En canvi hi conviuen dues ànimes pel que fa a l’eix
nacional. D’una banda, la nítidament sobiranista, que queda ben reflectida en
el programa polític fundacional, on s’aposta per un procés constituent cap a la
República Catalana (incloent les relacions amb altres territoris), eventualment
paral·lel, però en cap cas supeditat ni subordinat, a un procés anàleg en
l’àmbit espanyol. Procés que culminaria amb un referèndum a l’efecte, tenint
ben present que la molt probable oposició de les institucions espanyoles el
convertirien de facto en un acte de desconnexió. En aquesta formulació
insisteix i hi aprofundeix, per exemple, la gent adscrita a l’associació AExRC
(Acord d’Esquerres per la República Catalana), entre els quals diversos
candidats.
Tanmateix, potser pel fet que finalment Procés Constituent
no s’incorporés a la confluència, o potser per fer front al lerrouxisme
d’altres candidatures, aquest plantejament ha perdut protagonisme en els
missatges preelectorals, posant en canvi l’èmfasi en atacar les polítiques i actuacions
d’Artur Mas. Malgrat l’evident clam ciutadà per la sobirania, la independència
i la república catalana, des de CSQEP la reivindicació nacional es va reduint
al dret a decidir, amb l’esperança que un canvi de govern a l’estat permeti
exercir-lo de forma pactada.
La política d’aliances
D’aquesta divergència de plantejaments es deriven
diferències en la política d’aliances. Així, els sobiranistes advoquen per una
acció post-electoral d’inici d’un procés constituent, amb la participació
conjunta de CSQEP, JxS (Junts pel Si) i CUP-Crida Constituent. Tot i incloent
CDC, estaria clarament hegemonitzat per les esquerres, atesa la composició
d’aquestes tres candidatures, de manera que en particular es forçaria la lluita
contra la corrupció i l’abandonament de les polítiques neoliberals. Entenem que
aquest bloc sumaria una molt ampla base social que garantiria l’avenç del
procés.
El plantejament alternatiu exclou CDC i advoca per un front
d’esquerres centrat en la reversió de les polítiques socials. Tanmateix, les
diferències abans assenyalades en l’eix nacional fan difícilment viable aquest
front, cedint a la pràctica el protagonisme a les altres dues candidatures
esmentades (i en especial, paradoxalment, a Artur Mas).
El reequilibri
L’elecció de Lluis Rabell com a cap de llista reforça l’ala
sobiranista, atesos els seus plantejaments i accions anteriors. Però entenem
que el reequilibri no és encara suficient i que l’ànima sobiranista continua
minoritzada. Cal fer-la ben visible per tal que quedi clar que el 27-S els vots
de CSQEP, o si més no una bona part, no se sumaran al bloc del No sinó al del
Si. De no fer-ho, és previsible una fuita del vot independentista cap a les
dues candidatures que així es declaren i una limitació territorial a les àrees metropolitanes.
Tant o més important és que els candidats i integrants
d’aquesta ala sobiranista s’erigeixin en la baula entre CSQEP i les dues
candidatures independentistes, formant, com dèiem abans, un bloc prou ampli com
per a fer front a les resistències i els atacs de les instàncies centrals. Un
bloc que el 28-S aplegui als qui volen la regeneració democràtica, la
transformació social, l’alliberament nacional de Catalunya i la ruptura
democràtic del règim dinàstic de la transició espanyola, tot i diferint en les
prioritats o en els ritmes. En particular, que aplegui als partidaris d’una DUI
immediata, als d’iniciar la transició cap a la independència i als d’endegar un
procés constituent, és a dir, a tots els qui defensen el dret a decidir i volen
aplicar-lo a curt termini, que constitueixen una important majoria de la
ciutadania catalana.
Ha de quedar clar que CSQEQ, encara que mostri discrepàncies
amb les dues candidatures declaradament del Si, hi té prou elements comuns i
prou afinitats com per arribar a acords postelectorals sobre els grans reptes
immediats. Es clarificador destacar fins al 27-S les diferències entre les tres
candidatures, però també anunciar que després del 28-S caldran grans pactes de
país en l’eix social i en l’eix nacional. CSQEP ha de demostrar prou pluralitat
i flexibilitat com per fer creïble la seva voluntat i capacitat de
participar-hi activament.
Josep Ferrer, Francesc Matas, Teresa Mira, Antoni Morral
portaveus de AExRC (Acord d’Esquerres per la República
Catalana)
Publicat al bloc de l’Acord d’Esquerres per la República Catalana.
No hay comentarios:
Publicar un comentario