més enllà d’un
nou espai partit entre altres. No es vol un moviment sotmès a poders,
ordenances i lleis destinades a perpetuar el poder i interessos d’uns pocs
sobre les multituds.
La motivació EnComú sorgeix de la necessitat
social, orientada a canviar-ho tot des de les arrels municipalistes. Un país en
comú es constitueix per fer un escenari on la innovació política s’orienta en
totes les direccions, espais, temps i forces.
La indignació i la rebel·lia del 15 M, la social
i sindicalista, la sobiranista republicanista, ha de reformular completament,
de baix a dalt, les forces socials, polítiques i institucionals que han
orquestrat Catalunya des de l’arribada de Josep Tarradellas a Madrid i després
a Barcelona.
Anem cap a fomentar un moviment partit amb
aspiració hegemònica entre el sobiranisme català, amb disposició al lideratge
dels sectors populars i en general del país. Un país en comú pretén incorporar
totes les demandes de sobirania plena per decidir-ho tot, dins l’escletxa
oberta pel massiu i potent moviment per la sobirania, la independència i la
república d’ençà 2010.
El municipalisme del canvi que pugna per una
nova fisonomia de les ciutats, dels pobles i dels països, disposa de vocació de
ruptura. La rebel·lia popular és intrínseca per unes bones condicions de
veïnatge, treball i vida.
Progressar en els drets i serveis universals,
públics, municipals i també estatals, és alhora esbossar un escenari feminista,
inclusiu de les dones, els homes i de totes les minories que incorpori les
magnífiques demandes de la Womens March.
Un escenari amb transparència on se denunciï i
s’eradiqui la corrupció i els privilegis que a la fi colpeixen a la majoria
ciutadana.
Ada Colau va situar el referèndum en clau de
radicalitat democràtica. No en va participa en el Pacte nacional pel referèndum
amb una gran influència política. EnComú es fa imprescindible pel gran tomb al
país amb la mirada posada en els segments més desvalguts, el jovent que vol
treballar i crear, i la necessària visió feminista pel conjunt ciutadà o social.
La tradició republicana catalanista popular la
va incorporar en Xavier Domènech. Com ha exposat la idea de república de
sobiranies entorn el dret a decidir-ho tot. Una magnífica imatge pel nou
escenari polític. Una concepció que és inclusiva, en comptes de les veus que
pugnen per excloure la sobirania republicana com clau per a la majoria d’edat a
decidir del poble de Catalunya.
El Document Zero d’Un país en comú te la
virtut de situar l’ideari polític en el eix de ruptura respecte els poders i
institucions actuals del Regne.
En el cas de la sobirania nacional és
concentra en el dret a l’autodeterminació. La concepció és estratègica. Es va a
la construcció d’una sobirania constituent, amb un procés constituent ciutadà
des de la base social i les necessitats populars, inclòs el pas d’un referèndum
que sigui efectiu, on tothom pugui votar, decidir i que s’executi la voluntat
ciutadana. És l’estructuració d’una república a Catalunya, fraterna i solidària
amb els classes populars i els pobles de l’Estat espanyol, però en ruptura amb
el Regne d’Espanya i la Constitució de 1978.
El canvi polític favorable a la majoria
ciutadana o serà republicà o no serà. El nou escenari polític sí que pot ser sobirà,
lliure, net i republicà amb una hegemonia dialogant d’EnComú. Vinga, fem-ho.
De la Carta de L’Aurora.
No hay comentarios:
Publicar un comentario