El pla d'emergència esbossat i iniciat per l'Ajuntament de
Barcelona, és un dels grans reptes de Barcelona en comú i l'alcaldessa Ada
Colau.
Les mesures de xoc no poden foragitar la crisi, ans permeten
un mínim alleugeriment dels segments més afectats i empobrits. Aquesta política
sobretot aporta eines municipals, però també incentiva a la ciutadania a cercar
de manera col·lectiva les forces per anar contra la destrucció de la
convivència social.
Amb la proposta de xarxa de ciutats refugi de suport a
l'allau d'immigració refugiada, la Barcelona de l'Ada Colau es posa a l'ull de
l' huracà d'una acció municipalista a les antípodes de les polítiques
retalladores neoliberals.
Les mesures econòmiques i socials anunciades, així com les
que es comencen a desenvolupar, convé incloguin l'exigència a l'Autonomia i a
l'Estat de les seves respectives responsabilitats, tant administratives com
pressupostaries.
Els plans d'emergència, inclosos els humanitaris, per ser
eficaços han d'incloure el desplegament d'eines democràtiques, amb el foment de
la participació i acció col·lectiva.
La crisi econòmica es fa més devastadora degut a l'acció
depredadora, paràsita i especulativa de les grans empreses i el capital
financer. La manera de cercar alternatives rau en la capacitat i la consciència
de la gran majoria ciutadana.
Les necessitats econòmiques i socials, quan mostren que les
diferents institucions, més en concrets les estatals no són útils per
resoldre-les, necessiten cercar un canvi lleu o profund amb noves eines
democràtiques.
L'avenç de les llibertats i la sobirania individual de les
persones i pobles és la manera d'aconseguir un nou règim social i polític,
adient a cada situació concreta de cada època.
La unitat i la contradicció entre els processos socials i
els de les llibertats fa ambdós factors indestriables.
El fet clau és allò que mou, organitza i forja consciència
popular i treballadora.
A una setmana de la Diada de l'11 de setembre, tota
emergència social cal inserir-la en el magne moviment popular que esdevindrà la
Meridiana, "carrer Major de la República Catalana".
Defugir la manifestació decisiva d'aquest país, amb la raó
de la instrumentalització maldestre que en vol fer CDC i el president Mas, és
tapar-se els ulls i l'oïda al que farà la immensa majoria del poble mobilitzat,
inclosa la base social i votant d'EUiA. Alhora representa perdre una magnífica
oportunitat de fer sentir la nostra veu d'emergència en el sí d'aquesta arena
ciutadana conscient, activa per la sobirania i les llibertats de Catalunya.
A l' 11 S la lluita per les polítiques d'emergència social
es juga fonamentalment en que formin part del moll de l'os de la Via lliure a
la República Catalana.
No hay comentarios:
Publicar un comentario