Avui tornem a despertar a Betlem després dels dies que hem
passat a la Vall del Jordà. Agafem direcció Suseya. Aquesta és una de les 28
comunitats beduïnes no reconegudes dins de Cisjordània i com a tal, s'havia
d'enderrocar el dia 3 d'agost d'enguany. Gràcies al paper dels comitès de
resistència popular i l'ajut de la cooperació internacional, s'ha alleugerit el
pes de la ocupació cap aquesta “zona”. Cal recordar que es troba al costat d'un
assentament il·legal de colons, que sistemàticament sabotegen les mínimes
infrastructures d'aigua, llum i serveis.
Tenim temps d'estar tranquils vint minuts fins a trobar-nos
amb el nostre primer “flying checkpoint”, exactament a les 8.35h. Sembla ser
que és quotidià pels palestins trobar-se una furgoneta de l'exercit israelià
creuada al mig d'una carretera secundària civil, però per nosaltres no ho era.
Punxes al terra i fusells penjats al coll de nois que encara haurien d'estar
estudiant. Gaudint dels privilegis que malauradament no hem escollit ni ens
pertoquen, poden passar aquest entrebanc sense pena ni glòria.
Una roca pintada amb un “Benvinguts a Suseya” és la única
manera de saber que et trobes a la seva comunitat. Més endavant, ens trobem una
tenda rudimentària amb una bandera palestina pintada i el lema “aturem la
demolició de Suseya”, que s'entrellaça amb un paisatge d'allò més peculiar:
cases enderrocades, un assentament de colons a la llunyania que ens vigila,
banderes de Fatah i de la Unió Europea i una comunitat palestina que refusa
fermament marxar de la seva pròpia terra on viu, treballa i estima. Només
trepitjar la comunitat ens trobem en Nasser, que ens fa un breu recorregut
entre les tendes de la comunitat, formada per 35 famílies amb 320 persones i
comencem a entendre de ben aprop què vol dir viure sota el jo permanent de la
por de veure com se t'expulsa del teu territori. Més del 80% del poble ja
pertany als colons i la comunitat beduïna, els palestins, només conserven el
20% del terreny del poble, que correspon a la part agrícola de la zona. A
continuació concertem una petita xerrada amb en Nasser, que ens explica la
història de l'assetjament que ha patit i pateix Suseya i entre tasses de té,
encetem una ronda de preguntes que ens permet a les brigadistes entendre la
complexitat de la problemàtica en què es troba la regió. Després d'això omplim
la paraula germanor de contingut quan dinem plegades amb habitants de Suseya
gràcies al menjar que ens preparen. Just després de l'àpat continuem el nostre
camí cap a Hebron.
Malauradament Hebron és un nom conegut per nosaltres:
disposa del mal nom de tenir dins del seu centre històric una colònia ferotge
de israelians que malmeten el nom de la ciutat i ataquen, amb totes les seves
conseqüències i amb la flagrant vulneració que suposa aquest fet, la majoria de
palestins i palestines de la ciutat. Un cop arribem a Hebron i passem el nostre
primer checkpoint, ens trobem amb la organització Youth Agains the Settlements
(joventut en contra dels assentaments) organització palestina amb un marcat
caràcter juvenil de defensa dels drets humans de la seva pròpia comunitat, a
través de campanyes mediàtiques i de denúncia de les barbaritats que ha de
patir la població civil. No tant sols és un problema el rol dels colons dins
del centre de la ciutat, sinó que, a més, hi ha 103 checkpoints concentrats en
una superfície molt reduïda, exactament un quilòmetre quadrat. Cal afegir que
la ciutat està plena a vessar de militars pels seus carrers i aquesta imatge no
és pròpia d'una ciutat que històricament ha estat el centre industrial de
Cisjordània, ans al contrari, sembla més un paisatge més proper a un territori
ocupat militarment. Després de veure el centre on Youth Agains the Settlements
desenvolupa les seves activitats, ens dirigim al centre de la ciutat, on ens
espera en Walid per continuar el nostre tour. Trobem important remarcar que l'activitat
d'aquesta organització, es veu profundament afectada i condicionada pel fet de
compartir porta amb porta l'espai amb un edifici ocupat per colons de forma
il·legal protegits per l'exercit israelià.
Ràbia i impotència corre per la nostra sang quan veiem que
el nostre amic de viatge, Baha, que ens acompanya sense problemes des del
primer dia, ha de fer-se passar per internacional per poder passar el
checkpoint, sense haver de donar explicacions ni rebre vexacions per part de
els militars de l'exercit israelià.
Se'ns presenta un món més proper a Orwell que els escenaris
d'una zona comercial d'Orient Mitjà. Carrers completament buits, cares marcades
per la repressió que constantment reben i que els impedeix realitzar la seva
vida.
No només la repressió marca la vida de les persones que han
de patir les hostilitats dels colons. No estem parlant d'una comunitat de veïns
que es troben a l'ascensor amb cara de pomes agres. Ens referim als sentiments
d'una mare que ha de veure com una malla metàl·lica ha de protegir el seu fill
davant l'amenaça de rebre un cop de roc, àcid, excrements o tot allò que se'ls
hi pugui ocórrer.
Totes les cases ocupades pels colons estant situades sobre
els comerços i cases palestines demostrant així, la superioritat que els hi
atorga el Govern d'Israel als colons.
Us podeu imaginar el què suposa viure en una gàbia? Doncs
això és el barri de Tel Romeia.
I amb aquesta història de solidaritat i compromís, ens
acomiadem fins demà.
PD: Acabem el dia donant la benvinguda als 21 anys de la
Júlia. Per molts anys brigadista.
Àlex, Eva i Marta, Brigada 21015 de Pau Sempre.
No hay comentarios:
Publicar un comentario