Dia 11: Al-Haq.
L’ONG més antiga defensora dels drets humans
El dia ha començat força d’hora amb una primera reunió amb
una advocada (palestina de naixement però criada als Estats Units) de l’ONG
Al-Haq. Aquesta, és l’organització més antiga que treballa defensant els drets
humans a Palestina i es dedica a documentar les violacions d’aquests drets.
Com estem observant dia rere dia les brigadistes, Israel
exerceix una enorme pressió damunt la població palestina i conjuntament amb la
increïble extensió de terra que els hi ha robat, no només no està demostrant
cap mena de mirament o preocupació per a complir cap dret humà sinó que al
contrari, no té cap intenció d’acabar amb l’ocupació perquè els hi resulta més
que rentable.
És per aquest motiu que, essent conscients de la no voluntat
de participació per part d’Israel en processos de negociació o de rebaixar
qualsevol política repressiva, i tenint en compte la poca implicació o
efectivitat de la “comunitat internacional”, aquesta organització legal opta
per centrar-se en denunciar l’explotació dels recursos naturals palestins per
part de l’ocupant. Redactant informes sobre com Israel està realitzant un
expoli de l’aigua, el petroli, productes del mar mort, negocis als
assentaments, etc.
Després d’un passeig per Rammallah ens hem dirigit a una
trobada intensa amb Addameer Prisoner Support and Human Rights Association, una
associació que treballa denunciant l’incompliment dels drets de les preses
polítiques palestines (i és que cal tenir en ment que un 20% dels palestins són
arrestats al menys un cop a la seva vida).
Els israelians porten a terme detencions massives, no per
temes de seguretat (fa temps que la seva excusa ha quedat obsoleta davant la
realitat palpable i unes xifres esgarrifoses que parlen per si soles), sinó per
a perjudicar directament a la societat palestina. Ens expliquen com ara mateix
hi ha més de 5700 presoners polítics i 400 més és troben en detenció
administrativa.
La detenció administrativa és una situació que implica la detenció de la persona sense que aquesta en conegui el motiu ni l’acusació (tampoc ho sap el seu advocat ja que són arxius secrets). En aquestes detencions el procés es pot allargar durant 6 mesos i anar-se prorrogant fins a 7 anys. Durant aquest temps, com la resta de preses, pateixen tortures (tant nens com adults) tals com pallisses, tancar en sales amb molt de soroll, forçar-los a posar-se en una posició incomoda, aïllament, pallisses, etc.
Després d’una reunió que ens ha deixat força tocades en Baha ens ha portat a dinar a un restaurant on hem pogut gaudir del menjar i preparar-nos per a la següent trobada del dia, amb el BNC l’entitat que aglutina totes les associacions que l’any 2005 van llançar la campanya del BDS.
Aquesta promou el Boicot, les Desinversions i les Sancions per a Israel i les seves institucions (no a les persones físiques). És un moviment antiracista i solidari que treballa per a acabar amb l’ocupació i que lluita pel dret al retorn dels refugiats i les refugiades. Per a tal efecte fa una demanda a la comunitat internacional tant a estats com a empreses privades, per a que apliquin aquestes tres mesures de boicot en relació a Israel en tots els àmbits: acadèmic, cultural, econòmic, etc.
Avui ha estat un dia complet, amb moltíssima informació i això ha provocat que
la majoria notéssim l’esgotament acumulat sempre barrejat amb la frustració que
conèixer la realitat de les palestines comporta. Després d’una estona d’esbarjo
a Beit Sahour, hem sopat i ens ha vingut a visitar a l’hostal Juseph Shomali un
periodista i productor palestí que treballa per a la BBC.
Ell ens ha exposat la seva visió professional com a periodista en un mitjà que arriba a tanta audiència. Com era d’esperar, la pressió del lobby jueu i d’Israel es fa notar en la difusió (o no) de noticies vinculades amb l’ocupació, i no solament això, sinó que va més enllà promovent una mena de glossari alternatiu plagat d’eufemismes com no mencionar mai l’existència d’un estat palestí, o titllar tota acció de terrorisme.
Bona nit, Núria, Irune i Andrea, Brigada 21015 de Pau Sempre.
La detenció administrativa és una situació que implica la detenció de la persona sense que aquesta en conegui el motiu ni l’acusació (tampoc ho sap el seu advocat ja que són arxius secrets). En aquestes detencions el procés es pot allargar durant 6 mesos i anar-se prorrogant fins a 7 anys. Durant aquest temps, com la resta de preses, pateixen tortures (tant nens com adults) tals com pallisses, tancar en sales amb molt de soroll, forçar-los a posar-se en una posició incomoda, aïllament, pallisses, etc.
Després d’una reunió que ens ha deixat força tocades en Baha ens ha portat a dinar a un restaurant on hem pogut gaudir del menjar i preparar-nos per a la següent trobada del dia, amb el BNC l’entitat que aglutina totes les associacions que l’any 2005 van llançar la campanya del BDS.
Aquesta promou el Boicot, les Desinversions i les Sancions per a Israel i les seves institucions (no a les persones físiques). És un moviment antiracista i solidari que treballa per a acabar amb l’ocupació i que lluita pel dret al retorn dels refugiats i les refugiades. Per a tal efecte fa una demanda a la comunitat internacional tant a estats com a empreses privades, per a que apliquin aquestes tres mesures de boicot en relació a Israel en tots els àmbits: acadèmic, cultural, econòmic, etc.
Avui ha estat un dia complet, amb moltíssima informació i això ha provocat que
la majoria notéssim l’esgotament acumulat sempre barrejat amb la frustració que
conèixer la realitat de les palestines comporta. Després d’una estona d’esbarjo
a Beit Sahour, hem sopat i ens ha vingut a visitar a l’hostal Juseph Shomali un
periodista i productor palestí que treballa per a la BBC. Ell ens ha exposat la seva visió professional com a periodista en un mitjà que arriba a tanta audiència. Com era d’esperar, la pressió del lobby jueu i d’Israel es fa notar en la difusió (o no) de noticies vinculades amb l’ocupació, i no solament això, sinó que va més enllà promovent una mena de glossari alternatiu plagat d’eufemismes com no mencionar mai l’existència d’un estat palestí, o titllar tota acció de terrorisme.
Bona nit, Núria, Irune i Andrea, Brigada 21015 de Pau Sempre.
No hay comentarios:
Publicar un comentario