L’Estat fa un Judici polític contra la consulta participativa del 9-N del 2014. Tota la solidaritat amb Mas, Ortega i Rigau. Es jutja el dret i la legitimitat de posar urnes a Catalunya.
La millor defensa ha estat les cinquanta mil
persones inscrites que s’han llevat de bon matí aquest dilluns, mobilitzades
davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya al Passeig de Lluís
Companys.
Les acusacions del judici van molt més enllà de les persones
i de les responsabilitats de Mas, Ortega i Rigau. Es tracta de tallar les ales
al moviment catalanista per impedir que es faci el referèndum. L’Estat pretén
barrar el pas a que es posin les urnes, tot i ser decisió del Parlament de
Catalunya, i a que la població pugui decidir. La legalitat constitucional de
1978 monàrquica no accepta i nega que es practiqui la lliure decisió
democràtica catalana.
La defensa legal davant el jutge per part de Mas, Ortega i
Rigau es basa en que no van incomplir la llei ni desobeir el Tribunal
Constitucional.
És una estratègia de defensa amb tarannà defensiu. Ve de
lluny. Neix des del mateix moment que el president Artur Mas va decidir que no
podia firmar el decret de convocatòria de la Consulta/Referèndum, doncs la llei
existent, l’espanyola, no ho permetia i no es podia desobeir.
I el president Puigdemont sí haurà i podrà desobeir? Amb la
llei de transitorietat jurídica? S’ha d’incomplir la legitimitat i les
decisions polítiques del Parlament de les persones representants electes de
Catalunya quan no siguin legals segons la Constitució de l’Estat?
El Judici al 9-N hauria de servir per aportar arguments
ètics, polítics i jurídics al procés doble de legalitat catalana i de
mobilització catalanista per poder decidir d’una vegada. Si més no això
correspondria molt més als ànims de la mobilització popular contra les
prohibicions i imposicions estatals.
El processisme que ajorna la concreció de la gran decisió
ciutadana, és la política que cerca evitar la legalitat existent sense
desobeir-la, com si es pogués escapolir sense confrontar-la i incomplir-la.
Podria establir-se un escenari de tolerància, com un
interregne, en el que l’Estat mirés a una altra banda, o no pogués imposar la
legalitat constitucional actual. Podria acordar-se una nova relació de
sobirania entre l’Autotomia i l’Estat. Podria... No és descartable en teoria,
però no és el que la pràctica ens mostra a la realitat actual.
Hi ha una gran preocupació entre certes esquerres per la
possible frustració o pèrdua de paciència de la massa ciutadana mobilitzada
entorn la sobirania i la independència. A voltes sembla com si ja es donés per
perduda la sobirania, o com si no fóra possible que el motor catalanista
disposés d’una massa àmplia suficient i majoritària.
L’episodi següent d’aquesta crisi política institucional es
juga en construir un escenari polític d’entesa entre les esquerres sobiranistes
i la mobilització independentista en clau republicana catalana.
La preparació efectiva compromesa del referèndum permet
forjar aquest nou escenari. El Pacte Nacional pel referèndum n’és un element;
la Llei de transitorietat jurídica en pot ser un altre; l’Assemblea de càrrecs
electes també forma part de l’estructuració de legitimitat i font de nova
legalitat; vital per consolidar-ho és la mobilització exigent de la població.
Si en el moment de la desconnexió, desobediència o
il·legalitat respecte a la negativa estatal, via govern i Tribunal
Constitucional, es fa un pas enrere, donant la lluita de la sobirania per
perduda, en comptes de frustració pot desencadenar-se una ràbia i rebel·lia
col·lectiva.
Per tortuosos que siguin els camins i meandres a recórrer
cal foragitar els averanys.
Fem mobilització sobirana i republicana. Nosaltres ens
acusem d’haver promogut, participat i votat el 9-N del 2014. 9 de febrer de
2017
De la Carta de L’Aurora.
No hay comentarios:
Publicar un comentario