La Diada de l'Onze de setembre i les eleccions del 27 de
setembre.
Som per tant davant d'uns moments excepcionals en que es
juga el futur i el contingut del país.
És lògica la tensió i la polarització creixent, dia a dia.
Una ruptura democràtica a Catalunya obre les expectatives a
canviar-ho tot. Tant l'Autonomia, com l'Estat, com el Regne. La crisi econòmica
forma part fonamental del que cal canviar. El factor social és decisiu per a la
majoria de la ciutadania que és treballadora.
Si som coherents en que el fet nacional i el factor social
són indestriables, hem d'actuar de manera que la mobilització ciutadana els
uneixi i dicti les condicions populars.
Aquest any l'11 S determinarà molt el 27 S.
El president Mas de CDC, quart candidat de Junts pel Sí, amb
el compromís previ de que és el presidenciable d'aquesta llista, en comptes de
Raúl Romeva que n'és el cap visible, o de l' Oriol Junqueras (ERC), ha forçat
l' inici de la campanya electoral just el mateix 11 S.
Tanmateix aquest electoralisme ens permet precisament fer-li
front en un terreny preciós de la mobilització popular.
Guanyar la ruptura sobirana, iniciar un procés constituent
català no supeditat ni subordinat, fer república catalana, és la millor manera
de trencar amb les imposicions estatals. Val a dir trencar amb una política
econòmica retalladora destructiva, per part del PP, ans seguida fil per randa
per CiU i CDC del president Mas.
La mobilització de l'11 S és la que pot donar la força
necessària per un canvi constituent sobirà, alhora per posar sobre l'arena el
vital pla d'emergència social.
Es necessita democràcia profunda i ampla, republicana, per
disposar de la força que sostingui una ruptura constituent i un canvi en les
polítiques econòmiques i socials.
Són sobreres les temences sobre la independència, la DUI o
el plebiscit.
Cal ruptura, desobediència col·lectiva i institucional vers
la legalitat vigent de la Constitució de 1978 i del Regne.
Felipe González alerta en que no es pot actuar il·legalment.
Amenaça que el govern estatal no ho pot permetre i no ho permetrerà. González
ja sap el que passarà, sobretot res d' independència. Cap dubte, ho hem patit en l'Estatut rebutjat
i en la prohibició de la consulta del 9N2014. La conseqüència és que el procés
sobirà de ruptura serà unilateral o no serà.
Entre l'11 S i el 27 S, la força rau en la mobilització i la
consciència popular massiva. L'11 S és cabdal per aconseguit una representació
i unes propostes en un nou Parlament d'esquerres.
Catalunya sí que es pot ha de situar-se a fons inserida en
la mobilització popular nacional. La població mobilitzada conscient és l'actora
principal de l'11 S. Som part d'aquest poble que lluita i anhela llibertat
sobirana. És un espai de lluita decisiu per estendre la bandera coherent d'una
ruptura constituent complerta, amb les propostes d'emergència social.
El contingut d'aquest 11 S és clar i meridià. Fem la Via
lliure a la república catalana.
Ben d'acord, Francesc; només que el programa de CSQEP ara s'encalla en la convocatòria d'un referèndum "acordat amb l'Estat". Que difícil me lo poneis...
ResponderEliminarContradiccions pre rupturistes. Com bé saps això és un brindis al sol. No hi haurà pacte sobre això amb l'Estat, no hi haurà 3/4 del Congrés per reformar la Constitució. Per tant cap referèndum en aquestes condicions. O es fa desobediència institucional i ruptura, independència, o subordinació i dependència del Regne.
ResponderEliminar