La vitalitat cívica
democràtica te un punt d’inflexió d’implicació i compromís polític amb el moviment
15 M, enllaça amb les experiències de grans mobilitzacions sindicals de les
vagues generals, amb la Marxa de la Dignitat, el canvi amb les confluències a
ciutats senyeres de Catalunya i a l’estat, se sustenta amb la lluita de les
dones contra la violència de gènere i la igualtat efectiva dels drets i de la
sobirania del seu propi cos, fa un tomb republicà en la causa de la llibertat i
la independència de Catalunya que posa en qüestió la Constitució de 1978 i la
unitat de l’Estat del Regne d’Espanya.
Els Moviments Socials han
madurat. La idea genial d’aplegar coordinades totes les causes i
reivindicacions socials, ha esdevingut, des de la crítica al sistema econòmic i
polític, en uns projectes polítics que esbossin uns continguts socials, amb la
formació de forces organitzades disposades a aplicar unes polítiques de canvi i
rupturistes. Per aconseguir-ho cal capgirar els governs i les institucions.
El sistema bi-partidista
monàrquic resta greument ferit. Els partits clàssics que s’alimenten de l’Estat
i de les Institucions estan en hores baixes.
El repte és a la fi
arrabassar l’hegemonia política a la dreta que defensa els interessos dels
poders econòmics, per que esdevingui patrimoni sobirà de la immensa majoria de
la població.
El proper 27 S el que es
juga és si hi ha condicions per l’inici de ruptura sobirana catalana o se
segueix ajornant el que clamen cinc anys d’un poble mobilitzat en dimensions
inaudites, sense ser una revolta ni una revolució, encara.
En aquest sentit
Catalunya Sí que es pot és vital per la ruptura constituent, social i nacional.
La rebel·lia pacífica i
confiada de l’anhel ciutadà popular ha superat el moment crític del referèndum
prohibit i de la substitució per un 9N2014 participatiu imponent. Ara s’aboca
amb il·lusió a les eleccions catalanes del proper 27S.
Esdevinguin o no
plebiscitàries aquestes eleccions, no serà ni el govern de l’estat ni la UE qui
haurà de decidir el seu significat ni resultat.
El que es necessita és
exercir la voluntat popular amb un inici de procés de sobirania constituent.
Sigui negociat o no. No cal marejar la perdiu. El cas es posar-se a fer-ho.
Fins i tot el polèmic
referèndum tothom el proposa malgrat sigui amb continguts o temps de moment
diferents.
És clar que no hi haurà
referèndum per decidir sobre Catalunya per part de la població catalana si
depèn de l’Estat. També es clamorós que per un nou país, constitució i
república catalana cal d’una manera o altre eleccions constituents i referèndum
constitucional.
Aquest objectiu necessita
de sobirania rupturista catalana. Un govern d’una Generalitat republicana
sobirana que trenqui amb l’autonòmica del Regne.
Un govern català
continuista, en les polítiques econòmiques i socials, o de l’Autonomia, amb un
president continuista, està abocat a seguir la legalitat vigent. La ruptura
s’esvaeix amb el continuisme. La independència es converteix en un lema buit de
contingut. La república catalana resta un miratge.
Per la ruptura concreta
no n’hi ha prou en estar en contra del NO o del SI, o a l’inrevés bregar a
favor del SI o del NO. Cal omplir de continguts els grans lemes conceptuals,
les imatges, que són el motor de la població catalana. Cal incloure les
diverses necessitats socials perquè la força popular sigui inexpugnable.
A la proposta anomenada “Més
enllà del 27S: manifest per la ruptura”, s’exposa que hi ha una crisi
democràtica, una crisi econòmica, social i ecològica i una crisi nacional. El
manifest es dirigeix a la CUP-Crida Constituent i Catalunya Sí Que Es Pot, per
empènyer a:
1) Superar l’estat de les
autonomies i donar la paraula al poble de Catalunya perquè decideixi lliurement
el seu futur. Desobeir, en cas d’un nou bloqueig institucional per part de
l’estat espanyol i iniciar un procés constituent per a una futura república
catalana; 2) Respondre a l’emergència social que han provocat la crisi
econòmica i l’actual política de retallades; 3) Trencar amb el sistema
patriarcal per garantir la sostenibilitat de la vida; i 4) Recuperar la
democràcia com a forma d’incidència efectiva i inclusiva.
Sí que es pot.
Del Butlletí electrònic d’EUiA.
No hay comentarios:
Publicar un comentario