Cròniques palestines de la Brigada 2015 de Pau Sempre. 16 d'agost.
Després d’un llarg dia de viatge per fi hem
arribat al hostal on ens allotjarem la majoria dels dies, a Beit Sahour, un
barri al costat de Bethlehem. Ens anem a dormir directament, estem esgotades de
tot el dia de viatge.
Ens aixequem d’hora per esmorzar a les 8. Ens
sorprèn la gran varietat de menjar que hi ha per esmorzar: des d’un fantàstic
hummus, tomàquets, cogombres, ous i per descomptat pa de pita. Després tenim la
nostra primera reunió amb en Baha Hilo, cofundador de la iniciativa “To be
there” que ens explica en què consisteix el projecte i què farem avui. Ens
explica la importància de “to be there” a Palestina, com la millor manera
d’aproximar-se a la realitat de l’ocupació israeliana. El mur, els checkpoints
i les carretes d’ús exclusiu per israelians són algunes de les barreres amb les
que es troben els palestins en el seu dia a dia, i que els hi ofeguen la seva
llibertat de moviment i la possibilitat de tenir una vida i un futur digne.
Després de la contextualització historicopolítica, estem preparades per
entendre tots els conceptes al terreny.
La primera parada del tour és a Beit Sahour. Just acabades de baixar del
bus un grup de nens, curiosos per la
nostre presència, s’apropen somrients i cridant “hello”. Des d’on estem podem
veure un assentament de colons just davant nostre. Est construint just on abans
hi havia un bosc que va ser arrasat per a la seva construcció. Veiem també el mur que divideix el que eren les
seves terres de conreu amb les seves cases.
Al costat hi h una planta de depuració d’aigua, construïda sobre terreny
palestí que va ser expropiat i que només
dóna funció a la població israeliana dels assentaments. La dificultat per
accedir a l’aigua és un dels gran problemes amb els que es troba la població
palestina. És per això que totes les cases palestines tenen un dipòsit d’aigua
a la teulada (fet que ens ajuda a diferenciar fàcilment les cases palestines de
les israelianes). Els colons que viuen
als assentaments disposen de fins a 350
litres d’aigua per persona i per dia, a diferencia d’un palestí que només té accés a una mitja de
65 litres diaris per persona i per dia (tot i que el consum mínim recomanat per
la OMS és de 100 litres).
Una vegada a Bethlehem, ens aturem als peus de
mur nord de la ciutat. Ens impressiona la seva alçada així com l’estranya
sensació que ens provoca no poder saber que hi ha darrera. La construcció del
mur va destruir tota la riquesa econòmica de la zona, on com a testimonis,
queden dues benzineres que avui en dia pràcticament no tenen clients. Ens aturem a menjar a una botiga que hi ha al
costat del mur, on el propietari ens ofereix un cafè i ens mengem els entrepans
que portàvem preparats.
Després del descans ens dirigim al camp de
refugiats d’ AIDA, un dels tres que es troben
a la ciutat de Bethlehem. El camp va ser construït al 1950 per la UNRWA
per acollit a milers de refugiats palestins després de la Nakba. Fins el 1956
vivien en tendes de campanya, va ser en
aquell moment quan la UNRWA els hi va construir cases on vivien 6 persones en
una petita habitació. El camp té una superfície de 200x400 m2, i no s’ha
ampliat tot i que avui en dia hi viuen al voltant de 6000 persones. Avui en dia la UNRWA es dedica a l’educació i
la recollida de residus dintre del camp. Allà ens reunim amb l’Amaia, membre de
Lajee Center, que porta a terme diferents projectes dins del camp. Ens explica
que un dels problemes més greus del camp és l’aigua. Hi ha manca d’aigua i la
poca que arriba moltes vegades no és apte pel consum ja que conté diferents
bactèries que poden ocasionar malalties. El camp, amés, ha patit atacs per part
del exèrcit israelià amb gasos lacrimògens i aigua química. Ens expliquem que
al 2003, van atacar un dels col·legis de la UNRWA. L’última parada al camp ens
porta un altre cop davant del mur, que van construint tot just davant d’un camp
d’oliveres que era on els habitants del camp passaven la majoria del temps. Ens
impacta pensar que on abans hi havia un camp per gaudir de la naturalesa ara hi
ha un bloc de formigó de 7 metres.
De tornada al Hostal podem veure més parts del
mur de la segregació, sens dubte, és el mur de la vergonya. Gràcies a les
explicacions d’en Baha, ens adonem de que el mur és construir únicament amb la
intenció d’apropiar-se de més i més terres i d’expulsar a la població palestina
de les seves cases. Cada metre del mur
és un èxit del sionisme, cada “bypass
road” (carreteres només per a israelians) és un fil més de la teranyina que hi
ha sobre Cisjordània i cada nou assentament, la materialització de la possessió
il·legal de la terra.
Després de descansar una estona al hostal,
visitem el Jadal Center dedicat al
desenvolupament de la cultura palestina. Suhail Khaliliev de l’ARIJ center
(Applied Research Institute of Jerusalem) a través de diversos mapes ens dóna
una visió més detallada de l’ocupació. Actualment l’administració dels
territoris a Cisjordània es divideix en tres àrees:
-
Àrea A: total control palestí en matèria
civil i de seguretat (18%).
-
Àrea B: control palestí en temes
civils i control israelià de la seguretat de la zona. (19%).
-
Àrea C: total control israelià en matèria
civil i de seguretat (60%).
Per finalitzar la xerrada parlem sobre les
possibles solucions al conflicte. Suhail ens explica que pel poble palestí la
pau ha d’implicar el control palestí dels territoris de Cisjordània i Gaza i
del recursos naturals incloent l’accés al mar a la franja de Gaza i al mar
mort.
Ha sigut un dia molt intens i estem mols
cansades però molt contentes i satisfetes de tot el que hem après avui. El
viatge tot just acaba de començar i estem ansioses per veure que ens espera
demà.
Laura i Alejandra
http://pauaraisempre.blogspot.com.es/2015/08/diumenge-16.html
No hay comentarios:
Publicar un comentario