9/10/15

Campanada de la CUP


La campanada l’ha donat la CUP. La pressió mediàtica creixent perquè la CUP investís president a Mas ha quedat capgirada: la proposta política de l’esquerra independentista presentada ahir planteja un escenari per l’inici, tot seguit, de la ruptura política cap a la república catalana.
Els tres eixos són clars: Ruptura democràtica, Procés constituent a la república amb un Pla de xoc de rescat social.
L’inici de ruptura i la definició del contingut del procés constituent republicà “s’ha de produir abans de la proclamació d’un govern o d’un president”.
En primer lloc i de forma unilateral cal desobeir el Tribunal Constitucional, “Volem que es declari institucionalment la incompetència del TC” (Benet Salellas).
Desobediència i compromís de ruptura per encetar un procés constituent. Això significa desobediència de la llei estatal que ho nega i impedeix tot. “Per començar a construir la república cal posar l’accent en el procés constituent” (Josep Manel Busqueta). També ha expressat “Avui no es tracta ni d’investir nous governs autonòmics ni de negociar amb l’estat encaixos impossibles”.
“La nova república es farà amb tothom. Caldrà sotmetre a debat ciutadà les institucions del nou país. El parlament haurà d’esdevenir una assemblea constituent” (Antonio Baños).
Es tracta de construir un país en el que s’ha “d’incloure un pla emergència per als sectors més afectats per la crisi, millorar la vida de la gent” (Eulàlia Reguant).
No es pot construir una República catalana dins de la legalitat espanyola. Cal trencar  en algun moment, “ara no seiem a parlar d’un govern autonòmic, sinó de la construcció de la república, d’allò que suma i d’allò que no” (Albert Botran).
El procés a la independència és irreversible i no volen pactes per dalt d’encaix amb l’estat. Anna Gabriel ho explica meridià: “Hem vingut a canviar les coses. A obrir un nou cicle democràtic i a fer irreversible el procés. No hi haurà govern autonòmic, sinó govern de transició a la república”.
Som davant del mateix escenari o taulell, però la CUP mostra una capacitat suficient per establir noves regles de joc i de lluita.
El repte queda millor situat defugint allò de Mas sí o Mas no per la investidura, mentre en canvi es proposa quelcom entenedor sobre el què cal fer ara, per tant quin president i govern sobirà és adient i compromès ruptura, desobediència, república catalana i pla de xoc.
Catalunya Sí que es pot te l’oportunitat de ser activa davant uns continguts que si més no formen part de l’acord polític de confluència. La il·lusió en un nou encaix entre Catalunya i espanya és l’enèsim miratge que s’esvaeix en quan la realitat catalana i espanyola es concreta.
L’estratègia d’inici de ruptura constituent republicana convé a Catalunya, a EUiA i a Catalunya Sí que es pot.
Del Butlletí electrònic d’EUiA.

No hay comentarios:

Publicar un comentario