Els tres eixos són clars: Ruptura
democràtica, Procés constituent a la república amb un Pla de xoc de rescat
social.
L’inici de ruptura i la definició del
contingut del procés constituent republicà “s’ha de produir abans de la
proclamació d’un govern o d’un president”.
En primer lloc i de forma unilateral cal
desobeir el Tribunal Constitucional, “Volem que es declari institucionalment la
incompetència del TC” (Benet Salellas).
Desobediència i compromís de ruptura per encetar
un procés constituent. Això significa desobediència de la llei estatal que ho
nega i impedeix tot. “Per començar a construir la república cal posar l’accent
en el procés constituent” (Josep Manel Busqueta). També ha expressat “Avui no
es tracta ni d’investir nous governs autonòmics ni de negociar amb l’estat
encaixos impossibles”.
“La nova república es farà amb tothom.
Caldrà sotmetre a debat ciutadà les institucions del nou país. El parlament
haurà d’esdevenir una assemblea constituent” (Antonio Baños).
Es tracta de construir un país en el que
s’ha “d’incloure un pla emergència per als sectors més afectats per la crisi,
millorar la vida de la gent” (Eulàlia Reguant).
No es pot construir una República catalana
dins de la legalitat espanyola. Cal trencar en algun moment, “ara no seiem a parlar d’un
govern autonòmic, sinó de la construcció de la república, d’allò que suma i
d’allò que no” (Albert Botran).
El procés a la independència és
irreversible i no volen pactes per dalt d’encaix amb l’estat. Anna Gabriel ho
explica meridià: “Hem vingut a canviar les coses. A obrir un nou
cicle democràtic i a fer irreversible el procés. No hi haurà govern
autonòmic, sinó govern de transició a la república”.
Som davant del mateix escenari o taulell,
però la CUP mostra una capacitat suficient per establir noves regles de joc i
de lluita.
El repte queda millor situat defugint allò
de Mas sí o Mas no per la investidura, mentre en canvi es proposa quelcom
entenedor sobre el què cal fer ara, per tant quin president i govern sobirà és
adient i compromès ruptura, desobediència, república catalana i pla de xoc.
Catalunya Sí que es pot te l’oportunitat de
ser activa davant uns continguts que si més no formen part de l’acord polític
de confluència. La il·lusió en un nou encaix entre Catalunya i espanya és
l’enèsim miratge que s’esvaeix en quan la realitat catalana i espanyola es
concreta.
L’estratègia d’inici de ruptura constituent
republicana convé a Catalunya, a EUiA i a Catalunya Sí que es pot.
Del Butlletí electrònic d’EUiA.
No hay comentarios:
Publicar un comentario